Abellerol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Abellerol
Şahlûr-33.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Coraciiformes
Família: Meropidae
Gènere: Merops
Espècie: M. apiaster
Nom binomial
Merops apiaster
Linnaeus, 1758

L'abellerol (Merops apiaster) és un ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids. Molt acolorit, d'alimentació apivora (és a dir, menja abelles, vespes i borinots, entre altres insectes).

En un sentit restrictiu s'aplica el nom d'abellerol a aquesta espècie, però per extensió també reben el nom d'abellerol, qualsevol de la resta de les espècies de la família dels meròpids.

És un ocell migratori que marxa a l'hivern a l'Àfrica tropical i l'Índia.

Nia a les zones més càlides de l'Europa del sud i a parts de l'Àfrica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. És nidificant a la Península Ibèrica i als Països Catalans on és una espècie legalment protegida. A la primavera és ocasional al nord d'Europa.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

Com gran part dels ocells tropicals destaca per ser molt acolorit: la part superior del cos és de color groga i marronosa, les ales verdes i el bec negre. Pot arribar a una mida de 30 cm les plomes de la cua incloses.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Un abellerol a punt de capturar una abella.

Es nodreix a base d'insectes amb predilecció pels de la família dels apoïdeus incloent també la vespa o el borinot, els caça a l'aire i evita consumir-ne el fibló. Ingereix uns 32 grams d'insectes diaris.[1]

La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament i deixen així la seva colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fa el niu, solitari o en colònies, en talusos terrosos i sorrencs tous de la vora dels rius i rieres. Consisteix el niu en un túnel llarg (de fins a 2 m) que desemboca en una cambra, que no entapissen de cap manera, sinó que hi ponen els ous directament.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Abellerols i apicultura a les Balears». . SPE, Conselleria de Medi Ambient, p.5 [Consulta: 12 juliol 2011].
  2. SAUER, F. Aves Terrestres. Barcelona, 1983. Ed. Blume (Ed. original Steinbachs Naturfürer: Landvögel. Munic, 1982

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: European Bee-eater