Abellerol
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Merops apiaster Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
L'abellerol (Merops apiaster) és un ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids. Molt acolorit, d'alimentació apivora (és a dir, menja abelles, vespes i borinots, entre altres insectes).
En un sentit restrictiu s'aplica el nom d'abellerol a aquesta espècie, però per extensió també reben el nom d'abellerol, qualsevol de la resta de les espècies de la família dels meròpids.
És un ocell migratori que marxa a l'hivern a l'Àfrica tropical i l'Índia.
Nia a les zones més càlides de l'Europa del sud i a parts de l'Àfrica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. És nidificant a la Península Ibèrica i als Països Catalans on és una espècie legalment protegida. A la primavera és ocasional al nord d'Europa.
Taula de continguts |
Descripció morfològica[modifica]
Com gran part dels ocells tropicals destaca per ser molt acolorit: la part superior del cos és de color groga i marronosa, les ales verdes i el bec negre. Pot arribar a una mida de 30 cm les plomes de la cua incloses.
Alimentació[modifica]
Es nodreix a base d'insectes amb predilecció pels de la família dels apoïdeus incloent també la vespa o el borinot, els caça a l'aire i evita consumir-ne el fibló. Ingereix uns 32 grams d'insectes diaris.[1]
La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament i deixen així la seva colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent.
Reproducció[modifica]
Fa el niu, solitari o en colònies, en talusos terrosos i sorrencs tous de la vora dels rius i rieres. Consisteix el niu en un túnel llarg (de fins a 2 m) que desemboca en una cambra, que no entapissen de cap manera, sinó que hi ponen els ous directament.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Abellerols i apicultura a les Balears». . SPE, Conselleria de Medi Ambient, p.5 [Consulta: 12 juliol 2011].
- ↑ SAUER, F. Aves Terrestres. Barcelona, 1983. Ed. Blume (Ed. original Steinbachs Naturfürer: Landvögel. Munic, 1982
Enllaços externs[modifica]
- BirdLife International (2004). Merops apiaster. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig del 2006 (anglès). L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim
- SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Abellerol (català)
- European Bee-eater videos on the Internet Bird Collection
- European Bee-eater breeding
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: European Bee-eater |
