Inverness
| Inverness Inbhir Nis |
||
|---|---|---|
|
||
| Informació | ||
| Estat |  Regne Unit |
|
| País |  Escòcia |
|
| Comtat | Highland | |
| Superfície | 26.6 km² | |
| Població - Total |
(2006) 70.207 hab. |
|
| Prefix telefònic | 01463 | |
| Codi postal | IV1-IV3, IV5, IV13, IV63 | |
| Municipis | ||
|
||
| Pàgina oficial | ||
Inverness (Inbhir Nis en gaèlic) és el centre administratiu de la regió de les Highlands, i havia estat la capital del comtat de Inverness-shire.
Inverness se situa a la desembocadura del riu Ness, al nord-est d’Escòcia. La ciutat deu el seu nom a la seva posició geografica: Inbhir Nis significa desembocadura del Ness. El riu prové del proper Loch Ness i connecta, més enllà, amb el Canal de Caledònia, amb el Loch Oich i el Loch Lochy.
La plana de Culloden es troba al costat d'Inverness. Fou l'escenari de la Batalla de Culloden el 1746, que posà punt i final a la revolta jacobita de 1745-1746.
Inverness és el lloc idoni pels amants de la gaita. cada any al mes de setembre, la ciutat acull la més prestigiosa competició de gaiters en solo del món.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Inverness era ja una plaça forta en temps dels pictes. Aquesta plaça fou visitada el 565 per Columba d'Iona amb la intenció de convertir el rei picte Brude. Se suposa que Brude hauria viscut al fort de Craig Phadrig a 2,4 km a l’oest de la ciutat. El castell d’Inverness hauria estat construït per Malcolm Canmore després que ell mateix hagués destruït el que ja hi havia prèviament, on Macbeth hauria mort Duncan.
Guillem el Lleó atorgà quatre cartes reials per a Inverness, una de les quals converteix la ciutat en burgh reial. Alexandre II creà el 1233 una abadia dominica de la qual en resten pocs vestigis.
Durant el transcurs de la batalla de Harlaw del 1411, Donald Lord of the Isles devastà la ciutat. Setze anys més tard, Jaume I convocà al castell els cabdills del nord i tres d’entre ell seran executats per haver reivindicat la seva independència.
El 1562, per tal d'acabar amb la insurrecció del comte Huntly, Maria Stuart arribà a Inverness i veié refusat el seu intent d'accedir al castell, que llavors pertanyia al comte. La casa on s'allotjà Maria Stuart en aquella ocasió és encara visible a Bridge Street. La festa de Marymass fair, el dissabte més proper al 15 d'agost, serveix per commemorar tant la Verge Maria com a Maria Stuart.
Més enllà del límit nord de la ciutat, Oliver Cromwell hi feu construir un fort capaç d’acollir 1000 homes; exceptuant un tros de les seves muralles, fou enderrocat durant la Restauració. El 1715, els jacobites ocuparen la fortalesa reial. El 1727, el govern construí el fort Georges que caigué també a les mans dels jacobites el 1746 que el feren esclatar.
El 7 de setembre de 1921 el Cabinet ministerial del Regne Unit es reuní a Inverness; ha estat l'únic cop que el Cabinet s'ha reunit fora de Londres. Fou quan David Lloyd George, trobant-se de vacances a Gairloch, hagué de convocar una reunió de crisi per tractar la situació d'Irlanda. La reunió d’Inverness servirà de base pel Tractat angloirlandès.
Llocs d’interès [modifica]
Els llocs d'especial interès d’Inverness són el castell, la catedral de Sant Andreu, així com nombroses esglésies. Cal destacar-ne l'Old High Church, just al costatdel riu. Els campanars són del segle XVI, cosa que converteix aquest edifici en el més antic d'Inverness encara en peus. El castell es construí sobre el lloc on hi havia un castell medieval el 1835.
Les bores del Ness, les seves illes i el Bught són llocs de passeig agradables, com també ho són els turons amb boscos de Craig Phadraig i de Craig Dunain.
La ciutat avui [modifica]
El desembre de l'any 2000 Inverness va rebre l'estatut de ciutat de part del Regne. Inverness és l'única ciutat de les Highlands que té aquest estatut, i només Edimburg, Glasgow i Aberdeen el tenen a Escòcia. El 2001, la població d’Inverness era d'aproximadament 51 000 habitants, número que s'hauria de doblar en els propers 30 anys.[1] Recentment, s'ha designat Inverness com la ciutat d’Europa occidental que creix més, n'és un exemple la gran urbanització que ha crescut durant els darrers anys a l’oest de la ciutat. El turisme té un paper important en l’economia de la ciutat, juntament amb l’administració i el sector de la sanitat. La major part de les indústries tradicionals, com les destil·leries, han estat reemplaçades pel sector de l'alta tecnologia. El comerç és un altre sector majoritari. El centre comercial Eastgate s'ha ampliat recentment, i ha esdevingut un dels més grans d'Escòcia.
La ciutat té dos clubs de futbol: l'Inverness Caledonian Thistle FC i el Clachnacuddin FC. Bught Park, situat al centre de la ciutat és el punt d’arribada de la marató anual del Loch Ness.
Transports [modifica]
L'estació d’Inverness enllaça la ciutat amb Perth, Edimburg, Glasgow, Londres, Aberdeen, Thurso, Wick i Kyle of Lochalsh.[2] L’aeroport d'Inverness és a 15 km a l’est de la ciutat i vola fins les grans ciutats del Regne Unit i les illes del nord i de l’oest d’Escòcia. 3 carreteres nacionals enllacen amb Aberdeen, Perth, Elgin, Thurso i Glasgow.
Toponímia [modifica]
A Inverness i rodalies hi ha molts topònims d'origen gaèlic.[3]
| Nom en anglès | Original gaèlic | Significat |
|---|---|---|
| Inverness | Inbhir Nis | Desembocadura del riu Ness |
| Ben Wyvis | Beinn Uais | Muntanya del terror |
| Scorguie | Sgurr Gaoithe | Turó del vent |
| Clachnaharry | Clach na h-Aithrigh | Roca del penediment |
| Balloch | Am Bealach | El pas |
| Resaurie | Ruigh Samhraidh | Pendent d'estiu |
| Raigmore | Rathaig Mhòir | Gran fortalesa |
| Balnafettack | Baile nam Feadag | Granja dels dromes |
| Culloden | Chùil Lodair | Racó del pantà |
| Dalneigh | Dail an Eich | Camp del cavall |
| Culduthel | Cuil Daothail | Lloc del nord |
| Culcabock | Cùil na Càbaig | Darrere el camp de conreu |
| Dalmagarry | Dail Mac Gearraidh | Fill Haugh de Garry |
| Tomatin | Tom Aitinn | Turó del ginebre |
| Dell | Dail MhicEachainn | Haugh de MacEachen |
| Diriebught | Tìr nam Bochd | Terra dels pobres |
| Dochfour | Dabhach Phùir | Terres de pastura de Davoch |
| Dochgarroch | Dabhach Gairbheach | Lloc herm de Davoch |
| Dores | Dubhras | Fusta negra |
| Drummond | An Druimein | La cresta |
| Drumossie | Druim Athaisidh | Cresta del gran Haugh |
| Castle Heather | Caisteal Leathoir | Castell del pendent |
| Inshes | Na h-Innseagan | Els prats |
| Kessock | Ceasaig | (Sant) Ceasaig |
| Kimmylies | Ceann a' Mhìlidh | El cap dels guerrers |
| Leachkin | Leacainn | Carena ampla |
| Merkinch | Marc Innis | El prat del cavall |
| Millburn | Allt a' Mhuilinn | Riu del Molí |
| Slackbuie | An Slag Buidhe | El forat groc |
| Smithton | Baile a' Ghobhainn | Poble d'Smiths |
| Tomnahurich | Tom na h-Iubhraich | Cresta del teix |
| Torvean | Tòrr Bheathain | Turó de MacBean |
| Abertarff | Obar Thairbh | Boca del riu Bull |
| Ballifeary | Baile na Faire | Poble del guardià |
Durant el període colonial el nom d'Inverness fou donat a diferents poblacions de Nova Escòcia, Montana, Florida, Illinois, i Califòrnia. També se li ha donat el nom d'Inverness a una part del relleu de Miranda, una de les llunes d'Urà.
A Inverness se la coneix també amb els sobrenoms d'Inversnecky, Invershneckie o The Shneck.
Referències [modifica]
- ↑ Les xifres de la població inclouen la ciutat i rodalies (Balloch, Culloden, Smithton i Westhill). Font: Cens del 2001
- ↑ Les vies fèrries Higland Main Line, Aberdeen-Inverness Line i la Far North Line s'ajunten a Inverness.
- ↑ http://www.polfest.org/vli/language/gaelic/pdfs/placenamesA-B.pdf
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inverness |
- Mapa d'Inverness de 1716
- Mapa d'Inverness
- Castell d'Inverness (anglès)
- Informació d'Inverness (anglès)
- Inverness Music Listings (anglès)
- Inverness Riverside Churches (anglès)
- Inverness Highland Year of Culture (anglès)
