Pla d'Espais d'Interès Natural
El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Història
El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992[1], de 14 de desembre, i reeditat el 1996[2]. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.
La situació final del PEIN a Catalunya fins a l'any 2005 incloïa 144 espais d'interès natural que abastaven 648.065 ha; tanmateix, amb l'aprovació al setembre del 2006 de la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000, el PEIN experimentà un creixement destacat de la seva superfície total i el seu nombre d'espais, ja que, d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, la declaració d'una zona d'especial conservació (ZEC) o d'una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) implica la seva inclusió automàtica en el PEIN. Això fa que, actualment (febrer de 2013), 977.107,87 ha (un 30,44% del territori català) formin part del PEIN, a més d'incloure 77.819,21 ha d'espais marins.[3]
[modifica] Normes
Dins del PEIN s'apliquen quatre normes bàsiques:[1]
- Règim urbanístic del sòl no urbanitzable
- Restricció de la circulació motoritzada amb finalitats esportives
- Regulació de les activitats extractives d'acord amb la Llei 12/1981
- Submissió de determinades obres al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental
Les normes del PEIN estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit; aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant:
- la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, i
- la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves (parcials o integrals) o parcs naturals)[4], que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los. Aquests espais de protecció especial són els següents:[5]
[modifica] Espais inclosos
Actualment (febrer 2013), amb la inclusió el 2009 de la zona de Gallecs[6], a Catalunya hi ha 166 espais d'interès natural:[7]
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Espais naturals protegits». Idescat. [Consulta: 14 febrer 2013].
- ↑ «Patrimoni natural: Documentació del PEIN». Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 16 febrer 2013].
- ↑ «Espais naturals: Estadística». Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 16 febrer 2013].
- ↑ «Xarxa d'espais protegits». Parcs de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 febrer 2013].
- ↑ «Espais naturals de protecció especial.». Idescat. [Consulta: 16 febrer 2013].
- ↑ «El Govern incorpora la zona de Gallecs al Pla d'Espais d'Interès Natural». Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 febrer 2013].
- ↑ «Patrimoni natural: Característiques i contingut». Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 16 febrer 2013].
[modifica] Bibliografia
- Itineraris pels Parcs Naturals de Catalunya, Jordi Bas, Antoni Curco y Jaume Orta. Lynx Edicions 2006. 376 pàgines. ISBN 84-87334-84-9
- Mapa Eco-turístic de Catalunya Escala 1/300.000. Lynx Edicions 2005. Format 88,5 x 115,6 cm. Versió Català/Francès, ISBN 84-87334-79-2 i Castellà/Anglès, ISBN 84-87334-80-6
[modifica] Enllaços externs
- Generalitat de Catalunya. El Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya
- Generalitat de Catalunya. Mapa dels espais inclosos en el PEIN
