Samuel Johnson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dr. Samuel Johnson

Dr Samuel Johnson (Lichfield, Staffordshire, 7 de setembre de 1709 - 13 de desembre de 1784), comunament conegut simplement com Dr Johnson, va ser una de les figures literàries més importants d'Anglaterra: poeta, assagista, biògraf, lexicògraf, i considerat per molts com el major crític literari en anglès.

Johnson era posseïdor d'un gran talent i d'una prosa amb un estil inigualable. El Dr. Johnson és potser més conegut entre estudiants de filosofia per la seua "refutació" del idealisme proposat per Berkeley. Durant una conversa amb Boswell, Johnson es va enfurir davant del suggeriment que l'immaterialisme berkeleyà era irrefutable; dirigint la seua vista a terra, immediatament va patejar amb força una pedra pròxima i va proclamar: « Així és com ho refute! »

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Fill d'un pobre llibrer, Johnson naix a Lichfield, Staffordshire. S'educa primer en la Lichfield Grammar School. El 31 d'octubre de 1728, poc després de complir els dinou anys, ingressa al Pembroke College, a Oxford. Passats només tretze mesos, no obstant, la seua pobra situació econòmica l'obliga a deixar Oxford sense cap títol. Intenta llavors treballar com a instructor i mestre d'escola, però és rebutjat pel director de la Adam´s Grammar School, el reverend Samuel Lea, trobant treball després en una escola de Stourbridge. Als vint-i-cinc anys contrau matrimoni amb Elizabeth "Tetty" Porter, una viuda que el sobrepassava en vint-i-un anys.

Retrat de Johnson fet l'any 1775 per Joshua Reynolds, que mostra la intensa concentració de Johnson i la debilitat de la seua vista.

L'any 1737, Johnson, sense un centau, es muda a Londres junt amb el seu exalumne David Garrick, i comença a escriure per a The Gentleman's Magazine, sota la direcció d'Edward Cave. Durant les següents tres dècades, Johnnson escriu copiosament: assajos, poesia, biografies, reports parlamentaris i dins i tot el catàleg de la Harlein Library. Continua vivint en la pobresa. Els seus treballs més importants d'aquest període són potser el poema London (1738) i Life of Savage (1745). Aquest últim conta la vida d'un amic seu, l'escriptor Richard Savage, qui havia compartit amb Johnson la seua pobresa i havia mort l'any anterior.

Entre 1747 i 1755, Johnson compon potser la seua obra més coneguda, A Dictionary of the English Language. Tot i ser molt elogiada i incalculablement influent, Johnson hi guanya massa diners, en haver hagut de costejar el llarg procés d'escriptura. Durant aquest temps també publica una sèrie de treballs gairebé setmanals titulats The Rambler (El divagador). Generalment de temàtica moral o religiosa, aquests assajos són més seriosos del que el seu títol suggereix, i continuen apareixent fins a 1752. No són molt populars, però una vegada compilats en un únic volum tenen una gran acceptació. L'esposa de Johnson mor poc després d'aparèixer l'última entrega.

Johnson comença a escriure una altra sèrie, The Idler (L'ociós), l'any 1758. Aquests assajos són més breus i menys seriosos que els anteriors, i es publiquen setmanalment durant dos anys. A diferència de The Rambler, publicat de manera independent, The Idler apareix en un diari setmanal.

L'any 1759 publica la novel·la satírica Rasselas, suposadament escrita en dues setmanes per a pagar el funeral de sa mare. Johnson, no obstant, és repudiat en aquesta època per la seua prosa, que acusen de dilatada; el poeta contemporani Charles Churchill en fa al·lusió en escriure: "He for subscribers baits His hook / and takes your cash, but where's the book?" (Per als subscriptors prepara el seu esquer/ i pren els teus diners, però on està el llibre?)

L'any 1762, Johnson rep una pensió governamental de tres-centes lliures anuals, principalment gràcies als esforços de Thomas Sheridan i l'Earl de Bute. L'any següent coneix a James Boswell, el seu futur biògraf. Més o menys al mateix temps forma "El club", un grup literari que inclou a Joshua Reynolds, Edmund Burke, David Garrick i a Oliver Goldsmith. Johnson, en aquesta època, ja és una celebritat; el 1765 rep un doctorat honorífic del Trinity College de Dublín, seguit per un d'Oxford deu anys després.

El 1765 coneix a Henry Thrale, un opulent cerveser i membre del parlament. Al poc de temps es fan amics, i Johnson s'integra a la família: viurà amb els Thrale els pròxims quinze anys, fins a la mort de Henry l'any 1781. Els diaris i la correspondència de Hester Thrale són, després del material de Boswell, la font d'informació més important que hi ha sobre Johnson.

En 1773, deu anys després de conèixer-se, Boswell i Johnson s'embarquen en un viatge per les illes occidentals d'Escòcia, el testimoni de les quals queda plasmat en el llibre A Journey to the Western Islands of Scotland (1775). (La versió de Boswell, The Journal of a Tour to the Hebrides, es publica en 1786.) La seua visita a les terres altes d'Escòcia i a les illes Hèbrides té lloc durant la pacificació posterior a l'era Jacobina, quan el sistema de clans escocés estava sent obliterat i la cultura gaèlica romantitzada. Johnson ataca durament els qui asseveren que els poemes sobre Ossian de James Macpherson són traduccions de la literatura escocesa antiga, sota la falsa premissa que el llenguatge escocés gaèlic "mai va ser una llengua escrita". Tanmateix, Johnson contribueix a la seua fomentació demanant que es traduïsca la Bíblia a aquest idioma, la qual cosa es fa al poc de temps. Fins llavors, els Gals escocesos havien depès de la versió gaèlic-irlandesa de Bedell.

Durant la dècada del 1770 Johnson passa molt de temps a Edimburg junt amb Boswell i Lord Monboddo, amb els qui s'escriu profusament i intercanvia crítiques literàries.

L'últim treball important de Johnson és el seu Lives of the English Poets, projecte comissionat per un consorci de llibrers londinencs. Aquest llibre consisteix en un recull d'estudis crítics i biogràfics que serveixen de prefaci a diverses antologies poètiques.

Johnson mor en 1784, i és soterrat en l'Abadia de Westminster.

Perfil[modifica | modifica el codi]

D'imponent complexió física, Johnson tenia la vista i l'oïda molt dèbils; el seu rostre presentava diverses cicatrius, per haver patit escròfula quan era petit, i també patia de diversos tics i moviments involuntaris. Els símptomes descrits pels seus contemporanis suggereixen que Johnson pot haver patit la síndrome de Tourette, i possiblement de trastorns obsessiu-compulsius. Tendia al que llavors s'anomenava malenconia.

Johnson era un anglicà devot i conservador, un acèrrim tory, i un home compassiu, que va allotjar a diversos dels seus amics en dificultats econòmiques. Tot i haver recolzat la causa Jacobina, va acabar acceptat la successió hannoveriana per l'època de Jordi III. Johnson va ser un pensador en extrem original i independent durant tota la seua vida, la qual cosa explica la seua profunda afinitat cap a l'obra de John Milton, malgrat de la visió tan radical (i per a Johnson, intolerable) que tenia Milton en assumptes de política i religió.

La fama de Johnson es deu en gran part a la reeixida biografia escrita per Boswell, Life of Johnson. Tanmateix, cal notar que Boswell el va conèixer després que aquest haguera aconseguit ja la fama i una certa estabilitat econòmica, per la qual cosa el llibre tendeix a retratar aquesta última etapa. S'explica llavors que Johnson siga comunament conegut com un acerb però entranyable personatge d'alta societat, tot i haver viscut en la pobresa durant gran part de la seua vida.

Abans d'assentar-se a Londres, Johnson va residir a Birmingham; un fris en l'Old Square hi va immortaliltzar la seua estada. La Birmingham Central Library posseeix una importantíssima col·lecció de la seua obra, amb uns dos mil volums, incloent-hi moltes primeres edicions, a més de nombrosos periòdics literaris i llibres sobre ell.

Obres selectes[modifica | modifica el codi]

Biografies, crítiques, treballs lexicogràfics[modifica | modifica el codi]

1745 Life of Richard Savage
1755 A Dictionary of the English Language
1759 The History of Rasselas, Prince of Abissinia
1765 The Plays of William Shakespeare
1775 A Journey to the Western Islands of Scotland
1781 Lives of the English Poets

Assaigs, pamflets, revistes[modifica | modifica el codi]

1747 Plans for a Dictionary of the English Language
1750-1752   The Rambler
1758-1760 The Idler
1770 The False Alarm
1774 The Patriot

Poesia[modifica | modifica el codi]

1738 London
1747 Prologue at the Opening of the Theatre in Drury Lane
1749 The Vanity of Human Wishes
Irene, a Tragedy

Cites[modifica | modifica el codi]

  • "El patriotisme és l'últim refugi dels canalles."

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bate, Walter Jackson. The Achievement of Samuel Johnson (1978), and Samuel Johnson (1977).
  • Chesterton, G. K. The Judgment of Dr. Johnson (1927).
  • Quinney, Laura. "Chapter 2: Johnson in Mourning" in Literary Power and the Criteria of Truth (1995).
  • Reddick, Alan: The Making of Johnson's Dictionary (Cambridge, 1990).
  • Stone, John. 'Pròleg', Prefaci a les obres dramàtiques de William Shakespeare [per Samuel Johnson] (Barcelona, 2004). 13-57.
  • Watkins, W. B. C. Perilous Balance: The Tragic Genius of Swift, Johnson, and Sterne (1939).
  • Wharton, T. F. Samuel Johnson and the Theme of Hope (1984).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]