Zeca Afonso

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zeca Afonso

José Manuel Cerqueira Afonso dos Santos, conegut com a Zeca Afonso o simplement Zeca, (Aveiro, 2 d'agost de 1929 - Setúbal, 23 de febrer de 1987) fou un compositor de música i cantautor portuguès.

Zeca va ser un compositor de cançó protesta. Escriví contra la dictadura de Salazar, (el Estado Novo, com s'anomenava a si mateixa) de caràcter feixista que governà Portugal des de 1933 fins al 1974.

Un dels més coneguts i millors músics de Portugal i que anys després encara roman en un alt nombre de vendes tant en el seu país com a l'estranger.

Compongué la cançó Grândola, Vila Morena la qual serví de senyal per l'inici de la Revolució dels clavells el 25 d'abril de 1974. Fill de José Nepomuceno Afonso i Maria das Dores. Es crià amb els seus oncles Gigé i Xico en una casa situada en el llac de Cinco Bicas a Aveiro, fins que als 3 anys anà a viure a Angola amb els seus pares i germans que ja hi portaven allà dos anys.

La relació amb l'habitat africà i llur naturalesa li causà un profund lligam amb Àfrica. Llurs cançons reflecteixen aquesta fascinació. Anys més tard descobriria l'amargor de la realitat social africana de la colonització i apartheid.

El 1937 torna a Aveiro on romandrà a casa de llurs ties maternes, però en poc temps, aquest mateix any, retorna a Àfrica, aquesta vegada a Moçambic, on es retroba amb la seva família a Maputo (en aquell temps anomenada Lourenço Marques) on i romandria fins a 1939 que es traslladaria a Belmonte a cas del seu oncle Filomeno el qual era el batlle de la localitat.

A Belmonte acabà els estudis primaris i visqué l'ambient més profund del Salazarisme junt al seu oncle que era adepte del mateix així com admirador dels règims feixistes de Franco i Hitler. El mateix Zeca diria anys més tard que "fou l'any més desgraciat de la meva vida".

El 1940 anà a Coïmbra on començà a cantar. Estudià al Liceu João III. Assoleix el reconeixement dels tradicionals i s'inicia en serenates cantant en estarolas de aldeia. El fado de Coïmbra, líric i tradicional, era principalment interpretat per ell.

El 1958 enregistra el seu primer disc, Balades de Coïmbra i compon la balada Menino do Bairro Negro, inspirada en la misèria del barri de Barredo a Porto. Més tard enregistraria Os vampiros, que junt a la cançó Trova do Vento que Passa, amb lletra d'un poema de Manuel Alegre, musicat i cantat per Adriano Correia d'Oliveira, es torna un dels símbols antifeixistes de l'època.

En el curs 1958-59 fou professor de francès i d'història a l'Escola Comercial i Indústria d’Alcobaça. Retorna a Moçambic el 1964 i treballa coma professor del Liceu. Desenvolupa una intensa activitat anticolonialista que li causa problemes amb la policia política del règim (PIDE). Quan retorna a Portugal es col·loca com a professor a Setúbal on participa activament en accions contra la dictadura i es expulsat de l'ensenyança, cosa que l'obliga, per a sobreviure, a enregistrar llur primer àlbum: Baladas e Canções.

Entre 1967 i 1970, Zeca radicalitza la seva lluita contra el règim de Salazar i es converteix en un símbol de la resistència democràtica. Manté contacte amb el Partit Comunista Portuguès (PCP) i el LUAR. És detingut diverses vegades per la PIDE.

El 1969 participa a París en el primer encontre de la Cançó portuguesa de combat i enregistra el LP Cantares do Andarillo, que rep el premi al millor disc de l'any i millor interpretació atorgada per Casa da Imprensa. Zeca Afonso passa a ser tractat en els diaris per l'anagrama Esoj Osnofa per evitar la censura.

El 1971, edita Cantigas do Maio, en el que apareix Grândola, Vila Morena, que més tard serà immortalitzada com a un dels símbols de la Revolució dels clavells. Zeca participa en diversos festivals, publica llibres envers ell i llença el LP, Eu vou ser como a toupeira. El 1973 canta en el III Congrés de l'Oposició Democràtica i grava l'àlbum Venham mais cinco.

Després de la Revolució segueix cantant i enregistra el disc Coro dos tribunais i participa en nombrosos festivals de cantos Libres. Manté la seva activitat política i es torna un admirador del període del PREC i el 1976 recolza a Otelo Saraiva de Carvalho en llur candidatura per la presidència de la república.

Els seus últims espectacles recorren els escenaris de Lisboa i Porto el 1983 quan Zeca Afonso ja es trobava malalt d'esclerosis lateral amiotròfica, rara malaltia neurodegenerativa (coneguda també com a Malaltia de Lou Gehrig patida també pel cèlebre científic Stephen Hawking). Al final d'aquest any li és atribuïda la condecoració Ordem da Liberdade que Zeca refusa i més tard, el 1994, se li torna a atribuir a títol pòstum però la seva esposa també la refusa recordant que ja en vida el propi Afonso ho havia fet.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zeca Afonso