Afrikaans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Afrikaans
Afrikaans
Pronunciació: AFI: /ɐfriˈkɑːns/
Parlat a: Sud-àfrica i Namíbia
Regió: Àfrica austral
Parlants: 6,86 milions
Rànquing: -
Classificació genètica: Indoeuropea

  Germànica
   Occidental
    Baix alemany
     Baix fràncic
        Afrikaans

estatus oficial
Llengua oficial de: Sud-àfrica, Namíbia
Regulat per: Die Taalkommissie
codis de la llengua
ISO 639-1 af
ISO 639-2 afr
ISO 639-3 afr
Distribució de l'afrikaans
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'afrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el segle XVII per colons neerlandesos o afrikaners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.

El nom és un mot neerlandès que vol dir, simplement, «africà».

Filiació[modifica | modifica el codi]

És una llengua indoeuropea de la família germànica, de la branca occidental. Com el neerlandès actual, prové dels dialectes baix-fràncics del baix alemany, concretament d'aquells parlats al sud d'Holanda al segle XVIII. La seva filiació seria doncs exactament la mateixa si no fos per la seua evolució divergent dels darrers segles, sobretot amb la marcadíssima simplificació gramatical produïda a l'afrikaans.

Història[modifica | modifica el codi]

Els dialectes flamencs i holandesos duts pels colons neerlandesos foren fortament modificats en barrejar-se amb els parlars d'altres immigrants europeus (alemanys, escocesos, francesos) i, sobretot, en ser adoptats per altres parlants no europeus (essencialment malaio-parlants vinguts de les illes Moluques i nadius africans parlants de khoisi i khoikhoi entre altres). Aquests foren sovint esclavitzats, i vers el 1710 ja ultrapassaven en nombre els homes lliures. La llengua s'estava desenvolupant entre parlants que provenien d'estructures gramaticals totalment diferents i que no tenien cap possibilitat ni d'escriure ni d'analitzar el seu parlar/dialecte.

Fins a la meitat del segle XIX era una llengua oral sense representació escrita ni formes literàries, llevant de la seva presència esporàdica com a dialectalisme entremig de texts altrament considerats com a "escrits en neerlandès". Així doncs, fins i tot en el domini administratiu, la llengua oficial era el neerlandès. En aquell moment començà a utilitzar-se a les escoles i emprèn el camí cap a l'oficialitat, que s'acabà produint l'any 1925. La primera gramàtica així com els primers diccionaris foren publicats el 1875 per la Genootskap vir Regte Afrikaners (Societat dels autèntics afrikaners).

Durant el segle XX ha esdevingut una llengua literària rica i amb una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etc.). Breyten Breytenbach n'és un bon exponent: autor entre altres obres de Ysterkoei Moet Sweet (poesia, 1964) i Les Veritables Confessions d'un Terrorista Blanc (1984).

Nombre de parlants[modifica | modifica el codi]

Distribució geogràfica de l'afrikaans a Sud-àfrica: proporció de la població que parla afrikaans a casa.
  •  0–20%
  •  20–40%
  •  40–60%
  •  60–80%
  •  80–100%
Distribució geogràfica de l'afrikaans a Sud-àfrica: densitat de la població amb l'afrikaans com a llengua materna.
  •  <1 /km²
  •  1–3 /km²
  •  3–10 /km²
  •  10–30 /km²
  •  30–100 /km²
  •  100–300 /km²
  •  300–1000 /km²
  •  1000–3000 /km²
  •  >3000 /km²

L'afrikaans és la tercera llengua de Sud-àfrica pel que fa al nombre de parlants després del zulu i el xosa. Un cens del 2001 mostrava que 6 milions de persones la tenien com a llengua materna (13% de la població). L'afrikaans és l'idioma més parlat a Cap Septentrional (69,3 %) i Cap Occidental (59,2 %), el segon més parlat a Gauteng (16,7 %), Estat Lliure (14,5 %), Cap Oriental (9,6 %) i Nord-oest (7,5 %), i és present a Mpumalanga (8,3 %), Limpopo (2,2 %) i KwaZulu-Natal (1,6 %).

Un cens del mateix any a Namíbia la mostrava com a pròpia de 200.000 persones (11% de la població), especialment centrades a Windhoek. A banda d'això, tant a un estat com a l'altre moltes altres persones parlen l'afrikaans com a segona llengua, especialment a Namíbia, on fa un paper de lingua franca (a Sud-àfrica és més aviat l'anglès). A més, l'afrikaans també és present en altres països propers (Botswana, Malawi i Zàmbia) així com en zones d'Europa, Nord-amèrica o la Commonwealth on hi ha hagut immigració de sud-africans. Tot plegat fa l'afrikaans la llengua materna d'un xic més de 6 milions de persones. Si a aquests s'hi sumen els que la tenen com a segona llengua, el seu nombre de parlants és estimat entre els 10 i els 20 milions.

Distribució per estats[modifica | modifica el codi]

Aspectes socials[modifica | modifica el codi]

Percentatge de parlants d'afrikaans a les províncies de Sud-àfrica:
  •  més del 50%
  •  entre el 10 i el 50%
  •  menys del 10%

Pel fet d'haver estat una de les llengües afavorides per l'antic règim de l'apartheid, l'afrikaans es percep a vegades com una llengua exclusivament de blancs. Tanmateix, les enquestes esmentades desmenteixen aquest fet: dels 5.983.423 sud-africans que el parlaven a casa, "només" 2.536.907 (o el 42,4%) eren blancs. La majoria de parlants d'africans eren mulats: 3.173.970 (el 53,0%). A més, 253.279 negres (4,2%) i 19.267 (0,3%) asiàtics digueren que el parlaven a casa. D'entre els blancs, el 59% parlaven afrikaans i el 39% anglès, mentre que entre els mulats la proporció era de 79% contra 19%.

Dins de Sud-àfrica, els parlants d'afrikaans es concentren a l'oest, on arriba a ser llengua majoritària a les províncies del Cap Septentrional i Cap Occidental i les parts occidentals de l'Estat Lliure i el Cap Oriental. A la part oriental del país els qui parlen afrikaans es concentren a les ciutats (Pretòria, Bloemfontein, Vereeniging, Welkom, Potchefstroom, Klerksdorp, Krugersdorp) si bé també n'hi ha d'escampats en granges aïllades (els bòers).

Sota la constitució multiracial de 1994 l'afrikaans continua essent una llengua oficial de Sud-àfrica, si bé ara, a més de l'anglès, comparteix aquesta condició amb nou altres llengües. Aquesta nova situació ha significat que l'afrikaans perdés posicions respecte a l'anglès. El 1996, per exemple, la South African Broadcasting Corporation reduí el nombre d'hores de televisió en afrikaans alhora que les línies aèries nacionals deixaven d'emprar la versió en afrikaans del seu nom (Suid-Afrikaanse Lugdiens) per centrar-se en l'anglesa (South African Airways). Anàlogament, les missions diplomàtiques a l'exterior ara només mostren el nom del país en anglès i la llengua local de l'estat on siguin.

Malgrat que aquests esdeveniments no han agradat els seus parlants, l'afrikaans roman vital, amb molts diaris i revistes que hi són publicats amb força difusió, un canal de televisió de pagament (KykNet) llançat el 1999 i un canal musical (MK89) el 2005.

Malgrat que l'afrikaans ha divergit notablement del neerlandès en els darrers tres segles, encara hi comparteix el 85% del vocabulari, i als seus parlants els és fàcil aprendre el neerlandès en poc temps. Això ha permès a moltes companyies neerlandeses de deslocalitzar els seus centres d'atenció telefònica a Sud-àfrica, beneficiant-se de costos menors.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Presenta una forta simplificació gramatical comparada amb el neerlandès.

No s'hi distingeix cap mena de gènere gramatical en els substantius, cosa que representa una simplificació més respecte al neerlandès, que ja havia reduït els tres gèneres germànics (masculí, femení i neutre) a dos (comú i neutre). El plural s'indica mitjançant el morfema -e (per oposició al neerlandès, on hom empra -en, -n, -s, -'s).

Posseeix un únic article: die.

No hi ha cap mena d'inflexió verbal en funció del subjecte (dins d'un temps verbal): cal sempre col·locar un pronom davant per saber qui fa l'acció. Així, hom pot comparar l'exemple següent amb el verb ser, un dels més irregulars en neerlandès, que ha esdevingut totalment regular en afrikaans:

Català Afrikaans Neerlandès
Sóc Ek is Ik ben
Ets Jy is Jij bent
Ell/Ella és Hy/Sy is Hij/Zij is
Som Ons is Wij zijn
Sou Julle is Jullie zijn
Són Hulle is Zij zijn

Nota: L'y en afrikaans és aproximadament el mateix que el neerlandès ij (escrit a mà, ÿ=ij, i només ha estat recentment que la separació entre ambdós s'ha oficialitzat).

La passiva s'expressa mitjançant el verb auxiliar word ("esdevenir") i el participi, anàlogament a altres llengües germàniques. En passat is substitueix word.

De les dues formes bàsiques de pretèrit existents en el neerlandès, simple i perfet, només la darrera s'ha acabat mantenint a la pràctica, existint només certs verbs que mantenen el simple (is -was: "és", "era"). El passat és doncs "subjecte + het + participi", on "het" és el present del verb "tenir" que fa d'auxiliar. Així "ek heb gebreek" pot equivaldre als catalans "he trencat", "vaig trencar", "trencava" i "havia trencat".

L'afrikaans presenta el fenomen de la doble negació (anàloga al "no... pas" de certs dialectes del català). Exemple: Hy het dit nie gedoen nie ("Ell no ho ha fet pas.")

Ortografia[modifica | modifica el codi]

L'ortografia de l'afrikaans és semblant a la del neerlandès (distinció entre vocals curtes i llargues mercès a l'escriptura de dues vocals seguides o no presència de doble consonant al darrere, g com [x], etc.) si bé més simplificada. Aquí sota es mostren les variacions ortogràfiques respecte al neerlandès:

  • L'ij neerlandesa s'escriu en afrikaans com a y excepte al sufix -lijk, que esdevé -lik. Exmps: Bybel (Bijbel-Bíblia)
  • El dígraf "ch" neerlandès (homòfon amb "g": [x]) esdevé "g" (o "k", veure següent punt): agter (neerlandès: achter - darrere), geskiedenis (neerlandès: geschiedenis - història)
  • L'acabament neerlandès -sch esdevé -sk: waarskynlik (waarschijnlijk -probablement)
  • La "g" desapareix entre dues vocals: hoe (hoge - alt). Aquest tret és compartit amb el flamec occidental.
  • El grup "-st" perd la "t": lugpos (luchtpost - correu aeri)
  • Els grups oo i ee esdevenen dígrafs, en lloc de només vocals llargues (cosa que també passa al neerlandès del Randstad)
  • L'"u" sona gairebé com una "i".
  • El grup "eu" sona gairebé com "ee".
  • No hi ha cap diferència entre au, ou, auw i ouw, que esdevenen ou i són pronunciats com a [ǝu]: outomaties (automatisch -automàtic), oud (oud, antic), blou (blauw -blau), vertrou (vertrouwen-confiar)

Posseeix 15 vocals, entre curtes, llargues i diftongs.

Lèxic[modifica | modifica el codi]

Català Afrikaans Neerlandès Alemany Anglès
acció aksie actie Aktion action
si us plau asseblief alstublieft bitte please
llit bed bed Bett bed
cònjuge eggenoot echtgenoot Ehegatte spouse
bona tarda goeienaand goedenavond guten Abend good evening
aeroport lughawe luchthaven Flughafen airport
mon (el meu) my mijn mein my
fer maak maak mache make
collita oes oogst Ernte harvest
obrir oop open offen open
demà passat oormôre overmorgen übermorgen the day after tomorrow
junts saam samen zusammen together
escola skool school Schule school
dolent sleg slecht schlecht bad
per vir voor für for
ocell voël vogel Vogel bird ( 'fowl')
lliure vry vrij frei free
cinc vyf vijf fünf five
probablement waarskynlik waarschijnlijk wahrscheinlich probably
hivern winter winter Winter winter
gel ys ijs Eis ice

Dialectes[modifica | modifica el codi]

  • Afrikaans de l'oest del Cap (Kaapse Afrikaans)
  • Afrikaans de l'est del Cap (Oosgrensafrikaans )
  • Afrikaans del riu Orange (Oranjerivierafrikaans)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afrikaans
Viquipèdia
Hi ha una edició en afrikaans de la Viquipèdia



Llengües oficials a Sud-àfrica Bandera de Sud-àfrica
AfrikaansAnglèsNdebeleSotho del nordSothoSwatiTsongaTswanaVendaXosaZulu