Pals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pals
Bandera de Pals Escut de Pals
(En detall) (En detall)
Localització

Pals situat respecte Catalunya
Pals situat respecte Catalunya

Localització de Pals respecte del Baix Empordà


Municipi del Baix Empordà
El nucli de Pals vist des del cim del Quermany
El nucli de Pals vist des del cim del Quermany
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Baix Empordà
Gentilici Palsenc, palsenca
Superfície 25,81 km²
Altitud 55 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.740 hab.
106,16 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 512425 4646650Coord.: 41° 58′ 16″ N, 3° 09′ 00″ E / 41.971003°N,3.149953°E / 41.971003; 3.149953
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

10
Sílvia Monar (ERC)
Codi postal 17256
Codi territorial 171241
Web

Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà. Limita amb els municipis de Torroella de Montgrí, Fontanilles, Palau-sator, Torrent, Regencós i Begur. El nom de la vila prové del llatí "palus", que vol dir aiguamoll i es refereix a les zones humides properes.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

La vegetació del municipi de Pals és dominada per les pinedes de pi pinyer i de pi blanc principalment, que s'estenen als vessants del Massís de Begur, al sud del municipi.

D'altra banda, també són destacables la vegetació de l'entorn de les Basses d'en Coll. Al voltant de la llacuna d'aigua dolça hi apareixen canyissars, mentre que a les dunes de la platja es pot trobar una de les mostres de vegetació psamòfila més importants de Catalunya.

Economia[modifica | modifica el codi]

Per la seva situació entre aiguamolls i per la concentració de la propietat en poques mans, el poble fou considerat insalubre, caciquista i pobre durant segles. L'arròs constitueix un dels signes d'identitat del poble. El seu conreu està documentat des del segle XIV. Fou impulsat molt decididament a inicis del segle XX per la nissaga d'indianos descendents de Pere Coll i Rigau (1853 – 1918) i del seu fill Pere Coll i Llach, polític i empresari, amic del president Companys, i que tot i haver militat a la Unión Patriótica de Primo de Ribera, fou mecenes del diari La Humanitat i Comisari d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya fins als fets d'octubre.

Fins al segle XVII, el terme de Pals patí atacs corsaris, raó per la qual moltes antigues masies són encara emmerletades.

Actualment Pals és un municipi eminentment dedicat al turisme familiar, tot i que per les característiques de la seva estratègia de creixement urbanístic, la construcció és encara un dels puntals de la seva activitat econòmica.

Malgrat tot, bona part del territori és dedicat encara a l'agricultura, amb importants conreus de secà i arrossars.

Entitat de població Habitants
els Arenals de Mar 296
Residencial dels Masos 82
el Mas Tomasí 329
els Masos de Pals 633
Pals 1.133
Palsmar 52
la Pineda de Pals 99
Puigvermell 58
sa Punta 13
Puigsaguilla 30
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
102 113 147 480 1.152 1.493 1.383 1.384 1.286 1.475
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.491 1.406 1.457 1.534 1.666 1.728 1.722 1.696 1.689 1.787
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.770 1.822 1.912 2.055 2.261 2.400 2.698 2.745 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Pals compta amb un centre històric medieval on destaca la torre romànica construïda entre els segles XI i XIII, coneguda com la Torre de les Hores.

Dins del barri gòtic de la vila hi ha carrers empedrats i arcades de mig punt, façanes amb finestres ogivals i balcons de pedra. La muralla de la ciutat consta de quatre torres quadrades que daten del segle IV. El mirador de Josep Pla (des d'on es poden veure els camps de l'Empordà i les illes Medes), la plaça Major, les tombes al carrer Major i l'església de Sant Pere són altres racons turístics de la ciutat. Hi ha també un Museu d'Arqueologia.

Als afores de la vila s'aixeca el centre urbà dels Masos de Pals i també la Platja de Pals, llocs d'atracció turística.

Casa de la Vila

Llocs d'interès:

Història[modifica | modifica el codi]

Pals, és un conjunt monumental històric molt antic format pel castell, la vila i les muralles. Malgrat no haver-hi vestigis d'època romana, el seu nom evoca aquest origen, ja que prové del llatí "Palus", que significa lloc pantanós, i el castell s'anomenava "Castellarum Montis Aspero" que en català és Mont-aspre. El castell de Pals fou documentat per primer cop l'any 889 amb el nom de castell de Mont-Aspre quan el rei Odó I de França va fer-li una donació. El segon document, data de l'any 994, per una altra donació feta pels comtes de Barcelona, Ramon Borell i Ermessenda, cedint la torre de Pals i l'església de Sant Pere al bisbe de Girona. A finals del segle X fou propietat de la família del cavaller Gausfred Vidal. El 1065 el senyoriu de Pals retornar als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Almodis. Entre l'any 1380 i el 1482 esclaten diverses revoltes de camperols anomenades Revolta dels remences que culminen amb la guerra civil catalana contra Joan II. Arran d'aquest conflicte el castell va quedar molt malmès i el monarca va permetre re-aprofitar les seves pedres per reconstruir l'església de Sant Pere i les muralles de la vila. Només es va conservar la torre circular, coneguda actualment com la Torre de les Hores. L'any 1501 i en temps del rei Ferran el Catòlic s'organitza com a municipi independent amb atribucions de vila i poders per imposar tributs.

Científics i escriptors a Pals[modifica | modifica el codi]

Els Masos de Pals

Pals té una àmplia i antiga tradició cultural. Entre els científics que provenen de la localitat o hi han nascut destaquen: Mossèn Johan Pere, que fou un cosmògraf, jurista i expert en dret mercantil que formava part de la Cort dels Reis Catòlics. Va editar el 1489 unes Taules astronòmiques en llengua catalana.[3] Els Pere, Pera o Peres són un llinatge noble de Girona i durant els segles XV i XVI, són els propietaris del Castell de Sant Miquel, dit també Molí de Pals o Mas Tafurer.

Els metges de la nissaga Pi-Figueras (que deriva de Jaume Pi i Figueras, 1900-1991, deixeble del doctor Manuel Corachan).

Entre els científics socials, destaquen el geògraf Joan Carandell Pericay (1893-1937), l'historiador de la literatura i membre de l'Institut d'Estudis Catalans Eduard Valentí i Fiol (1910-1971), el novel·lista i historiador Agustí Alcoberro i Pericay (1958) i el filòsof Ramon Alcoberro i Pericay (1957).

Entre els escriptors, el poeta surrealista Ventura Ametller (1933-2008), pseudònim del veterinari Bonaventura Claveguera, fou amic i confident de Josep Pla, el qual va deixar escrita la frase: «Pals mereix no una sinó cent visites» i dedicà a la vila un seguit de planes ja clàssiques.

També resideixen habitualment a Pals la poetessa Montserrat Abelló, la dibuixant i feminista històrica Núria Pompeia i l'assagista i editor Salvador Pàniker.

El Grau[modifica | modifica el codi]

L'actual platja de Pals, antigament se l'anomenava "El Grau", que significa port. El paisatge de costa que contemplem ara no és el mateix que en segles anteriors. On ara hi ha plantacions d'arròs i pins, abans hi havia aiguamolls i segons els mapes antics el riu Ter desembocava a Pals. El geòleg Joan Carandell i Pericay ens diu al seu llibre El Bajo Ampurdan que "Torroella era un port en temps de la dominació romana, avui està a més de 5 km del mar; des de l'any 1300, el mar que envoltava el promontori de la Fonollera ha retrocedit quasi dos kilòmetres així com els vents del N; NNE i en han anat configurant al llarg de la platja de Pals les dunes que avui en dia coneixem i admirem".

Carandell també ens parla que "per la configuració de la costa hi ha abundància de sardines i tota classe de peix de la mateixa fami·lia que agraeixen dues coses: la poca espessor de les aigües i l'abundància de residus orgànics que crien una abundant vegetació submarina. Això és el que passa al Grau del Ter, viver de riquíssima pesca, amb abundància de llisses, llobarros, i tota classe de peixos amants de la barreja d'aigua dolça i salada".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 93. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. TOTES LES PREGUNTES SOBRE CRISTÒFOR COLOM Jordi Bilbeny i David Bassa, p. 137

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jordi CORTÈS - Roser SERRA: Pals. Quaderns de la Revista de Girona, nº 136 (2008).
  • Joan CARANDELL PERICAY: El Bajo Ampurdán (ed. original 1940, 2ª ed. 1978).
  • Miquel OLIVA PRAT: La villa medieval de Pals Separata de Revista de Gerona, nº66 (1974).
  • Baltasar PARERA i COLL: L'arròs de Pals: del camp a la cassola (1993).
  • Josep PLA i CASADEVALL: El meu país, dins Obra Completa, v. 7, Edicions Destino.
  • Joaquim ROGLÁN: Golf, natura i paisatge: 40 anys de golf a Pals (2004).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]