Mussol comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'au. Vegeu-ne altres significats a «Mussol (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mussol comú
Athene noctua.jpg
Littleowl.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Strigiformes
Família: Strigidae
Gènere: Athene
Espècie: A. noctua
Nom binomial
Athene noctua
(Scopoli, 1769)[1]
Exemplar fotografiat a Albània.
Exemplars de Varsòvia (Polònia)
Exemplar fotografiat a Tàrrega (Urgell).

El mussol comú (Catalunya), miula (Illes Balears) o xot (València)[2] (Athene noctua) és un ocell pertanyent a la família dels estrígids.[3]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. Com la majoria dels ocells de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les “celles” són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.[4]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grans, petits ocells i cucs.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posant als pals i fils elèctrics.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És nadiu d'Euràsia (incloent-hi Catalunya amb la subespècie Athene noctua vidalii[20] i Xipre) i d'Àfrica (Algèria, el Txad, Djibuti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Líbia, Mali, Mauritània, el Marroc, el Níger, Somàlia, el Sudan, Tunísia i el Sàhara Occidental), itinerant a Finlàndia, Irlanda, Corea, Malta, Noruega i Suècia i introduït a Nova Zelanda.[21]

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

S'assembla al gamarús europeu, però aquest és de color cendra, amb un parell de manyocs en punta al damunt del cap i menys corpulent que el mussol.

Observacions[modifica | modifica el codi]

  • El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid.
  • El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts.

Trets culturals[modifica | modifica el codi]

A l'Antiga Grècia era l'animal sagrat de la deessa Atenea, de la qual pren el seu nom científic, i símbol de la ciutat d'Atenes. És per això que moltes monedes porten encunyada al revers la imatge d'aquest animal (incloent-hi els euros grecs).

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Andino, H., Badosa, E., Clarabuch, O. i Lleberia, C. (ed.). (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Barcelona.
  • Baker, K., (1993). Identification guide to European Non-Passerines. BTO Guide 24. British Trust for Ornithology, Thetford.
  • Centili, D., (2001) Playback and Little Owls Athene noctua: preliminary results and considerations. A: D. Van Nieuwenhuyse, M. Leysen i K. Leysen (editors), The Little Owl in Flanders in its international context. Proceedings of the Second International Little Owl Symposium, 16-18 March, Geraardsbergen, Bèlgica. Oriolus, 67(2-3): 88-93.
  • Cordero, P.J., (1983). Las aves del Maresme. Catálogo, status y fenología. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • Framis, H., (2004). Mussol comú (Athene noctua). A: Estrada, J.; Pedrocchi, V.; Brotons, L. i Herrando, S. (editors), Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, p. 290-291. Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.
  • Génot, J.C., (2001). Overview of the literature on Little Owl (Athene noctua). A: D. Van Nieuwenhuyse, M. Leysen i K. Leysen (editors), The Little Owl in Flanders in its international context. Proceedings of the Second International Little Owl Symposium, 16-18 March, Geraardsbergen, Bèlgica. Oriolus, 67(2-3): 84-87.
  • Génot, J.-C. i Lecomte, P., (2004). El mochuelo. Ediciones Omega, Barcelona.
  • Génot J.C., (2005). La Chevêche d'Athéna, Athene noctua, dans la Réserve de la Biosphère des Vosges du Nord de 1984 à 2004. Ciconia, 29: 1-272.
  • Martínez, J.A., Zuberogoitia, I. i Alonso, R., (2002). Rapaces Nocturnas. Guía para la determinación de la edad y el sexo en las Estrigiformes ibéricas. Monticola Ed., Madrid.
  • Montasell, J., (2006). Els espais agraris de la regió metropolitana de Barcelona. L'Atzavara, 14: 73-89.
  • Sabater, F., Benaiges, N. i Valls, I., (1997). La recent transformació del paisatge a la conca de la riera d'Argentona: Anàlisi de l'evolució del paisatge dècada a dècada des de l'any 1967 fins al 1994. L'Atzavara, 7: 29-37.
  • Muntaner, J., Ferrer, X. i Martínez-Vilalta, A., (1983). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Ketres Editora, Barcelona.
  • Navarro, J., (2005). Differential effectiveness of playbacks for Little Owls (Athene noctua) surveys before and after sunset. Journal of Raptor Research, 39(4): 454-457.
  • Zuberogoitia, I. i Campos, L.F., (1998). Censusing owls in large areas: a comparison between methods. Ardeola, 45(1): 47-53.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]