Xoriguer comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el Falco tinnunculus. Vegeu-ne altres significats a «Xoriguer».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Xoriguer
Common kestrel falco tinnunculus.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Falconiformes
Família: Falconidae
Gènere: Falco
Espècie: F. tinnunculus
Nom binomial
Falco tinnunculus
Linnaeus, 1758
Distribució del xoriguer gros a Europa. En groc només estiu, en verd tot l'any.
Distribució del xoriguer gros a Europa. En groc només estiu, en verd tot l'any.
Falco tinnunculus - Museu de Tolosa

El xoriguer,[1][2] xoriguer comú[3][4] o xoriguer gros[5] (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família Falconidae. És força freqüent i és fàcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedant gairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter (el que s'anomena fer l'aleta o fer l'esperit sant, a Mallorca) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llençant-s'hi en picat.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grans i alguns rèptils i petits ocells.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La majoria de les parelles ponen al maig, i arriben a bon terme de 4 a 5 polls.

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l'Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d'alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran i a la plana de la Cerdanya.[3] Essent com és un rapinyaire que caça en terrenys oberts, defuig les contrades més boscoses de l'est i del nord.

S'adapta força bé al medi urbà. A Barcelona n'hi ha una bona població, que inclou una vintena de parelles escampades per la ciutat i una colònia d'unes vint parelles més que nien als penya-segats de Montjuïc (al costat de la muntanya que mira cap al mar) i s'alimenten als camps del delta del Llobregat i l'aeroport. Aquesta colònia és especialment notable perquè no és habitual que aquesta espècie tingui comportament colonial.[2] També hi ha una parella estable que té el niu a una xemeneia d'una antiga fàbrica al Prat de Llobregat.

Costums[modifica | modifica el codi]

Els xoriguers que crien al sud i centre d'Europa són sedentaris o realitzen migracions locals (per exemple, al Pirineu els xoriguers són abundants a l'estiu però n'hi romanen molt pocs a l'hivern). Els del nord d'Europa, per contra, són migradors, per la qual cosa les poblacions del nostre país es veuen incrementades amb hivernants.[5]

Imatges del seu vol[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Xoriguer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 Matheu, E. (2005) Ocells de Barcelona. Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona (català)
  3. 3,0 3,1 SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Xoriguer comú - Mapes de nidificació (català)
  4. Termcat
  5. 5,0 5,1 Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 100-101. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xoriguer comú
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.