Scots

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Gaèlic escocès o Anglès escocès.
Escocès
Scots o Lallans
Parlat a: Escòcia, Irlanda del Nord, República d'Irlanda.
Regió: Scotland Escòcia: Terres baixes, Illes del Nord, Caithness, Arran i Campbeltown.
Ulster Ulster: Comtats de Down, Antrim, Derry, Donegal.
Parlants: aprox. 200.000 (ethnologue) fins per damunt de 1,5 milions (General Register Office for Scotland, 1996)

Un estudi del Govern d'Escòcia (2010) va trobar que el 85% dels participants (sent una mostra representativa de la població adulta d'Escòcia) declarava que parlava escocès en diversos graus[1]

Classificació genètica: llengua indoeuropea

 germànica
  occidental
   Escocès

estatus oficial
Llengua oficial de: Cap.
—Classificada com a una "llengua tradicional" pel Govern d'Escòcia.
—Classificada com a una "llengua regional o minoritària" sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada pel Regne Unit a 2001.
—Classificada com a "llengua tradicional" per The North/South Language Body.
Regulat per: Cap institució
codis de la llengua
ISO 639-2 sco
ISO 639-3 sco
Distribució de l'scots
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'escocès o escocès de les Terres baixes (de manera nadiua scots o lallans) és una llengua parlada a bona part d'Escòcia (les Lowlands o Terres baixes d'Escòcia) i a algunes parts de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord. L'escocès és una llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona; no se l'ha de confondre amb el gaèlic escocès, que és la llengua celta parlada a les terres altes d'Escòcia, ni amb el dialecte de la llengua anglesa parlat a Escòcia, ni amb el norn que es parlava a les illes Shetland i les illes Orkney.

Es considera una llengua germànica que amb l'anglès, l'alemany i el neerlandès conforma part de la branca occidental.[2] El seu parentiu més pròxim el té en l'anglès i el frisó amb el qual forma el subgrup del germànic insular. Des de la unió d'Escòcia amb Anglaterra que formà el reialme de Gran Bretanya no existeix una llengua estàndard ni un estàndard d'escriptura comuna a tots els dialectes. No hi ha unanimitat sobre si l'escocès és una llengua diferent de l'anglès, o només un dialecte o conjunt de dialectes de l'anglès. D'altra banda, moltes paraules originalment escoceses també han passat a ser part del vocabulari anglès.

Estatus oficial[modifica | modifica el codi]

No té estatut oficial en cap dels països on es parla. Malgrat això, el Regne Unit ha acceptat l'escocès com a llengua regional i l'ha reconegut com a tal sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Hi diversos dialectes diferenciables:[3]

  • Escocès del nord, parlat al nord de Dundee.
  • Escocès del nordest, parlat a Nairn, Moray, Banff, Buchan i Aberdeen
  • Escocès central de l'est
  • Escocès central de l'oest
  • Escocès central del sud
  • Escocès del sud, parlat en la zona fronterera entre Escòcia i Anglaterra (els borders).
  • Escocès insular parlat a les illes Orkney i Shetland.
  • Escocès de l'Ulster, parlat a Irlanda del Nord pels descendents dels immigrants escocesos. De vegades referit pel neologisme Ullans, com unió entre Ulster i Lallans.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Scottish Government. «Public Attitudes Towards the Scots Language». [Consulta: 3 gener 2010].
  2. English Historical Linguistics 1994. John Benjamins Publishing, 1996, p. 162. ISBN 9027236399. 
  3. Deumert, Ana; Vandenbussche, Wim. Germanic Standardizations: Past to Present (en anglès). John Benjamins Publishing, 2003, p. 385-386. ISBN 9027218560. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en scots de la Viquipèdia