Xosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
xosa
isiXhosa
Altres denominacions: xhosa
Parlat a: Sud-àfrica
Regió: Àfrica austral
Parlants: > 7,9 milions
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües nigerocongoleses

  Llengües atlàntico-congoleses
   Llengües volta-congoleses
    llengües benue-congo
     llengües bantuides
      nguni
        xosa

estatus oficial
Llengua oficial de: Cap Oriental, Cap Occidental
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 xh
ISO 639-2 xho
ISO 639-3 xho
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Proporció de parlants de xosa a la llar
  •  0–20%
  •  20–40%
  •  40–60%
  •  60–80%
  •  80–100%

El xosa o xhosa (IPA: [ˈkǁʰoːsa], en xosa isiXhosa) és una llengua nigerocongolesa parlada pels xoses, un dels pobles dominants de Sud-Àfrica. És una de les onze llengües oficials de Sud-àfrica. És parlada per aproximadament 7,9 milions de persones, un 18% de la població sudafricana. El nom de la llengua, "xosa", comença amb un clic consonàntic, tret característic de la llengua.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom xosa es refereix a un dels seus caps llegendaris. Els membres del grup ètnic que parla xosa es refereixen a si mateixos com a amaXhosa i anomenen la seva llengua isiXhosa. Gairebé totes les llengües amb clics consonàntics són llengües khoisànides i la presència d'aquests clics en el xosa demostra la forta interacció històrica amb els veïns khoisànids. El nom xosa vol dir en khoisan "els homes enfadats".

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

La llengua representa la branca més sudoccidental de la subfamília nguni de les llengües bantu. El xosa és parlat com a llengua nadiua a Sud-àfrica, principalment a la província de Cap Oriental. El nom zulu per a aquesta província és KwaXhosa, que voo dir 'llar dels xoses' (KwaZulu té el significat corresponent - 'llar dels zulus'). El xosa també és parlat al Cap Occidental - inclosa Ciutat del Cap – i a Johannesburg. El xosa és la segona llengua més parlada arreu de Sud-àfrica.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Endemés de ser mútuament intel·ligible amb el zulu i molt relacionat amb les llengües bantu, de les quals forma part, el xosa té nombrosos dialectes. Hi ha un debat acadèmic sobre una exacta divisió dialectal. Els dialectes reconeguts actualment són: xhosa (original), ngqika (considerat estàndard), bhaca, mpondo, gcaleka, mfengu, thembu, bomvana, i mpondomise.

Llengua[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

El xosa té deu vocals: [a], [ɛ], [i], [ɔ] i [u], totes elles llargues i curtes, escrites com a a, e, i, o i u.

Tons[modifica | modifica el codi]

El xosa és una llengua tonal, amb dos tons, alt i baix. No se solen representar en la llengua escrita, però quan es fa són a [à], á [á], â [áà], ä [àá]. Les vocals llargues són fonèmiques, però usualment no s'escriuen diferenciadament, excepte â i ä.

Consonants[modifica | modifica el codi]

El xosa és ric en clics, en total n'hi ha 15.

Aquesta taula mostra els fonemes consonàntics de la llengua, segons la pronunciació en IPA a l'esquerra, i l'ortografia a la dreta:

Labial Dental /
Alveolar
Postalveolar
/ Palatal
Velar Glotal
Central consonant lateralLateral
Clic pla [kǀ] c [kǁ] x [kǃ] q
aspirada [kǀʰ] ch [kǁʰ] xh [kǃʰ] qh
sonora [ɡǀʱ] gc [ɡǁʱ] gx [ɡǃʱ] gq
nasal [ŋǀ] nc [ŋǁ] nx [ŋǃ] nq
sonora nasal [ŋǀʱ] ngc [ŋǁʱ] ngx [ŋǃʱ] ngq
Plosiva ejectiva [p’] p [t’] t [tʲ’] ty [k’] k
aspirada [pʰ] ph [tʰ] th [tʲʰ] tyh [kʰ] kh
sonora [bʱ] bh [dʱ] d [dʲʱ] dy [ɡʱ] g
implosiva [ɓ] b
Africada ejectiva [ʦ’] ts [ʧ’] tsh [kx’] kr
aspirada [ʦʰ] ths [ʧʰ] thsh
sonora [ʤʱ] j
Fricativa muda [f] f [s] s [ɬ] hl [ʃ] sh [x] rh [h] h
sonora [v̤] v [z̤] z [ɮ̈] dl [ɣ̈] gr [ɦ̤] hh
Nasal sonora [m] m [n] n [nʲ] ny [ŋ] n’
sonora [m̤] mh [n̤] nh [n̤ʲ] nyh
Aproximant sonora [l] l [j] y [w] w
sonora [l̤] lh [j̈] yh [w̤] wh

Hi ha dues consonants addicionals, [r] i [r̤], ambdues es pronuncien de manera similar a r.

Literatura[modifica | modifica el codi]

La producció literària es va potenciar des del 1884, quan es va editar el diari en xosa Imwo Zabantsundu. Els autors més destacats, molts d'ells activistes polítics en contra de l'apartheid, han estat Samuel Edward Kruse Mqhayi (1875-1945) amb els poemes Ityala lama wele (El procés dels bessons, 1012), Imihobe namibongo (Cant de lloança, 1927), l'autobiografia U Mqhayi wase Ntabozuku (Mqhayui de Mont Glòria, 1912), Inauzu (Guany), Ulimo (Agricultura) i U don jadu (Qualsevol temps, 1933); James Ranisi Jolobe (1902-1976) amb Um yezo (Un hort, 1936), Uzagula (1923), A mavo (Impressions personals, 1951) i Poems of an African (Poemes d'un africà, 1946); Archibald Campbell Jordan (1906) amb Ingqumbo Yeminyana (La còlera dels avantpassats, 1939); M. A. P. Ngani, amb Abantwana bethu; Davidson Don Tengo Jabavu (1885-1959) amb E Jerusalem, E America, imbumba yama nyama (1953), Isithuko (Insult, 1954) i Izidunsulwana (Monticles, 1948); H. H. Ndawi, J. Solelo, W. B. Rubasana i Guybon Bundlwana Sinxo (1902-1962) amb les novel·les Unomsa (1922), Ufundisi (Ministeri de religió, 1927), el poema Thoba sikutyeli (Vine i deixa que t'expliqui, 1932) i el drama Imfene da Debeza (Babuí de Debeza, 1925); i T. B. Soqa, autor d'Intlato ka xhosa (La vida dels xoses).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xosa
Viquipèdia
Hi ha una edició en xosa de la Viquipèdia
Llengües oficials a Sud-àfrica Bandera de Sud-àfrica
AfrikaansAnglèsNdebeleSotho del nordSothoSwatiTsongaTswanaVendaXosaZulu