Puput

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Poput
Imatge del llibre de 1905 «Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas»
Imatge del llibre de 1905 «Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas»

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Coraciiformes
Família: Upupidae
(Leach, 1820)
Gènere: Upupa
(Linnaeus, 1758)[2]
Espècie: U. epops
Nom binomial
Upupa epops
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica: àrea de cria estival (taronja), població sedentària (verd) i àrea d'hivernada (blau). En verd clar i marró l'àrea de la puput africana i la puput de Madagascar (sedentàries) que molts autors classifiquen com a espècies separades.
Distribució geogràfica: àrea de cria estival (taronja), població sedentària (verd) i àrea d'hivernada (blau). En verd clar i marró l'àrea de la puput africana i la puput de Madagascar (sedentàries) que molts autors classifiquen com a espècies separades.
Subespècies

Vegeu el text

La o el puput o la palput[3] en la parla valenciana (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids i de l'ordre dels coraciformes[4] present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa. És comuna als Països Catalans.[5][6]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa de 25 a 29 cm de llargària.[6] D'aspecte inconfusible,[6] és de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres al ventre. El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de plomes erèctils o cresta d'uns cinc o sis centímetres de llargada, amb les puntes negres, que pot obrir i tancar. Sovint després d'aterrar l'obre i la torna a tancar de seguida.[7] La cua és negra amb una ampla ratlla blanca cap al terç final i una marca blanca a l'arrel. També n'és característic el vol ondulat.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Viu en zones obertes, horts i boscos. Defuig l'alta muntanya i les zones muntanyenques de bona part de la Catalunya humida.[8] Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes. Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes.[7] La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes. A mesura que els pollets creixen, el niu s'omple d'excrements i fa molta pudor.[7]

El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra.[7] Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor emigra i cap al nord i centre d'Àfrica, retornant al febrer següent, tot i que als Països Catalans també se'n troba un contingent hivernant que està creixent.[6] Tot i que les seues poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà.[6] També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides.[9]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Subespècie Distribució geogràfica Observacions
Upupa epops africana (Bechstein, 1811) Des de la República Democràtica del Congo fins a Kenya i Sud-àfrica.[10] Estatus de subespècie discutit
Upupa epops ceylonensis (Reichenbach, 1853)[11][12] Pakistan, l'Índia i Sri Lanka[10]
Upupa epops epops (Linnaeus, 1758).[13][14][15] Nord-oest d'Àfrica (incloent-hi les Illes Canàries) i des d'Europa fins a riu Ienissei, la Xina (Sinkiang) i el nord-oest de l'Índia.[10] És la subespècie que es troba als Països Catalans.[8]
Upupa epops longirostris (Jerdon, 1862)[16][17] Des d'Assam i Bangladesh fins al sud de la Xina, el nord de la Península de Malacca i Indoxina[10]
Upupa epops major (A.E. Brehm, 1855).[18][19] Egipte, el nord del Sudan i l'est del Txad[10]
Upupa epops marginata (Cabanis & Heine, 1859) És un endemisme de Madagascar.[20][10] Estatus de subespècie discutit
Upupa epops saturata (Lönnberg, 1909).[21] Des de l'est del riu Ienissei fins al Japó, la Xina central i el Tibet[10]
Upupa epops senegalensis (Swainson, 1837).[22][23] Sud d'Algèria i des del Senegal fins a Etiòpia i Somàlia[10]
Upupa epops waibeli (Reichenow, 1913).[24][25] Des del Camerun i el nord de la República Democràtica del Congo fins a Uganda i Kenya[10][26][27][28][29]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN red list (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). [1]
  3. Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià de l'AVL.
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Enciclopèdia Catalana (català)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 170-171. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Matheu, E. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ed. Ajuntament de Barcelona, 2005. 
  8. 8,0 8,1 Servidor d'informació ornitològica de Catalunya
  9. Cinerea.org (castellà)
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 10,8 The Internet Bird Collection (anglès)
  11. Catalogue of Life (anglès)
  12. BioLib (anglès)
  13. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). [2]
  14. Catalogue of Life (anglès)
  15. BioLib (anglès)
  16. Catalogue of Life (anglès)
  17. BioLib (anglès)
  18. Catalogue of Life (anglès)
  19. BioLib (anglès)
  20. Kristin, A., (2001), "Family Upupidae (Hoopoes)". A: Josep, del Hoyo; Andrew, Elliott; Sargatal, Jordi, Handbook of the Birds of the World. Vol. 6, Mousebirds to Hornbills, Barcelona: Lynx Edicions, p. 396–411, ISBN 84-87334-30-X
  21. BioLib (anglès)
  22. Catalogue of Life (anglès)
  23. BioLib (anglès)
  24. Catalogue of Life (anglès)
  25. BioLib (anglès)
  26. Catalogue of Life (anglès)
  27. BioLib (anglès)
  28. Encyclopedia of Life (anglès)
  29. ITIS (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barthel, Peter H. / Dougalis, Paschalis, (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona.
  • Bock, W.J., 1982. Aves. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 967-1015.
  • De Juana, Eduardo / Varela, Juan M., (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona, Catalunya.
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Estrada, J. / Pedrocchi, V. / Brotons, L. / Herrando, S., (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx Edicions, Barcelona.
  • Jonsson, Lars, (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
  • Jutglar, Francesc / Masó, Albert, (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona, Catalunya.
  • Moller, (2006) Sociality, age at first reproduction and senescence: comparative analyses of birds. J Evol Biol, 19:682-689.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
  • Mullarney, K. / Svensson, L. / Zetterström, D. / Grant, P.J., (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona, Catalunya.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]