Comunitat de Països de Llengua Portuguesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fitxer:CPLP flag.svg
Bandera de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa

La Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (en portugués Comunidade dos Países de Língua Portuguesa) o CPLP és un fòrum multilateral entre països lusòfons que instiga l'aliança i amistat entre els seus signataris.

Formació i països membres[modifica | modifica el codi]

Mapa dels països membre de la CPLP

La CPLP fou creada el 17 de juliol del 1996 per Angola, Brasil, Cap Verd, Guinea Bissau, Moçambic, Portugal i São Tomé i Príncipe. L'any 2002, després d'aconseguir la independència, Timor Oriental fou acollit com a país integrant.

A pesar de la iniciativa, la CPLP és una organització jove que malda per posar en pràctica els objectius d'integració dels territoris lusòfons. El 2005, en una reunió a Luanda, Angola, la CPLP decidí que el dia 5 de maig es commemorara el Dia de la Cultura Lusòfona en el món.

Països membres[modifica | modifica el codi]

Observadors Consultius[modifica | modifica el codi]

•Consell Empresarial de la CPLP •Fòrum de la Joventut de la CPLP •Fundació Calouste Gulbenkian •Fundació Luso-Americana per al Desenrotllament •Associció dels Comités Olímpics de Llengua Portuguesa •Fundació per a la Divulgació de les Tecnologies de la Informació •Fundació Bial •AMI – Assistència Mèdica Internacional •Salut en Portugués •Cercle de Reflexió Lusòfona •Fundació Luso-Brasilera •Metges del Món •Associació de les Misericòrdies de Portugal •Universitat Lusòfona d'Humanitats i Tecnologia •Fundació per al Desenrotllament de la Comunitat •Associació d'Universitats de Llengua Portuguesa •Comunitat Sindical dels Països de Llengua Portuguesa

Observadors Associats[modifica | modifica el codi]

Importància de la CPLP[modifica | modifica el codi]

La Comunitat de Països de Llengua Portuguesa abraça una població superior a 223 milions d'habitants, i ocupa una àrea total de 10.742.000 km² - més gran que Canadà, el segon país més gran del món. El PIB de tots els països, sumats, superen els 900 bilions de dòlars americans.

La CPLP ja ha sigut decisiva per alguns dels seus països. A Guinea Bissau, per exemple, la CPLP ha ajudat a controlar colps d'estat i a concretar una reforma política, i a São Tomé i Príncipe es va proposar una reforma econòmica.

Organització i comunitat[modifica | modifica el codi]

La Comunitat és dirigida pel Secretariat Executiu, que estudia, escull i implementa plans polítics per a l'organització. Està situat a Lisboa. El mandat del Secretari Executiu dura dos anys, i pot allargar-se en cas de reelecció.

La Conferència dels Caps d'Estat i de Govern, biennal, estudia les prioritats i els resultats de la CPLP. El pla d'acció és pres pel Consell de Ministres dels Negocis Estrangers i Relacions Exteriors, que té lloc anualment. Hi ha també unes altres encontres mensuals del Comitè de Concertació Permanent.

La bandera de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa conté huit ales que formen un cercle. Cadascuna d'estes ales representa un membre de la CPLP. Fins abans de la filiació oficial de Timor Oriental, hi havia set ales.

Altres territoris[modifica | modifica el codi]

Galícia[modifica | modifica el codi]

A Galícia hi ha moviments que reclamen que Galícia siga acceptada com a membre de ple dret de la CPLP, o almenys com a observadora.

Este moviment, impulsat per intel·lectuals i alguns grups polítics, així com organitzacions lingüístiques que reivindiquen la unitat de la llengua gallego-portuguesa (Associaçom Galega da Língua i Movimento de Defesa da Língua) i defenen que el gallec és una variant dialectal de la llengua portuguesa.

En declaraciones recents, l'actual responsable de cultura de la Xunta de Galicia, ha manifestat la voluntat del govern gallec d'estudiar la possible entrada de Galícia en la CPLP.

Guinea Equatorial i Maurici[modifica | modifica el codi]

Alguns països de l'Àfrica tenen idiomes criolls derivats del portugués, a causa de la presència portuguesa en el continent d'ençà del segle XV. A Guinea Equatorial i Maurici (sense fer esment del Marroc, que també demanà l'estatut d'observador), a pesar de parlar uns altres idiomes (Maurici té com a idioma el francés, i Guinea Equatorial el francés i l'espanyol), els seus governs han intentat, així i tot, d'obtenir l'estatut d'Observador a la CPLP. En la VI Conferència de Caps d'Estat i de Govern, realitzada a Bissau, el juliol del 2006, la República de Maurici i Guinea Equatorial obtingueren l'estatut d'Observadors Associats.

Macau[modifica | modifica el codi]

Macau fou l'últim territori ultramarí portugués descolonitzat, el qual fou tornat a la Xina el 1999. Encara manté vius trets de la cultura portuguesa. El portugués és una de les llengües oficials d'este territori. La demanda per a l'obtenció de l'estatut d'"Observador Associat" no s'havia efectuat fins al 2006, any en què la Xina demanà per a ella esdevenir membre observador, a través de Macau.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]