Estrígid
La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols. Es caracteritza pel seu cos robust, el cap gran i amb dos ulls molt grossos situats en posició frontal, cosa que proporciona a les diferents espècies una ampla visió binocular.
Dels ocells rapinyaires nocturns nostrats de l'ordre dels estrigiformes, només en falta l'òliba, que pertany a la família dels titònids.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- El coll és molt mòbil i pot arribar a fer girar el cap 270º.
- L'oïda és extremament aguda i els canals de l'orella interna estan col·locats en diferent posició, cosa que fa que el so no arribi a ambdues orelles al mateix temps i l'ocell pugui destriar el lloc exacte d'on prové el so (aquesta facultat, unida a l'agudesa visual, els permet capturar preses en la fosca amb una gran eficàcia).
- El bec i les urpes estan molt desenvolupats.
- El quart dit és reversible (es pot col·locar cap endavant o cap enrera).
- La primera primària de l'ala, que en aquests ocells és curta i arrodonida, presenta una vora externa no contínua, sinó en forma de pinta, cosa que els permet, quan volen, de trencar l'aire de forma discontínua, de manera que no fan cap soroll.
Costums [modifica]
Són ocells nocturns.
Alimentació [modifica]
El seu règim alimentari és carnívor. Un cop efectuada la digestió, les parts no digeribles de les preses són regurgitades en un cabdell anomenat egagròpila.
Llistat de gèneres [modifica]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.7, 2011), aquesta família està formada per 25 gèneres, amb 203 espècies vives:
- Gènere Otus, amb 46 espècies.
- Gènere Megascops, amb 26 espècies.
- Gènere Pyrroglaux, amb una espècie: Pyrroglaux podargina.
- Gènere Gymnoglaux, amb una espècie: Gymnoglaux lawrencii.
- Gènere Ptilopsis, amb dues espècies.
- Gènere Mimizuku, amb una espècie: Mimizuku gurneyi.
- Gènere Bubo, amb 19 espècies.
- Gènere Ketupa, amb tres espècies.
- Gènere Scotopelia, amb tres espècies.
- Gènere Strix, amb 20 espècies.
- Gènere Jubula, amb una espècie: Jubula lettii.
- Gènere Lophostrix, amb una espècie: Lophostrix cristata.
- Gènere Pulsatrix, amb tres espècies.
- Gènere Surnia, amb una espècie: Surnia ulula.
- Gènere Glaucidium, amb 28 espècies.
- Gènere Xenoglaux, amb una espècie: Xenoglaux loweryi.
- Gènere Micrathene, amb una espècie: Micrathene whitneyi.
- Gènere Athene, amb tres espècies.
- Gènere Heteroglaux, amb una espècie: Heteroglaux blewitti.
- Gènere Aegolius, amb 4 espècies.
- Gènere Ninox, amb 27 espècies.
- Gènere Uroglaux, amb una espècie: Uroglaux dimorpha.
- Gènere Pseudoscops, amb dues espècies.
- Gènere Nesasio, amb una espècie: Nesasio solomonensis.
- Gènere Asio, amb 6 espècies.
Bibliografia [modifica]
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 123. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Vídeos d'estrígids en llur hàbitat natural. (anglès)
- Enregistraments sonors d'estrígids. (anglès)
- Àmplia informació sobre aquesta família d'ocells. (anglès)
- Els estrígids a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Fotografies i informació d'aquesta família d'ocells. (anglès)
- Dieta, descripció i enregistraments sonors d'estrígids. (anglès)
- Hàbitat i distribució geogràfica dels estrígids. (anglès)
- Informació i fotografies de diverses espècies de la família Strigidae. (anglès)
- Els estrígids al web d'Oiseaux.net. (anglès)
