Cotoliu
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Il·lustració d'un cotoliu
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lullula arborea (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El cotoliu, dit també cogullada petita o llausetina, (Lullula arborea) és un moixó de camp, molt similar a l'alosa vulgar[2], però amb la cua més curta i de dimensions més reduïdes. És l'única espècie del gènere Lullula.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
Mesura 15 cm de llargària. Té el plomatge bru amb unes ratlles blanques a la cara i al clatell. És d'un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta.
Ecologia [modifica]
És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscos, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres. Prefereix terrenys herbacis amb arbres dispersos, per situar el seu niu folrat d'herba i molsa. Els arbres no li desplauen i hi entona el seu cant, al revés del que fan els altres alàudids.
És sedentària. A la població pròpia dels Països Catalans, s'han d'afegir els individus de l'Europa Central que hi vénen a hivernar. Arriben el novembre i marxen a primers de març. El tipus d'alimentació depèn de l'època de l'any: a l'estiu s'alimenten, principalment, d'insectes i d'aràcnids, mentre que a l'hivern i a la tardor es reuneixen en bàndols per recollir llavors.
Nidifica de març a juny ponent 3 o 4 ous, que cova la femella durant 13-15 dies. Els novells reben els aliments durant 11-12 dies a través dels dos progenitors. Aquesta mateixa operació pot repetir-se fins a tres cops al llarg d'un any.[3]
Referències [modifica]
- ↑ BirdLife International (2004). Cotoliu. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 15 de maig del 2008 (anglès).
- ↑ A Mallorca i Menorca, on l'alosa s'hi designa amb el mot terrola o torròl·lera, el mot alova -que representa la pronúncia balear d'alosa- hi designa, precisament, el cotoliu.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 80. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs [modifica]
- El cotoliu al Principat de Catalunya. (català)
- Distribució geogràfica i hàbitat del cotoliu. (francès)
- Fotografies i identificació del cotoliu. (anglès)
- Vídeo d'una parella de cotolius al seu hàbitat natural. (anglès)
- Enregistrament sonor del cant del cotoliu.
- Característiques i costums del cotoliu. (castellà)
- Àmplia informació i vídeos de cotolius en llur hàbitat natural.(anglès)