Selva Amazònica
De Viquipèdia
 |
L'article o secció necessita algunes millores en el seu format. (Col·laboreu!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, capçaleres, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules ... |
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la discussió per a més informació i ajudeu a trobar un consens. |
L'Amazònia és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical.
La conca es va formar a l'era paleozoica i té una antiguitat de 500 a 200 milions d'anys.
Sembla que el nom de l'Amazones sorgí de la batalla que els conqueridors espanyols, encapçalats per Francisco de Orellana, lliuraren amb una tribu de tapuies, on les dones lluitaven amb els homes, tal com els era costum. Una altra teoria atribueix el nom al mateix Orellana, que hauria confós homes indígenes duent faldilles de fulles amb dones. En qualsevol cas, el nom se'ls atribuí derivat de les llegendàries guerreres amazones de l'antiga mitologia grega, que vivien als confins de les terres civilitzades i foren descrites per Heròdot i Diodor de Sicília.
S'estén per nou estats i territoris: Bolívia, el Brasil, Colòmbia, l'Equador, la Guaiana Francesa, Guyana, el Perú, Surinam i Veneçuela. Més de la meitat de la seva extensió correspon al Brasil.
Taula de continguts |
[edita] Extensió
Encara que la conca del riu Amazones ocupa més de set milions de km², la selva amazònica s'estén uns sis milions de km². És la selva tropical més extensa del món Es considera que la selva amazònica, selva de l'Amazònia, selva de l'Amazones o Amazònia arriba als sis milions de km² i constitueix la selva tropical més extensa del món i és considerada una "Gran Reserva Verda"i representa la meitat de les que encara queden. El seu títol de "pulmó del planeta" és metafòric, ja que està en equilibri climàtic: els ingressos i sortides de CO2 i d'O2 estan balancejats. La seva extensió es reparteix entre vuit països sud-americans: Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Surinam i Veneçuela.
Tota la fauna de la selva tropical humida sud-americana està present a la selva amazònica. Existeixen en ella innombrables espècies de plantes encara sense classificar, milers d'espècies d'aus, innumerables amfibis i milions d'insectes. Des dels insectes fins als grans mamífers com el jaguar, el puma, la danta i els cérvols. Rèptils com tortugues, caimans, babilles i serps també l'habiten. Hi ha aus i peixos de totes les espècies, plomatges i escates. En les llacunes al llarg del Riu Amazones floreix la planta Victòria amazònica, les fulles circulars de la qual arriben a més d'un metre de diàmetre. El nombre d'espècies de peixos i de plantes aquàtiques és molt ampli.
[edita] Biòtop
- Localització geogràfica: La Selva Amazònica està situada al nord d'Amèrica del sud, entorn tot el riu Amazones, que va des de la "Quebrada de Apacheta", al peu del "Nevado Misti", fins a l'oceà Atlàntic, com es mostra a la imatge de la dreta Aproximadament, les seves coordenades són: Latitud = 12º Nord – 12º 30’ Sud i longitud = 42º Oest - 77º Oest.
- Clima: Posseeix un clima tropical és equatorial: càlid i humit amb abundants precipitacions durant tot l'any sense gaires variacions estacionals. Per aquest motiu els arbres de la selva no tenen una època especial per florir o fer fruit.
- Temperatura: La mitjana de la temperatura al migdia es troba entre els 27ºC/80ºF i els 32ºC/90ºF.
- Precipitacions: El total de pluja anual passa dels 2.000 litres i el repartiment de les precipitacions, que és molt uniforme al centre de la regió, no ho és tant a la perifèria, on en els mesos de juny a agost (hivern de l'hemisferi sud) la pluja disminueix a prop d'una tercera part i es va marcant el que seria una estació seca.
- Altura sobre el nivell del mar: La selva amazònica es troba, quasi tota ella, a uns 300 metres per sobre del nivell del mar, encara que un dels punts més alts es troba a 2000 metres d'alçada al "Macizo de las Guayanas".
- Vents: La selva amazònica es veu afectada pels vents alisis, que experimenten l’efecte Fohën i es dona la precipitació orogràfica, que consisteix en que, quan una massa d'aire humit circula cap a una massa muntanyosa, s'eleva fins a arribar al cim d'aquesta, on es refreda, es condensa i cau en forma de precipitacions. Gràcies a l'efecte que pateixen els vents alisis, es poden donar selves als llocs on, si no es donés aquest efecte, hi hauria sabanes.
[edita] Biocenosi
A l'Amazònia hi viuen al voltant de dos milions i mig d'espècies d'insectes, desenes de milers de plantes i uns 2.000 ocells i mamífers, amb què constitueix el conjunt de vida més gran del planeta. La biodiversitat augmenta de nord a sud de la regió. Fins ara han estat estimades unes 438.000 espècies de plantes amb interès econòmic i en queden moltes per registrar. Es considera que el valor de la selva com a proveïdora de fruits, làtex i altres activitats sostenibles és 50 vegades superior al del seu ús recent com a pastures de bovins. Es considera que la selva amazònica posseeix el 50% de la biodiversitat mundial. En ell habiten el 70% de les espècies terrestres animals i vegetals del planeta.
Es descobreixen noves espècies diàriament. Algunes d'aquestes espècies tenen beneficis medicinals encara desconeguts. En l'Amazònia brasilera es troba un terç dels arbres del planeta. Una hectàrea de bosc tropical pot albergar fins a 50 arbres. Hi ha prop de 400 espècies diferents d'Orquídies i flors exòtiques.
La vegetació a la selva de l'Amazones es pot dividir en tres tipus, segons la seva alçada i la filtració del sol:
- La volta del bosc: En ella dominen els arbres gegants (acàcia); la seva alçada fluctua entre els 40m i els 60m. És el nivell que rep més radiacions solars i el més ric en espècies d'animals (aus, insectes, mamífers).
- Nivell intermedi: Aquí apreciem com les espècies comencen a adaptar-se a l'ombra. El nivell intermedi correspon a les espècies que es troben entre els 40 i els 10 m d'alçada.
- Sotabosc: La llum gairebé no arriba i existeix una abundància d'organismes descomponedors de fulles.
A l'Amazònia habita el 33% de les 30 milions d'espècies d'insectes que habiten a la Terra, a més de 300 espècies de rèptils.
De les 483 espècies de mamífers que viuen a Brasil, 324 viuen a l'Amazònia (el 67%), amb més de 30 espècies de micos, alguns descoberts recentment. Hi ha prop de mil espècies diferents d'aus (el 11% de totes les espècies d'aus conegudes del planeta).
La ictiofauna continental d'Amèrica del Sud, es pot considerar com la de major riquesa, incloent-hi unes 60 famílies, diversos centenars de gèneres i entre 3000 i 5000 espècies. En la conca del Amazones s'estimen unes 2300 espècies de peixos, si bé hi ha qui consideren que almenys falta un 30% més per descobrir, sent la conca més rica del món. S'ha estimat que la diversitat en trams fluvials de 20 km. vària entre 80 i 256 espècies ícties. Al voltant del 85% són Ostariophysi, dels quals el 43% és Characoidei, 39% Siluriformes i 3% Gymnotoidei. El 15% restant es distribueix entre Lepidosirenidae, Osteoglossidae, Nandidae, Cichlidae, Cyprinodontidae, Poecilidae, Scianidae, Lepidosirenidae, Engraulidae, Clupeidae, Soleidae, Symbranchidae, Tetraodontidae, Gobiidae i Potamotrygonidae. En aquesta ictiofauna tan rica, ens podem trobar des de peixos pulmonats (Lepidosiren paradoxa), l'únic poecílid ovípar (Fluviphylax pygmaeus), peixos elèctrics (Gimnotiformes) o una immensitat de petits peixos ornamentals com el tetra cardenal (Paracheirodon axelrodi).
Vint milions de persones han fet de l'Amazònia brasilera la seva llar. Alguns d'ells encara no tenen contacte amb el món desenvolupat i desconeixen l'amenaça que suposa per a la seva supervivència. La població indígena brasilera arriba a les 200.000 persones, que es reparteixen en 120 nacions i suposen el 1% de la població de Brasil. Algunes es troben entre les últimes poblacions no contactades del món.
• Espècies animals: Aquí es nombren algunes de les espècies animals, segons la seva classificació taxonòmica:
• Vertebrats:
1 - Peixos: A continuació es citen les principals espècies:
- Potamo trygon spp.,
- Elipesuros spinicauda,
- Pellona spp.,
- Lycengraulis,
- Acestrorhynchus spp.,
- Ammocryptocharax elegans,
- Aphyocharax spp.,
- Astyanax bimaculatus,
- Brycon bicolor,
- Brycon falcatus,
- Bryconamericus sp.,
- Colossoma macropomus,
- Colossoma Cynopotamus sp.,
- Chalceus macrolepidota,
- Exodon paradoxus,
- Gnathocharax steindachneri,
- Hemigrammus rhodostomus,
- Hemigrammus unilineatus,
- Hemigrammus stictus,
- Holobrycon pesu,
- Iguanodectes spilurus,
- Metynnis sp,
- Moenkhausia oligolepis,
- Moenkhausia spp.,
- Myloplus spp.,
- Mylossoma aurem,
- Mylossoma duriventris,
- Pristella riddlei,
- Parachqirodon axelrodi,
- Roeboides sp.,
- Serresalmus spp.,
- Triportheus spp.,
- Thayeria sp.,
- Crenuchius spilurus,
- Poecilocharax weitzmani,
- Hoplerythrinus unitaeniatus,
- Hoplias malabaricus,
- Hoplias macrophthalmus,
- Boulengerella lateristriga,
- Boulengerella luclus,
- Boulengerella maculata,
- HYydrolicus scomberoides,
- Rhaphiodontichthys vulpinus,
- Cynodon gibbus,
- Copella spp.,
- Nannostomus eques,
- Nannostomus marginatus,
- Nannostomus digiammus,
- Nannostomus trifasciatus,
- Nannostomus unifasciatus.
Vista la enorme llista solament de peixos, es pot deduir fàcilment que l'ecosistema de la Selva Amazònica està format sobretot per peixos, en quan a metazous es refereix, encara que aquí només s'esmenten els tres primers ordres.
2 - Mamífers: formen també un bon nombre d'espècies:
- Chinchilla brevicaudata,
- Melanomys zunigae,
- Platalina genovensium,
- Tapirus pinchaque,
- Tomopeas ravus,
- Alouatta palliata,
- Aotus miconax,
- Arctocephalus australis,
- Ateles belzebuth,
- Dinomys branickii,
- Lama guanicoe,
- Lontra felina,
- Mormopterus phrudus,
- Oreailurus jacobita,
- Oreonax flavicauda,
- Pteronura brasiliensis,
- Pudu mephistophiles,
- Saguinus labiatue,
- Sturnira nana,
- Thomasomys pyrrhonotus,
- Thomasomys rosalinda,
- Tremarctos ornatus,
- Trichechus inunguis.
3 - Aus: no són tan nombroses com el mamífers, però també constitueixen un gran nombre d'espècies:
- Cinclodes aricomae,
- Cinclodes palliatus,
- Crax globulosa,
- Neochen jubata,
- Nothoprocta kalinowskii,
- Pelecanoides garnotii,
- Penelope albipennis,
- Podiceps taczanowskii,
- Pterodroma p. phaeopygia,
- Rhea pennata,
- Taphrolesbia griseiventris,
- Agriornis andicola,
- Anairetes alpinus,
- Atlapetes melanopsis,
- Aulacorhynchus huallagae,
- Brotogeris pyrrhopterus,
- Eulidia yarrellii,
- Grallaricula ochraceifrons,
- Herpsilochmus parkeri,
- Laterallus tuerosi,
- Leptasthenura xenothorax,
- Leucopternis occidentales,
- Loddigesia mirabilis,
- Mycteria americana,
- Octhoeca piurae,
- Pachyramphus spodiurus,
- Pauxi unicornis,
- Pelecanus thagus,
- Penelope barbata,
- Phalacrocorax bouganvilli,
- Phalacrocorax gaimardi,
- Phytotoma raimondii,
- Poospiza alticola,
- Poospiza rubecula,
- Rollandia microptera,
- Spheniscus humboldti.
4 - Rèptils:
- Crocodylus acutus,
- Dermochelys coriacea,
- Peltocephalus dumerilianus,
- Phyllodactylus sentosus,
- Boa constrictor ortonii,
- Bothrops roedingeri,
- Caretta caretta,
- Chelonia mydas agassizzi,
- Dicrodon holmbergi,
- Eretmochelys imbricada,
- Geochelone carbonaria,
- Lepidochelys olivacea,
- Paleosuchus palpebrosus,
- Podocnemis expanda.
5 - Amfibis:
- Batrachophrynus macrostomus,
- Epipedobates planipaleae,
- Atelopus peruensis,
- Batrachophrynus brachydactylus,
- Bufo corinetes,
- Cochranella saxiscandens,
- Cryptophyllobates azureiventris,
- Dendrobates mysteriosus,
- Eleutherodactylus cosnipatae,
- Telmatobius breviceps.
[edita] Dinàmica del carboni
- Definició: El concepte de "segrest" del carboni ha requerit una explicació per quan s'aplica amb la idea que aquest procés constitueix un servei ambiental. Se sustenta en la noció de què les emissions de carboni fetes per l'activitat humana en el seu quefer social i en la indústria, entren a l'atmosfera com part d'un macro procés, i que algú pot "segrestar" aquest carboni al fer desenvolupar els arbres i les pastures amb sistemes radiculars profunds. En el primer cas, el "segrest" ocorre especialment en els troncs dels arbres i ,en el segon, en les arrels i el sòl.
A la pràctica el procés és bastant més complex quan el carboni està en permanent circulació entre l'atmosfera, els arbres, les arrels, el subsòl i les aigües profundes, i ,inclusivament, els oceans. En algun moment aquest flux crea acumulacions de carboni que es poden retenir amb cert grau de seguretat de què no ocorrerà una pèrdua; només ocorre quan es cremen els boscos o quan en els sòls es produeix l'oxidació.
La seguretat del "segrest" versus els riscos de pèrdua, constitueixen l'essència de la definició del servei de "segrest" de carboni. El servei pot oferir-se si al mateix temps es dóna la garantia que cada tona de carboni "segrestada" es podrà retenir amb perpetuïtat.
Un aspecte destacat és el balanç net de gasos que ocorre com part del cicle biològic dels bovins i els cultius de pastures. En el primer cas els animals ,a través del seu procés ruminal, emeten metà i, en el segon cas, les pastures són fertilitzats amb abonaments nitrogenats, emetent-se diòxid de nitrogen. L'efecte net que aquests tres gasos tenen en l'atmosfera i ,per tant, en la capa d'ozó, ja ha estat referit; no obstant això, encara queden importants aspectes a ser investigats.
- Aplicació: No només els ambientalistes concorden en la pèrdua de la biodiversitat com a resultat de la destrucció de la selva, i l'alliberació de carboni de la vegetació, accelerant l'escalfament global.
La selva amazònica, sempre verda, acumula el 10 % de la productivitat primària del món i el 10 % del carboni en ecosistemes (de l'ordre de 1,1 x 1011 tones de carboni). S'estima que l'Amazones va acumular 0,62 ± 0,37 tones de carboni a l'any entre 1975 i 1996. El foc per la desforestació amazònica ha posat a Brasil a dalt de tot, per sota dels Estats Units d'Amèrica, dels productors de CO2, un dels gasos més importants de l'efecte hivernacle. Brasil produeix cerca de 300 milions de tones de CO2 cada any, de les quals 200 venen de la crema de la vegetació.
[edita] Importància i problemàtica de la selva amazònica
La selva amazònica, el desenvolupament de la qual va trigar més de 22.000 anys, és una obra natural de bellesa difícilment imaginable. Però el que més importa ressaltar és la seva importància ecològica.
Aquesta selva, en el seu intercanvi de gasos amb la atmosfera, allibera el 50% del oxigen necessari per a la vida dels éssers humans i de les altres espècies animals; a més és la generadora dels corrents de calor que, expandint-se cap al nord i cap al sud, aconsegueixen temperar el clima del planeta. També regula el curs dels rius que la travessen, al retenir part de l'aigua procedent de les pluges i anar alliberant-la lentament. La seva coberta vegetal espessa protegeix els sols de l'erosió.
És fàcil mesurar la importància que té aquest ecosistema para la vida de tots els éssers que habitem el planeta. L'Amazònia desapareix a raó de 52.000 quilòmetres quadrats cada any i amb la crema d'aquesta selva es fa una emissió de diòxid de carboni a l'atmosfera de 200 a 300 milions de tones anuals que incrementa l'efecte hivernacle de la terra i provoca l'escalfament global i el canvi climàtic mundial.
Les autoritats brasileres intenten impedir el procés de desforestació però a la vegada hi ha molta pressió popular per rompre noves terres de conreu i el resultat és que la destrucció de l'ecosistema no s'atura. Les activitats econòmiques, entre elles la mineria d'or, que d'altra banda per l'abocament de mercuri és molt contaminant i recalcitrant, posen en perill la vida dels habitants de les zones mineres generalment ètnies indígenes. Tot i així és continua la destrucció d'aquest tresor de valor incalculable (per no parlar de la generalitzada dilapidació dels recursos naturals en tot el planeta): la construcció de la Ruta Transamazònica, a més d'haver demandat la destrucció del hàbitat natural de centenars i milers de espècies, és ara un camí segur pels qui s'internen i continuen destruint; els incendis provocats per grangers i hisendats en busca de terres cultivables han arribat a liquidar 80 mil Km2 de selva anualment, amb la seva consegüent contaminació de 620 milions de tones de gasos carbònics, etc.
Tot això, és poc rendible, ja que el sòl de l'Amazones és molt pobre per a l'agricultura, perque els nutrients es troben emmagatzemats en la biomassa. Així la tala i crema respresenta un empobriment en qualitat mineral del sól a més d'afavorir l'erosió per la retirada de la coberta vegetal. Ja no és només l'efecte hivernacle provocat pels gasos o el enrariment del aire, sinó que el mateix riu Amazones –la més gran reserva d'aigua dolça– es veu avui contaminat per l'abús d'herbicides, plaguicides i fertilitzants, a més dels residus imputrescibles que s'aboquen en ell.
Els milers d'incendis intencionats que es produeixen dia rere dia destrueixen aproximadament 100 mil Km2 de jungla a l'any, i llencen a l'espai al voltant de 620 milions de tones de gasos carbònics (aproximadament el 10% de tots els contaminants presents a l'atmosfera). Les emissions de diòxid de carboni, òxid nitrós i metà provoquen una concentració que actua com una barrera aïllant i manté la calor de la Terra provocant l'efecte hivernacle, al mateix temps que contribueix a la destrucció de la capa de ozó. Es calcula que si la destrucció de la selva segueix així, en 50 anys els efectes del desastre seran més que notoris: la flora i la fauna minvaran i no es podrà predir quin serà el destí de l'home amb l'aire tan malalt.
Avui mateix es fan sentir els efectes del desastre. L'Estat de San Pablo ha eliminat els boscos del 93% de la seva superfície; la Conca del Plata ha perdut 47 milions de hectàrees, de las quals 43 pertanyen al Brasil. Aquestes dades es tornen impressionants quan es fa la relació desforestació - inundacions. Les àrees boscoses properes als grans rius, segons un informe de la UNESCO, funcionen en èpoques de pluges com esponges gegantines que absorbeixen l'aigua caiguda i l'alliberen lentament, determinant que el cabal augmenti només en un tres per cent. Quan la zona està desforestada, s'incrementa en un 97% i així es produeixen els al·luvions i les violentes inundacions. Segons expressions dels experts, "el Brasil s'està anant cap al mar pel Riu de la Plata". També han contribuït al desastre els embasaments que, a més de haver canviat completament el paisatge de l'Amazones, han inundat uns 5.000 Km2 de bosc. Sota l'aigua van quedar les llars de centenars i milers de espècies.
