James Macpherson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seumas Mac a' Phearsain
James Macpherson
James Macpherson by George Romney.jpg
James Macpherson
Naixement 27 d'octubre de 1736
Ruthven
Mort 17 de febrer de 1796
Inverness
Activitat poeta, historiador i polític
Nacionalitat Escòcia Escòcia
Període 1753 - 1796
Gèneres poesia èpica, història
Moviment Il·lustració, Romanticisme
Primeres obres The Highlander
Obres principals Les obres d'Ossian

Influències

Ha influït

James Macpherson (en gaèlic escocès Seumas Mac a' Phearsain o Seumas MacMhuirich) (Ruthven, 27 d'octubre de 1736 - 17 de febrer de 1796) fou un poeta escocès, conegut principalment com a "traductor" del cicle poètic d'Ossian.

Biografia inicial[modifica | modifica el codi]

Macpherson va nàixer a Ruthven, parròquia de Kingussie, Badenoch, Inverness-shire, Highland. L'any 1753 va ser enviat al King's College d'Aberdeen, i dos anys després es traslladà al Marischal College (aquestes dues institucions formarien posteriorment la Universitat d'Aberdeen). Posteriorment va viure un any a Edimburg, però no se sap si va estudiar a la Universitat. S'ha dit que mentre era estudiant va escriure unes 4.000 línies de versos; alguns dels quals serien publicats posteriorment, i entre els que cal destacar The Highlander (1758); edició que sembla que després va voler suprimir.

Recollida de poesia gaèlico-escocesa[modifica | modifica el codi]

En deixar la Universitat va tornar a Ruthven, per ensenyar a l'escola local. A Moffat va conèixer John Home, l'author de Douglas, per a qui va recitar alguns versos gaèlics de memòria. També li va mostrar manuscrits de poesia gaèlica, que suposadament havia recollit d'ací i d'allà per les Highlands i les illes escoceses. Encoratjat per Home i d'altres, va produir algunes peces traduïdes del gaèlic escocès a l'anglès, i va ser induït a publicar-les a Edimburg l'any 1760 amb el títol Fragments de poesia antiga recollits a les Terres altes d'Escòcia. El Dr. Hugh Blair, qui era un ferm creient en l'autenticitat dels poemes, va engegar una campanya de subscripcións per ajudar Macpherson a continuar les seues recerques gaèliques.

A la tardor, va organitzar un viatge a l'oest del comtat d'Inverness, les illes de Skye, North Uist, South Uist i Benbecula. Hi obtingué manuscrits que va traduir amb l'ajut del Capità Morrison i del Rev. A. Gallie. A finals d'any va fer una expedició a l'illa de Mull (Argyll), on va obtenir més manuscrits.

Ossian[modifica | modifica el codi]

Ossian pintat per François Pascal Simon Gérard (1801)

L'any 1761 va anunciar el descobriment d'un poema èpic sobre el tema de Fingal (relacionat amb el personatge de la mitologia irlandesa Fionn mac Cumhaill/Finn McCool) escrit per Ossian (basat en el fill de Fionn's, Oisín), i al desembre va publicar Fingal, an Ancient Epic Poem in Six Books, together with Several Other Poems composed by Ossian, the Son of Fingal, translated from the Gaelic Language (Fingal, un antic poema en sis llibres, amb alguns altres poemes escrits per Ossian, el fill de Fingal, traduïts de la llengua gaèlica) escrits en la prosa mesurada i musical que ja havia emprat per al seu primer volum. Temora va seguir l'any 1763, i una edició recopilatòria, Les obres d'Ossian, l'any 1765. El nom de Fingal o Fionnghall significa "l'estranger blanc",[1] i s'ha suggerit que és una derivació de l'antic gaèlic Finn.[2]

L'autenticitat d'aquestes proclamades traduccions d'obres d'un bard del segle III van ser qüestionades immediatament per historiadors irlandesos, que van advertir els seus errors en la cronologia, els errors en la formació de noms gaèlics i que van manifestar la improbabilitat de moltes de les afirmacions de MacPherson, cap de les quals MacPherson va ser capaç de refutar. Posteriorment, Samuel Johnson va denunciar el frau amb més vehemència (en A Journey to the Western Islands of Scotland, 1775), dient que MacPherson havia trobat fragments de poemes i contalles antigues, i que els havia teixit en un romanç de la seua pròpia inspiració. Les acusacions i les defenses van continuar durant tot el segle XIX, sense arribar a una conclusió definitiva. Macpherson mai no va proporcionar els suposats originals, que sempre havia afirmat que existien.

Obres posteriors[modifica | modifica el codi]

L'any 1764 va ser nomenat secretari del governador colonial George Johnstone a Pensacola (Florida), i en tornar al Regne Unit dos anys després arran d'una baralla amb Johnstone, se li va permetre conservar el seu salari com a pensió.

Va escriure diverses obres històriques, la més important de les quals fou Documents originals que contenen la història secreta de la Gran Bretanya des de Restauració fins a l'ascens al tron de la Casa de Hanover, que són precedits pels Extractes de la vida de Jaume II (1775). Va gaudir d'un sou per defensar la política del govern de Lord North, i va ocupar el lucratiu càrrec d'agent a Londres del Nawab d'Arcot. Va ingressar al parlament l'any 1780, com a diputat per Camelford i hi va continuar fins a la seua mort. Al final de la seua vida va comprar una casa de camp, a la qual va donar el nom de Belville, situada al seu comtat nadiu d'Inverness, on va morir. Les seues despulles van ser traslladades des d'Escòcia, i se li va donar sepultura a l'Abadia de Westminster, a Londres, la ciutat en què havia passat la major i millor part de la seua vida. Irònicament està enterrat a pocs metres de Johnson.[3]

Influència[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Macpherson, Malcolm Laing, en un apèndix de la seua Història d'Escòcia (1800), va emetre l'extrema opinió que els anomenats poemes ossiànics tenien fins i tot un origen modern, i que les fonts reivindicades per Macpherson eren pràcticament inexistents. Gran part de l'obra de Macpherson és clarament de la seua mà, i s'hi confonen històries procedents de cicles diferents. Però a banda de la dubtosa moralitat del seu muntatge, encara pot ser reconegut com un dels grans poetes escocesos. Les variades fonts de la seua obra i la seua desacreditada naturalesa com a traducció de vertaders poemes celtes no poden alterar el fet que es tracta d'una obra d'art que per la seua profunda descripció de la bellesa natural i la malencònica tendresa en el tractament d'antigues llegendes, va fer més que cap altra per provocar el naixement del romanticisme literari europeu, i especialment alemany. Immediatament va ser traduït a les principals llengües europees, i Herder i Goethe (en el seu període inicial) s'hi van comptar entre els seus admiradors. Goethe va incorporar una part de l'obra en la seua novel·la Els sofriments del jove Werther. La traducció italiana de Melchiore Cesarotti fou una de les obres favorites de Napoleó.

La Cova de Fingal a l'illa de Staffa va rebre aquest nom per influència de l'obra de Macpherson. El seu nom gaèlic original és An Uamh Bhin - 'la cova melodiosa' però va ser rebatejada per Sir Joseph Banks l'any 1772, quan Macpherson es trobava al cim de la seua popularitat.[4][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mike Campbell. «Name: Fingal». Behindthename.com, 2008. [Consulta: 16 de novembre de 2008].
  2. Mary Ann Dobratz. «The Works of "Fiona MacLeod" Notes to First Edition». SundownShores, 2000. MacPherson era gaèlicoparlant.
  3. Stanley, Arthur Penrhyn. Historical Memorials of Westminster Abbey, Part 1. Kessinger Publishing, 2003, p. 408. ISBN 0-7661-4249-3. 
  4. Elizabeth A. Bray. Discovery of the Hebrides. Birlinn Publishers, 1999, p. 268. ISBN 1-874744-59-9. 
  5. Hamish Haswell-Smith. The Scottish Islands. Canongate Books Ltd, 2004, p. 544. ISBN 1-84195-454-3. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gaskill, Howard; Macpherson, James. The poems of Ossian and Related Works. Edinburgh: Edinburgh University Press, 1996, p. 573. ISBN 0-7486-0707-2. 
  • Gaskill, Howard. The Reception of Ossian in Europe. Continuum International Publishing Group - Athlone, 2002, p. 400. ISBN 0-485-80504-9. 
  • Stafford, Fiona J.. The Sublime Savage: A Study of James Macpherson and The poems of Ossian. Edinburgh: Edinburgh University Press, 1988, p. 200. ISBN 0-85224-609-9. 
  • Gaskill, Howard. Ossian Revisited. Edinburgh: Edinburgh University Press, 1991, p. 256. ISBN 0-7486-0247-X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Macpherson