John Milton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «John Milton Oskison».
John Milton

John Milton (Londres, 9 de desembre de 1608 - 8 de novembre de 1674) va ser un poeta i assagista anglès, conegut especialment pel seu poema èpic Paradise Lost (El paradís perdut).[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Milton va demostrar interès per les lletres des de molt jove i son pare el va animar a seguir amb aquesta afició. Als nou anys ja escrivia poesia. Va ser educat sota la tutela de Thomas Young a Londres i a Cambridge. Mentre estava a Cambridge va escriure algunes de les seues millors poesies, entre elles Oda al matí de la Nativitat de Crist. Es va guanyar ràpidament una reputació d'erudit. Entre 1638 i 1639 va viatjar al continent europeu on va entrar en contacte amb Galileu.

L'any 1642 va contraure matrimoni amb Mary Powell, que el va abandonar a les poques setmanes per incompatibilitat de caràcters, tot i que s'hi van reconciliar tres anys més tard, deixant-lo vidu l'any 1652.

Ficat en política, va ser nomenat secretari d'Assumptes Exteriors l'any 1649 per la Commonwealth.

El 1656 va contraure noves noces, però va tornar a quedar-se vidu dos anys més tard en donar a llum la seua esposa a una xiqueta que moriria mesos més tard.

El seu infatigable treball li va costar la vista i va haver d'escriure a través d'un ajudant. Va col·laborar amb Oliver Cromwell i va ser arrestat l'octubre de 1659. Va estar a punt de ser executat, però diverses personalitats van declarar a favor seu i finalment va ser indultat pel rei Carles II el desembre de 1659.

A partir d'aquest moment, Milton va viure retirat i es va dedicar únicament al seu treball poètic. L'any 1667 va publicar la seua obra “El paradís perdut” (posteriorment il·lustrada per Gustave Doré), que li va donar fama universal. L'obra va ser seguida per “El paradís recobrat” i “Samsó agonista”, un drama que seguia el model grec (1671).

Tota l'obra de John Milton està profundament marcada per les seues conviccions religioses i també per temes còsmics. El màxim exponent d'aquesta religiositat està present en “El Paradís Perdut”. L'obra, dividida en dotze sonets, narra la història d'Adam intentant justificar el perquè de les accions de Déu amb la humanitat.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Vint-i-tres sonets, escrits al llarg de la seua vida.
  • On the Morning of Christ's Nativity (El matí del naixement de Crist) (1629)
  • Sobre Shakespeare (1630)
  • L'Allegro (1631)
  • Il Penseroso (1631)
  • Temps (1632)
  • Una música solemne (1633)
  • Àrcades (1634)
  • Comus (1634)
  • Lycidas (1637)
  • Reformes de la disciplina de l'Església a Anglaterra (1641)
  • La raó del govern de l'Església (1641-1642)
  • Doctrina i disciplina del divorci (1643)
  • Samson Agonistes (1671)
  • Areopagitica (1644)
  • Sobre l'educació (1644)
  • L'exercici de la magistratura i el regnat (1649)
  • Eikonoklastes (1649)
  • Sobre la seua ceguesa (1655)
  • Sobre la seua esposa morta (1658)
  • Tractat de poder civil en causes eclesiàstiques (1659)
  • Paradise Lost (El paradís perdut) (finalitzat l'any 1667)
  • Paradise Regained (El paradís recobrat) (1671)

El paradís perdut en la literatura posterior[modifica | modifica el codi]

La importància de El paradís perdut és tan gran que la poesia anglesa posterior a aquesta obra mai no va tornar a ser la mateixa. Milton, amb el seu monumental poema, és el fundador d'una poesia de gran estil, que influirà en tots els grans poetes de llengua anglesa posteriors, des de William Blake fins a T. S. Eliot, tant per la profunditat del tema com pel seu brillant estil poètic. També ha tingut detractors, com Samuel Johnson, que han menystingut Milton per les seues posicions polítiques i puritanes, però és innegable que la seua empremta en la literatura anglesa és inesborrable.

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «John Milton». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.