Scots
De Viquipèdia
L'scots és la llengua utilitzada a bona part d'Escòcia i a algunes parts de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord. L'escocès és una llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona; no el cal confondre amb el gaèlic escocès, que és la llengua celta parlada a les terres altes d'Escòcia ni amb el norn de les illes Shetland i les illes Orkney.
Recentment, el govern britànic l'ha acceptat com a llengua minoritària[cal citació], i s'ha reconegut per la Unió Europea[cal citació]. Es considera una llengua germànica que amb l'anglès, l'alemany i l'holandès fa part de la branca occidental. [cal citació] El seu parentiu més pròxim el té en l'anglès i el frisó amb el qual forma el subgrup del germànic insular. Existeix una discussió sobre l'estatut real de la llengua com dialecte de l'anglès o com llengua autònoma i diferent. Des de la unió d'Escòcia amb Anglaterra que formà el reialme de Gran Bretanya no existeix una llengua estàndard ni un estàndard d'escriptura comuna a tots els dialectes. No hi ha unanimitat sobre si l'escocès és una llengua diferent de l'anglès, o només un dialecte o conjunt de dialectes de l'anglès.
De fet, si no fos per l'acta d'Unió de 1707 que uní els parlaments escocès i anglès el segle XVIII, probablement l'escocès i l'anglès s'haurien mantingut com a llengües molt properes però clarament diferenciades, com ha passat per exemple amb el noruec i el danès. En canvi, després de la unió, l'anglès va esdevenir la llengua d'ús formal i literari a Escòcia, relegant l'escocès a una llengua d'ús col·loquial. D'altra banda, moltes paraules originalment escoceses també han passat a ser part del vocabulari anglès.
Taula de continguts |
[edita] Distribució geogràfica
Aquesta llengua es parla a les terres baixes (Lowlands) d'Escòcia així com a parts d'Irlanda del Nord. En la República d'Irlanda, a la frontera amb Irlanda del Nord. [cal citació]
[edita] Estatus oficial
No té estatut oficial en cap dels països on es parla. Malgrat això, Gran Bretanya ha acceptat l'escocès com a llengua regional i l'ha reconegut com a tal sota la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. També s'ha discutit sobre l'estatut de la llengua en les negociacions de pau d'Irlanda del Nord. [cal citació]
[edita] Dialectes
Existeix pel cap baix cinc dialectes diferenciables: [cal citació]
- Escocès del nord, parlat al nord de Dundee. Sovint es divideix en subdialectes: North Northern, Mid Northern (també conegut com escocès del nordest i de vegades cridat Doric) i South Northern.
- Escocès central, parlat al cinturó central del país (la part més poblada), des de Fife i Perthshire fins a Lothians i Wigtownshire, Aquest dialecte presenta fortes diferències entre l'est i l'oest. Edimburg, Dundee i Glasgow tenen variants pròpies de l'escocès central, fortament influïdes per l'anglès. a Aberdeen es parla el dialecte Mid Northern.
- Escocès del sud, parlat en la zona fronterera entre Escòcia i Anglaterra (els borders).
- Escocès insular parlat a les illes Orkney i Shetland.
- Escocès de l'Ulster, parlat a Irlanda del Nord pels descendents dels immigrants escocesos. De vegades referit pel neologisme Ullans, com unió entre Ulster i Lallans.
[edita] Llengües derivades
No existeix llengües criolles o altres llengües derivades d'aquesta llengua.
[edita] Articles relacionats
| Llengües germàniques més parlades | ||
|---|---|---|
| Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Jiddisch | Neerlandès | Noruec | Suec | ||
| Llengües germàniques menys parlades | ||
| Feroès | Frisó | Islandès | Luxemburguès | ||
| Llengües i dialectes germànics reconeguts | ||
| Baix alemany / baix saxó | Limburguès | Scots | ||
