Puput

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Poput
Exemplar fotografiat a l'Estat francès.
Exemplar fotografiat a l'Estat francès.
Imatge del llibre de 1905 Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas.
Imatge del llibre de 1905 Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Coraciiformes
Família: Upupidae
(Leach, 1820)
Gènere: Upupa
(Linnaeus, 1758) [2]
Espècie: U. epops
Nom binomial
Upupa epops
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica: àrea de cria estival (taronja), població sedentària (verd) i àrea d'hivernada (blau). En verd clar i marró l'àrea de la puput africana i la puput de Madagascar (sedentàries) que molts autors classifiquen com a espècies separades.
Distribució geogràfica: àrea de cria estival (taronja), població sedentària (verd) i àrea d'hivernada (blau). En verd clar i marró l'àrea de la puput africana i la puput de Madagascar (sedentàries) que molts autors classifiquen com a espècies separades.
Subespècies

La o el puput o la palput en la parla valenciana (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids i de l'ordre dels coraciformes[8] present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica. És comuna als Països Catalans.[9]

Taula de continguts

Morfologia[modifica]

Fa uns 28 cm de llargària. És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres en el ventre. El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de plomes erèctils o cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. Sovint després d'aterrar l'obre i la torna a tancar de seguida.[10]

Ecologia[modifica]

Viu en zones obertes, horts i boscos. Defuig l'alta muntanya i les zones muntanyenques de bona part de la Catalunya humida.[3] Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes. Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes.[10] La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes. A mida que els pollets creixen, el niu s'omple d'excrements i fa molta pudor.[10]

El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra.[10] Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor emigra i cap a l'Àfrica, retornant al febrer següent. Al País Valencià les puputs arriben a mitjans d'abril i continuen durant el maig. Tot i que les seues poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà. També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides.[11]

Referències[modifica]

  1. IUCN red list (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). [1]
  3. 3,0 3,1 Servidor d'informació ornitològica de Catalunya (català)
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. BioLib (anglès)
  6. Encyclopedia of Life (anglès)
  7. ITIS (anglès)
  8. The Taxonomicon (anglès)
  9. Enciclopèdia Catalana (català)
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Matheu, E. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ed. Ajuntament de Barcelona, 2005. 
  11. Cinerea.org (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Barthel, Peter H. / Dougalis, Paschalis, (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona.
  • Bock, W.J., 1982. Aves. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 967-1015.
  • De Juana, Eduardo / Varela, Juan M., (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona, Catalunya.
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Estrada, J. / Pedrocchi, V. / Brotons, L. / Herrando, S., (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx Edicions, Barcelona.
  • Jonsson, Lars, (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
  • Jutglar, Francesc / Masó, Albert, (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona, Catalunya.
  • Moller, (2006) Sociality, age at first reproduction and senescence: comparative analyses of birds. J Evol Biol, 19:682-689.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
  • Mullarney, K. / Svensson, L. / Zetterström, D. / Grant, P.J., (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona, Catalunya.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Puput