Parc del Garraf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parc del Garraf
Visió del Parc del Garraf, des del castell d'Eramprunyà mirant cap al sud-oest
Visió del Parc del Garraf, des del castell d'Eramprunyà mirant cap al sud-oest
Nivell de protecció: Espai d'interès natural
Localització: Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú
Coordenades: 41° 17′ 29.15″ N, 01° 52′ 30.06″ E / 41.2914306°N,1.8750167°E / 41.2914306; 1.8750167Coord.: 41° 17′ 29.15″ N, 01° 52′ 30.06″ E / 41.2914306°N,1.8750167°E / 41.2914306; 1.8750167
Superfície: 12.376 ha
Data de creació: 1986
Administració: Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. El Parc del Garraf es gestiona conjuntament amb el Parc d'Olèrdola.
Contacte: Carretera del Rat Penat, km 3,5, 08870 Sitges
de dilluns a divendres de 8 a 15 h. (Tel. 935 971 819 / Fax. 935 970 887 / mail:p.garraf@diba.cat
Avenc "Emili Sabaté" al Parc Natural del Garraf

El Parc del Garraf és un espai d'interès natural de 12.376 hectàrees gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.[1] El parc està repartit entre els termes municipals d'Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Està agermanat amb els parcs italians de Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i el Parco Naturale della Maremma (2001)

Geografia[modifica | modifica el codi]

En el parc hom troba restes d'antiga ocupació humana (com el castell d'Eramprunyà i els poblets abandonats de Campdàsens i Jafre) i masies que encara es dediquen a l'agricultura o a serveis del parc (com Can Planes i La Pleta). Just en la frontera del parc també hi ha la Creu de Sant Isidre, en el Puig d'en Boronet, molt apreciada pels sitgetans.

Clima[modifica | modifica el codi]

La situació costanera determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquesta última característica delimita el nombre d'espècies animals capaces d'assentar-s'hi. Les plantes, per tal de resistir aquestes condicions, desenvolupen una sèrie d'adaptacions encaminades a la supervivència i a la millora de l'efectivitat en la competència amb altres vegetals.

El caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica extraordinàriament potent que arrossega tot tipus de materials; si hi afegim l'erosió química, que dissol la roca calcària, l'efecte és impressionant: valls i rieres profundes i escarpades, d'un tortuós i bell traçat que la gent del país anomena fondos.

Rutes a peu[modifica | modifica el codi]

Senders de gran recorregut:

  • GR 5 (Sender dels miradors)
  • GR 92 (Sender del Mediterrani)
  • GR 92-3a (la Clota - l'Arboçar)
  • GR 92-3b (l'Arboçar - Castellet)
  • GR 92-4 (pla de Querol - camí del mas de l'Artís)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 46-51. B-38.667-2009. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc del Garraf