Bosc primari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Troncs morts al bosc primari de Białowieża o de Biélaia Vieja, a Bielorússia i Polònia.
El bisó, el darrer gran herbívor dels boscos d'Europa, ha sobreviscut al bosc de Białowieża o de Biélaia Vieja, a Bielorússia i Polònia.

Un bosc primari o bosc primigeni, anomenat també bosc verge en el llenguatge corrent, és un bosc intacte (o original).

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Els boscos d'aquest tipus tenen un alt grau de naturalitat, és a dir, que mai no han estat explotats, ni fragmentats ni directament o manifestament influenciats per l'ésser humà. Tots els boscos antics no són primaris; són anomenats secundaris els regenerats de fa molt de temps sobre un bosc abans destruït, significativament modificat o explotat pels humans.

Les zones de boscos primaris s'han fet molt rares al món.

Al món[modifica | modifica el codi]

Contràriament al que es pensa, excepte en els seus límits, un bosc primari és rarament impenetrable. (Parc nacional de Białowieża, Polònia.)
Bosc primigeni de Komi, a la República Komi, als Urals, a la Rússia europea.

Els tres grans pols de boscos tropicals primaris se situen a:

els quals agrupen almenys els dos terços dels boscos primaris del planeta.

Prop del Brasil, la Guaiana Francesa, departament francès d'ultramar, amb més d'un 90% de boscos primaris, en representa una de les zones més vastes. D'altra banda, la Patagònia (Xile i Argentina), Tasmània (Austràlia), l'estat de Washington (Estats Units), la Colúmbia Britànica (Canadà) i certes parts de Sibèria contenen els principals boscos primaris temperats.

A Europa[modifica | modifica el codi]

Sobre el continent, dels grans boscos de l'antiguitat (bosc d'Ardenes, bosc hercinià), només en subsisteixen alguns boscos tals com el de Biélaia Vieja o Białowieża a Bielorússia i Polònia, la fageda primigènia dels Carpats, a cavall entre Ucraïna, Eslovàquia i Polònia (Reserva de la Biosfera dels Carpats, Patrimoni de la Humanitat - UNESCO), Perucica a Bòsnia i Hercegovina, el bosc de Baviera entre Alemanya i Txèquia, a l'extrem Nord d'Escandinàvia o, el més gran de tots (32 600 км²), el bosc primigeni de Komi (Patrimoni de la Humanitat - UNESCO), a la Rússia europea, a la República Komi, als Urals més septentrionals.

A Galícia, els boscos primaris atlàntics es coneixen amb el nom de fraga, les fragues del riu Eume, (As fragas do río Eume) en són un exemple, i constitueixen un parc natural amb més de 9.000 hectàrees.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]