Pals
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Baix Empordà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà |
||||
| Gentilici | Palenc, palenca | ||||
| Superfície | 25,81 km² | ||||
| Altitud | 55 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
2.725 hab. 105,58 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 512425 4646650(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
10 Joan Silvestre i Albertí |
||||
| Codi postal | 17256 |
||||
| Codi territorial | 171241 |
||||
| Web | |||||
Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà. Limita amb els municipis de Torroella de Montgrí, Fontanilles, Palau-sator, Torrent, Regencós i Begur. El nom de la vila prové del llatí "palus", que vol dir aiguamoll i es refereix a les zones humides properes.
Taula de continguts |
[modifica] Vegetació
La vegetació del municipi de Pals és dominada per les pinedes de pi pinyer i de pi blanc principalment, que s'estenen als vessants del Massís de Begur, al sud del municipi.
D'altra banda, també són destacables la vegetació de l'entorn de les Basses d'en Coll. Al voltant de la llacuna d'aigua dolça hi apareixen canyissars, mentre que a les dunes de la platja es pot trobar una de les mostres de vegetació psamòfila més importants de Catalunya.
[modifica] Economia
Per la seva situació entre aiguamolls i per la concentració de la propietat en poques mans, el poble fou considerat insalubre, caciquista i pobre durant segles. L'arròs constitueix un dels signes d'identitat del poble. El seu conreu està documentat des del segle XIV. Fou impulsat molt decididament a inicis del segle XX per la nissaga d'indianos descendents de Pere Coll i Rigau (1853-1918) i del seu fill Pere Coll i Llach, polític i empresari, amic del president Companys, i que tot i haver militat a la Unión Patriótica de Primo de Ribera, fou mecenes del diari La Humanitat i Comisari d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya fins als fets d'octubre.
L'arròs de Pals, fou també causa que Josep Pla nasqués a Palafrugell, perquè el domicili del seu pare a Torroella de Montgrí fou cremat pels homes del Marquès de Torroella contraris a dessecar les terres pel suposat perill de febres palúdiques.
Fins el segle XVII, el terme de Pals patí atacs corsaris, raó per la qual moltes antigues masies són encara almenades.
Actualment Pals és un municipi eminentment dedicat al turisme familiar, tot i que per les característiques de la seva estratègia de creixement urbanístic, la construcció és encara un dels puntals de la seva activitat econòmica.
Malgrat tot, bona part del territori és dedicat encara a l'agricultura, amb importants conreus de secà i arrossars.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| els Arenals de Mar | 225 |
| el Mas Tomasí | 226 |
| els Masos de Pals | 554 |
| Pals | 1.063 |
| Palsmar | 17 |
| la Pineda de Pals | 64 |
| Puig sa Guilla | 51 |
| Puigvermell | 40 |
| sa Punta | 17 |
| Residencial dels Masos | 78 |
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Llocs d'interès
Pals compta amb un centre històric medieval on destaca la torre romànica construïda entre els segles XI i XIII, coneguda com la Torre de les Hores.
Dins del barri gòtic de la vila hi ha carrers empedrats i arcades de mig punt, façanes amb finestres ogivals i balcons de pedra. La muralla de la ciutat consta de quatre torres quadrades que daten del segle IV. El mirador de Josep Pla (des d'on es poden veure els camps de l'Empordà i les illes Medes), la plaça Major, les tombes al carrer Major i l'església de Sant Pere són altres racons turístics de la ciutat. Hi ha també un Museu d'Arqueologia.
Als afores de la vila s'aixeca el centre urbà dels Masos de Pals i també la Platja de Pals, llocs d'atracció turística.
Llocs d'interès:
- Barri antic del Pedró
- les Basses d'en Coll
- Museu Casa de Cultura Ca la Pruna
- Museu d'Arqueologia Submarina i Farmàcia Desideri Ferrer.[2]
- Les quatre torres de la muralla
- Castell de Pals
- Torre de les Hores
- Església de Sant Pere
- Tombes del carrer Major
[modifica] Història
Pals, és un conjunt monumental històric molt antic format pel castell, la vila i les muralles. Malgrat no hi han vestigis d'època romana, el seu nom evoca aquest origen, donat que el seu nom prové del llatí "Palus" que significa lloc pantanós, i el castell s'anomenava "Castellarum Montis Aspero" que en català és Mont-aspre. El castell de Pals fou documentat per primer cop l'any 889 amb el nom de castell de Mont-Aspre quan el rei Odó I de França va fer-li una donació. El segon document, data de l'any 994, per una altre donació feta pels comtes de Barcelona, Ramon Borell i Ermessenda, cedint la torre de Pals i l'església de Sant Pere al bisbe de Girona. A finals del segle X fou propietat de la família del cavaller Gausfred Vidal. El 1065 el senyoriu de Pals retornar als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Almodis. Entre l'any 1380 i el 1482 esclaten varies revoltes de camperols anomenades Revolta dels remences que culminen amb la guerra civil catalana contra Joan II. Arran d'aquest conflicte el castell va quedar molt malmès i el monarca va permetre re-aprofitar les seves pedres per reconstruir l'església de Sant Pere i les muralles de la vila. Només es va conservar la torre circular, coneguda actualment com la Torre de les Hores. A l'any 1501 i en temps del rei Ferran el Catòlic s'organitza com a municipi independent amb atribucions de vila i poders per imposar tributs.
[modifica] Científics i escriptors a Pals
Pals té una àmplia tradició cultural. Entre els científics que provenen de la localitat o hi han nascut destaquen els metges de la nissaga Pi-Figueras (que deriva de Jaume Pi i Figueras, 1900-1991, deixeble del doctor Manuel Corachan).
Entre els científics socials, destaquen el geògraf Joan Carandell Pericay (1893-1937), l'historiador de la literatura i membre de l'Institut d'Estudis Catalans Eduard Valentí i Fiol (1910-1971), el novel·lista i historiador Agustí Alcoberro i Pericay (1958) i el filòsof Ramon Alcoberro i Pericay (1957).
Entre els escriptors, el poeta surrealista Ventura Ametller (1933-2008), pseudònim del veterinari Bonaventura Claveguera, fou amic i confident de Josep Pla, el qual va deixar escrita la frase: «Pals mereix no una sinó cent visites» i dedicà a la vila un seguit de planes ja clàssiques.
També resideixen habitualment a Pals la poetessa Montserrat Abelló, la dibuixant i feminista històrica Núria Pompeia i l'assagista i editor Salvador Pàniker.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 93. ISBN 84-393-5437-1.
[modifica] Bibliografia
- Jordi CORTÈS - Roser SERRA: Pals. Quaderns de la Revista de Girona, nº 136 (2008).
- Joan CARANDELL PERICAY: El Bajo Ampurdán (ed. original 1940, 2ª ed. 1978).
- Miquel OLIVA PRAT: La villa medieval de Pals Separata de Revista de Gerona, nº66 (1974).
- Baltasar PARERA i COLL: L'arrós de Pals: del camp a la cassola (1993).
- Josep PLA i CASADEVALL: El meu país, dins Obra Completa, v. 7, Edicions Destino.
- Joaquim ROGLÁN: Golf, natura i paisatge: 40 anys de golf a Pals (2004).
[modifica] Enllaços externs
- Lloc web de Pals
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Atles Literari de les terres de Girona - Pals
- Guia de Pals
- Memòria de la Generalitat
|
|||||
