Otelo Saraiva de Carvalho

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Otelo Saraiva de Carvalho

Otelo Saraiva de Carvalho
Naixement 31 d'agost de 1936 (1936-08-31) (78 anys)
Maputo (Moçambic)
Ocupació Militar
Conegut/uda per Líder de la Revolució dels Clavells

Otelo Nuno Romão Saraiva de Carvalho (Lourenço Marques, avui Maputo, Moçambic, 31 d'agost de 1936) és un ex militar portuguès que fou l'estrateg principal de la Revolució dels Clavells.

Tinent coronel d'infanteria i veterà de la guerra d'Angola, va formar part de la Junta de Salvació Nacional que va governar el país després de la Revolució d'Abril. Pels seus mèrits com cap de l'ocupació militar de Lisboa, va ser designat cap del Comando d'Operacions Continentals (COPCON), força armada especial de l'exèrcit portuguès destinada a reprimir els conats contrarevolucionaris. De fet, ell mateix havia escollit personalment "Grândola, vila morena", cançó prohibida pel règim d'Oliveira Salazar i Caetano, com a contrasenya de l'inici definitiu de la insurrecció conjunta d'Abril. El COPCON va ser l'encarregat de frustrar la temptativa de cop d'Estat d'António de Spínola, militar reformista de dreta contrari a les derivacions marxistitzants i anticapitalistes que semblava abocat el procés revolucionari lusità en aquells moments. Les masses entusiastes de la seva figura i procedir en aquells esdeveniments ascendeixen Saraiva, oficiosament, a brigadier general, nomenament que no serà acceptat pels reformistes de Ramalho Eanes després de la fi de l'"Estiu Calent" de 1975.

Davant el desconcert dels governants provisionals de Portugal pel setge popular al Parlament, Saraiva va declarar públicament les seves intencions programàtiques: era partidari d'un model de democràcia directa i participativa, que el poder es trobés en les mans d'assemblees populars, sota l'avantguarda d'obrers i camperols. El referit model va ser qualificat per alguns de "anarcopopulista". El 26 de juliol de 1975, Saraiva de Carvalho serà homenatjat per Fidel Castro en persona. El president cubà considerava al carismàtic líder militar "un heroi de la revolució portuguesa contra el feixisme, l'imperialisme i la reacció", i així l'hi va fer constar en la seva presència. Així mateix, l'auditori cubà, enfervorit, va corejar: "Cuba, Portugal, units venceran", doncs estaven convençuts que en el petit país ibèric triomfaria una revolució socialista. Així mateix, Saraiva de Carvalho, anteriorment acusat de ser titella dels socialistes o dels comunistes segons l'ocasió, va dirigir algunes operacions particularment polèmiques durant el referit "Estiu Calent" de 1975, període d'extraordinària efervescència que reaparegueren les disputes internes en el si de l'esquerra (socialistes de Mário Soares, comunistes d'Álvaro Cunhal, i maoistes). Una d'elles va ser el setge popular al Parlament, per vaguistes del sector de la construcció amb suport pel Partit Comunista, que es van tallar els proveïments de queviures als diputats constituents reclosos. Saraiva assoliria aglutinar les disperses forces d'extrema esquerra de la nació, algunes de les quals havien exercitat la lluita armada contra Salazar i l'adhesió de Portugal a l'OTAN.

Referències[modifica | modifica el codi]