Estany de Sils

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització de l'antic llac de Sils.
L'estany de Sils tal com apareix al mapa Principatus Cataloniae publicat el segle XVII a Amsterdam per Cornelis Danckerts

L'estany de Sils o llac de Sils era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils, comarca de la Selva. A la seva època era el llac més gran de Catalunya.

Història[modifica | modifica el codi]

L'estany de Sils ocupava una superfície aproximada d'uns 7 km quadrats, el que fa que es vegi sovint representat amb unes dimensions més grans que l'Estany de Banyoles a l'antiga cartografia de Catalunya. Aquest llac apareix per exemple als mapes "Cataloniae principatus descriptio nova de Gerard Mercator, 1619", "Catalonia de Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdam, 1632", "Cataloniae principatus et Ruscinonis ac Cerretaniae comitatuum exactissima dilineatio, cura et studio de Matthäus Seutter de 1740", "Cataloniae principatus, nec non Ruscinonensis et Cerretaniae Comitatus in eorum vicariatus peraccurae distincti de Nicolaum Visser" i a "Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio de J.B. Vrients, 1608".[1]

Localitzat en una zona tectònica sense drenatge natural, les aigües de les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i la Torderola desembocaven a la seva conca lacustre. Era un llac intermitent que en els anys de sequera veia la seva extensió molt reduïda.

Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. Al llarg dels darrers segles es va intentar drenar el llac amb l'objectiu de guanyar noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Els intents de dessecació no varen reeixir fins a l'any 1851 quan es va construir la séquia que anava a desembocar a la riera de Santa Coloma. Les terres obtingudes amb la dessecació de l'estany es varen repartir entre la gent que havia construït la séquia. Amb el temps la conca de l'antic llac es va cobrir de prats de dalla a on es deixava créixer l'herba pel ramat. Cap al darrer quart del segle XX les plantacions d'arbres per a usos comercials, pollancres i plàtans, varen substituir els camps de dalla originals.[2]

Actualment romanen algunes zones humides i qualque estany petit de nivell variable a la conca de l'antic llac. Part d'aquestes són l'objectiu d'un projecte "Life" que des del 1998 cerca el sanejament les aigües de la zona i l'adquisició de terrenys privats pel restabliment d'alguns prats de dalla. L'objectiu final i més ambiciós d'aquest intent es restaurar una llacuna permanent i recrear l'entorn primigeni dels boscos de ribera que havien envoltat l'antic llac de Sils. El projecte de recuperació de l'entorn es troba protegit sota el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya, inclòs a la xarxa europea d'espais naturals Natura 2000.[3]

Fauna[modifica | modifica el codi]

Fotografia de la zona presa l'estiu del 2008

Entre les moltes aus que viuen a la zona, i que probablement eren part de la fauna primitiva del desaparegut llac de Sils, cal destacar el xarrasclet, xatrac menut, l'ànec collverd, l'ànec mandarí, l'ànec cuallarg, el bernat pescaire, l'aligot comú, el rascló, la gamba roja, el martinet blanc, la xivita, la valona, l'enganyapastors, el blauet, el picot verd, l'abellerol, el rossinyol, el trist, el balquer, la boscarla de canyar, el tallarol de casquet, el bruel, el mosquiter pàl·lid, la mallerenga cuallarga, la mallerenga blava, la mallerenga carbonera, el raspinell, l'oriol, el tudó, la polla d'aigua, el cabussó emplomallat, el mastegatatxes, el gaig, la garsa, la cornella, el verdum, el pinsà, el gafarró, la cardina, el gratapalles i el repicatalons.

Hi ha també amfibis i rèptils com la granota pintada, el tòtil, el gripau, la reineta, el tritó palmat, el tritó verd, la tortuga d'estany, la serp d'aigua i la serp de Montpeller.

Es difícil saber quins peixos havien habitat les aigües de l'extens llac desaparegut. La incertesa és més aviat deguda a la introducció de fauna exòtica, com la carpa, la gambúsia i el carpí en la zona que no a la probable extinció de qualque espècie original. A part de les espècies exòtiques, actualment a les séquies i rierols de la zona hom pot trobar principalment la bagra i l'anguila.[4]

Flora[modifica | modifica el codi]

En les terres estanyades, les vores i la zona ocupada pel antic llac es troben el lliri de neu, marcòlic, buixol, abriüll, acant, agulles de bruixa, alzina, amargot, margarida, ametller, i l'àster pilós.


Nota[modifica | modifica el codi]

Aquest llac no s'ha de confondre amb el llac Sils (Silsersee) al terme municipal de Sils Maria al cantó suís de Grisons.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estany de Sils

Coord.: 41° 48′ 25″ N, 2° 44′ 45″ E / 41.80694,2.74583