Estrígid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Strigidae
Megascops asio
Duc americà (Bubo virginianus)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Strigiformes
Família: Strigidae
(Vigors, 1825)
Gèneres

Aegolius
Asio
Athene
Bubo
Ciccaba
Glaucidium
Jubula
Lophostrix
Micrathene
Mimizuku
Nesasio
Ninox
Otus
Pseudoscops
Pulsatrix
Pyrroglaux
Ptilopsis
Sceloglaux
Scotopelia
Speotyto
Strix
Surnia
Uroglaux
Xenoglaux

Sinònims

Striginae

La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols. Es caracteritza pel seu cos robust, el cap gran i amb dos ulls molt grossos situats en posició frontal, cosa que proporciona a les diferents espècies una ampla visió binocular.

Dels ocells rapinyaires nocturns nostrats de l'ordre dels estrigiformes, només en falta l'òliba, que pertany a la família dels titònids.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • El coll és molt mòbil i pot arribar a fer girar el cap 270º.
  • L'oïda és extremament aguda i els canals de l'orella interna estan col·locats en diferent posició, cosa que fa que el so no arribi a ambdues orelles al mateix temps i l'ocell pugui destriar el lloc exacte d'on prové el so (aquesta facultat, unida a l'agudesa visual, els permet capturar preses en la fosca amb una gran eficàcia).
  • El bec i les urpes estan molt desenvolupats.
  • El quart dit és reversible (es pot col·locar cap endavant o cap enrere).
  • La primera primària de l'ala, que en aquests ocells és curta i arrodonida, presenta una vora externa no contínua, sinó en forma de pinta, cosa que els permet, quan volen, de trencar l'aire de forma discontínua, de manera que no fan cap soroll.

Costums[modifica | modifica el codi]

Són ocells nocturns.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

El seu règim alimentari és carnívor. Un cop efectuada la digestió, les parts no digeribles de les preses són regurgitades en un cabdell anomenat egagròpila.

Llistat de gèneres[modifica | modifica el codi]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.7, 2011), aquesta família està formada per 25 gèneres, amb 203 espècies vives:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 123. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]