Puput
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar fotografiat a l'Estat francès.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Upupa epops (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Distribució geogràfica: àrea de cria estival (taronja), població sedentària (verd) i àrea d'hivernada (blau).
|
||||||||||||||
_at_Hodal_I_IMG_9225.jpg)
La o el puput o la palput en zones valencianes (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids i de l'ordre dels coraciformes.[3]
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
- Fa uns 28 cm de llargària.
- És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres en el ventre.
- El bec és prim, una mica corbat i molt llarg.
- Té un floc de plomes erèctis o cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. Sovint després d'aterrar l'obre i la torna a tancar de seguida.
- És molt pudent.[4]
[modifica] Subespècies
- Upupa epops africana (Bechstein, 1811)
- Upupa epops ceylonensis (Reichenbach, 1853)
- Upupa epops epops (Linnaeus, 1758): Països Catalans.[5]
- Upupa epops longirostris (Jerdon, 1862)
- Upupa epops major (A.E. Brehm, 1855)
- Upupa epops marginata (Cabanis & Heine, 1859)
- Upupa epops saturata (Lönnberg, 1909)
- Upupa epops senegalensis (Swainson, 1837)
- Upupa epops waibeli (Reichenow, 1913)[6][7][8][9]
[modifica] Reproducció
Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes.[4] La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els pollets comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes.
[modifica] Alimentació
Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes.
[modifica] Hàbitat
Viu en zones obertes, horts i boscos. Defuig l'alta muntanya i les zones muntanyenques de bona part de la Catalunya humida.[5]
[modifica] Distribució geogràfica
Es troba a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica. És comuna als Països Catalans.[10]
[modifica] Cant
El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra.[4]
[modifica] Costums
Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor emigra i se'n va cap a l'Àfrica, retornant al febrer següent. Al País Valencià les puputs arriben a mitjans d'abril i continuen durant el maig.
[modifica] Estat de conservació
Tot i que les seues poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà. També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides.[11]
[modifica] Referències
- ↑ IUCN (anglès)
- ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). [1]
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Matheu, E. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ed. Ajuntament de Barcelona, 2005.
- ↑ 5,0 5,1 Servidor d'informació ornitològica de Catalunya (català)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ ITIS (anglès)
- ↑ Enciclopèdia Catalana (català)
- ↑ Cinerea.org (castellà)
[modifica] Bibliografia
- Barthel, Peter H. / Dougalis, Paschalis, (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona.
- Bock, W.J., 1982. Aves. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 967-1015.
- De Juana, Eduardo / Varela, Juan M., (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona, Catalunya.
- Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
- Estrada, J. / Pedrocchi, V. / Brotons, L. / Herrando, S., (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx Edicions, Barcelona.
- Jonsson, Lars, (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
- Jutglar, Francesc / Masó, Albert, (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona, Catalunya.
- Moller, (2006) Sociality, age at first reproduction and senescence: comparative analyses of birds. J Evol Biol, 19:682-689.
- Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
- Mullarney, K. / Svensson, L. / Zetterström, D. / Grant, P.J., (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona, Catalunya.
[modifica] Enllaços externs
- Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- AviBase (català)
- Fauna Europaea (anglès)
- BirdLife International (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- ARKive (anglès)
- NCBI (anglès)
- AnimalBase (anglès)
- Arctos Specimen Database (anglès)
- Barcodes of Life (anglès)
- uBio (anglès)
- ZipCodeZoo (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- Proyecto Sierra de Baza (castellà)
- CalPhotos (anglès)
- Xeno-canto (anglès)
- Discover Life (anglès)
- Fauna Ibérica (castellà)
- BiodiversidadVirtual.com (castellà)
- YouTube (anglès)
- Ageing and sexing by Javier Blasco-Zumeta (anglès)
