Riu Amazones
De Viquipèdia
| Amazones | |
| Apurímac, Ene, Tambo, Ucayali, Amazonas, Solimões | |
| Riu | |
 Desembocadura del riu Amazones
|
|
| Països |  Perú,  Colòmbia,  Brasil,  Bolívia,  Equador,  Veneçuela |
|---|---|
| Afluents | |
| - esquerra | Marañón, Japurá, Rio Negro |
| - dreta | Purus, Madeira, Tapajós, Xingu, Tocantins |
| Naixement | Apacheta cliff |
| - localització | Nevado Mismi, Arequipa, Peru |
| - altitud | 5.170 m |
| - coordenades | |
| Desembocadura | |
| - localització | Oceà Atlàntic, Brasil |
| - altitud | 0 m |
| Llargada | 6.400 km aprox. |
| Conca | 7.050.000 km² aprox. |
| Cabal | a la desembocadura |
| - mitjà | 219.000 m³/s aprox. |
 Mapa que mostra el curs de l'Amazones, afluents importants, i l'abast aproximat de la seva àrea de drenatge
|
|
L' Amazones és un riu d'Amèrica del Sud que neix als Andes i desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar el Perú i Brasil.
Amb 219,000 m³/s de cabal mitjà a la desembocadura, és el riu més important de la terra. Una expedició de científics, segons informa la BBC (2007), posa en dubte el que fins aleshores es creia: que el riu Nil és més llarg del món. De confirmar-se, l'Amazones seria el riu més llarg del món, amb uns 6.800 km [1]. Tot i així, si es consideren certs afluents de naixement interior andí, la llargada total és d'uns 7.200 km. La seva conca, de 6.915.000 km² és també la més grossa de la terra, abraçant el 40% d'Amèrica del Sud i comprèn el Brasil (62.4%), Perú (16.3%), Bolívia (12.0%), Colòmbia (6.3%) i Equador (2.1%). Tot i néixer a 5.597 m, el riu es caracteritza durant bona part del recorregut pel seu poc pendent, baixant només 60 m als darrers 3.000 km de recorregut.
Bona part de la seva conca està coberta per una selva coneguda com a Amazònia.
Taula de continguts |
[edita] Introducció
Abans de la conquesta, el riu no tenia una nom únic, sinó que, els indígenes el nombraven indistintament a les diferents seccions amb noms com Paranaguazú (Gran Parent del Mar), Guyerma, Solimões, etc. El 1500, Vicente Yáñez Pinzón, comandant d'una exploració espanyola es va convertir en el primer europeu en aventurar-se pel riu i després descobrir que les seves aigües eren navegables i es podien beure. Pinzón va anomenar al curs d'aigua el riu de Sant Maria de la Mar Dolça', que finalment va ser abreviat a Mar Dolça (nom que també es va donar en aquelles èpoques al Riu de la Plata. Durant alguns posteriors al 1502 també se'l va conèixer com el Río Grande i com l'Orellana. Els companys de Pinzón va batejar la desembocadura com el Riu Marañón, paraula de probable origen indígena. Es possible tam´be que el nom derivi del l'espanyol maraña, en representació de les enormes dificultats que aquelles homes va trobar-se a l'explorar l'àrea. Altres fonts asseguren que el nom del riu deriva de què el s mariners, al comprovar que no podien veure's d'un costat a l'altre del riu, es preguntaven en llatí: Mare an non? (Mar o no?). En tot cas, designació ha persistit fins els nostres dies a l'estat brasiler de Maranhão i en el riu homònim del Perú.
[edita] Toponímia
El mot Amazones prové del riu de les Amazones, mot donat al Marañón per Francisco de Orellana després d'enfrontar-se a una ètnia local en la qual tant els homes com les dones es defensaven per igual. Orellana va agafar el nom de la mitologia grega, concretament del mite de les guerreres amazones d'Àsia i Àfrica, narrat per Heròdot i per Diodor. No obstant, és molt probable que la paraula "Amazones" fos una deformació per fals amic paronomàsic d'una paraula indígena que tenia una pronunciació, pels espanyols, semblant a "Amazones", paraula indígena que significava "trencador d'embarcacions"; això especialment entre els marayoara, que podien observar l'important poroca que aquest riu provoca al contactar a la seva desembocadura amb l'oceà Atlàntic.
[edita] Longitud del curs
Tradicionalment s'assigna a l'Amazones el segon lloc en longitud total, darrera del Nil a l'Àfrica, tot i que no existit mai un consens generalitzat sobre quins són els punts de mesurament acceptables. Les últimes investigacions però, afegeixen uns 740 km al curs del riu, i per tant el convertiria definitivament en el riu més llarg del món.
Segons les mesures més conservadores, el riu té uns 6.762 km de llarg. No obstant, una expedició peruano-brasilera que ha acabat les seves tasques el juny de 2007, ha calculat 6.800 km.[2] Presenta seccions de gran variabilitat en el curs. A la desembocadura la distància d'una riba a una altre és de prop de 330 kilòmetres, mesurats entre el cap del Nord i el Punt Patijoca i incloent-hi l'illa Marajó (pronunciada com a Maraŷó), de la mida de Dinamarca i el delta del riu Pará (tram final del riu Tocantins), d'uns 60 km. d'ample. La distància de les boques de l'Amazones, formades per una espècie de delta dissimulat per l'acció de les marees i de les corrents marines, és d'un 100 km. aproximadament.
Actualment, en base a recents informes d'investigacions, la Sociedad Geográfica de Lima, amb el suport per part d'entitats de la comunitat científica internacional, va posar fi a la polèmica sobre l'origen del riu Amazones, al determinar que neix als Andes del sud del Perú i que és el més llarg del món, superior al riu Nil en més de 40 kilòmetres.
Des del seu naixement a la quebrada Apacheta, als peus del Nevado Mismi al departament d'Arequipa, a 5.150 metres d'altitud, fins a la desembocadura a l'oceà Atlàntic després de recòrrer el Perú i Brasil, arriba fins a una longitud de 7.062 kilòmetres.
Això el fa uns 391 kilòmetres més llarg que el Nil a l'Àfrica, que s'exté al llarg de 6.671 km., segons va dir l'expert Zaniel Novoa, de la Sociedad Geográfica de Lima, i el periodista i explorador polonès Jacek Palkiewicz, qui el 1996 va encapçalar una expedició multinacional a la font de l'Amazones. Es va arribar a establir aquesta mesura, que al cap de 12 anys va ser validada per importants entitats de la comunitat científica internacional. Entre elles hi figuraven la Societat Geogràfica de Londres, l'Acadèmia de les Ciències de Rússia i l'Institut Brasiler de Pesquises Especials.
[edita] Pororoca
Seguint la costa, lleugerament al nord del cap del Nord i durant 160 kilòmetres, existeix un cinturó d'illes semi-submergides i bancs de fang superficials. D'aquesta particular geografia, on la profunditat no supera els 7 metres, neix el fenomen conegut com la pororoca, una una marajada que avança amb una remor d'intensitat creixent, a uns 15 a 25 km/h, formant una paret d'aigua de 1,5 a 4 metres d'alçada. Aquesta dinàmica és la raó de l'absència de delta anteriorment mencionada: l'oceà arrossega ràpidament, durant el reflux o baixamar, el gran volum de fang acumulat, impedint parcialment la formació d'illes intermitges.
[edita] Història
[edita] Exploració europea
El primer descens de l'Amazones des de la serralada dels Andes per par dels europeus va ser realitzat per Francisco de Orellana el 1541. El primer ascens del riu, també per part d'un europei, va ser realizat el 1638 per Pedro Teixeira, portuguès, qui va invertir la ruta d'Orellana i va arribar a Quito a través del riu Napo. Va retornar e 1639 amb els pares jesuïtes Acuna i Artieda, delegats del virrei del Perú per acompanyar a Teixeira.
Francisco de Orellana va partir de Guayaquil el 4 de febrer de 1541; va arribar a Quito i reorganitzà la seva caravana conformada per 23 homes. Orellana i els seus homes van sostenir diversos combats amb les agresives tribus que li sortien al pas, patint així diversos contratemps. Al passar el temps, dia a dia els expedicionaris anaven morint, les provisions s'anaven esgotant, fins el punt de no tenir ni que dormir. Era ja desembre i al majoria dels expedicionaris es van donar compte de que l'expedició no arribaria al lloc que buscava i es van començar a amotinar. Però fou tanta la fe i la perseverança, que el 12 de febrer de 1542, es descobreix l'immens riu-mar.
El nom de «riu de les Amazones» va ser forjat per Francisco de Orellana després d'haver combatut amb unes intrèpides i guerreres dones, amb les quals va combatre el 24 de juny de 1542.
[edita] Rius més llargs del sistema
| Nom | País | Longitud km | Tributari de |
|---|---|---|---|
| Amazones | Colòmbia / Brasil / Perú |
7.020 | |
| Purus | Perú / Brasil |
3.379 | Amazones |
| Madeira o Madera | Bolívia / Brasil |
3.239 | Amazones |
| Yapura | Colòmbia / Brasil |
2.820 | Amazones |
| Tocantins | Brasil |
2.750 | n/d |
| Araguaia | Brasil |
2.575 | Tocantins |
| Juruá | Perú / Brasil |
2.410 | n/d |
| Negro | Colòmbia / Veneçuela / Brasil |
2.250 | Amazones |
| Xingu | Brasil |
2.100 | n/d |
| Mamoré | Bolívia / Brasil |
2.000 | Madeira / Madera |
| Tapajós | Brasil |
1.900 | n/d |
| Putumayo | Colòmbia / Perú |
1.575 | n/d |
| Guaporé o Itenez | Bolívia / Brasil |
1.530 | Madeira / Madera |
| Itonomas | Bolívia |
1.493 | Iténez |
| Grande | Bolívia |
1.438 | Mamoré |
| Marañón | Perú |
1.415 | n/d |
| Iriri | Brasil |
1.300 | Xingu |
| Juruena | Brasil |
1.240 | Tapajós |
| Madre de Dios | Perú / Bolívia |
1.150 | Beni |
| Beni | Bolívia |
1.130 | Madeira / Madera |
| Huallaga | Perú |
1.100 | Marañón |
[edita] Fonts i recorregut
L'Amazones neix aproximadament a les coordenades , en forma de rierol a la Quebrada d'Apacheta, prop del Nevado Mismi, a 5.597 m., a la regió d'Arequipa als Andes peruans, concretament a la serralada de Shila. Una senzilla creu de fusta marca l'orígen del riu. Aquesta muntanya ja havia sigut indicada com a probable font l'any 1971, però la confirmació va ser realitat l'any 2001. Les aigües del desgel flueixen cap al riu Apurímac, tributari del Ucayali, que finalment s'uneix al Marañón per a formar el curs principal de l'Amazones.
Entre els diversos noms que rep el riu Amazones al llarg del seu curs, destaquen, successivament, els següents: Lloqueta, Apurimac, Ene, Tambo, Ucayali, Marañón i Amazonas. Quan el riu entre al Brasil passa a denominar-se riu Solimões durant un bon tram. Llavors torna a adoptar el nom de riu Amazones a la confluència amb el rio Negro.
Després d'una confluència entre l'Apurimac i l'Ucayali el riu deixa endarrera el territori andí i entra en una plana al·luvial inundables i suaument ondulada.
Recórrer també la frontera peruana-colombiana i després fa frontera tripartida amb el Brasil.
Un cop al Brasil, el rio Negro uneix el seu cabal a l'Amazones enfangat, observant-se el contrast notable de colors de les aigües, que pràcticament no es barregen durant uns 230 kilòmetres degut a la diferència de densitats i de temperatura i, sobre tot, a la similar profunditat i velocitat de les dues corrents fluvials en el seu punt de confluència.
En alguns punts, durant llargues distàncies, el riu es divideix en dos cursos principals en canals laterals connectats per un complicat sistema de rierols, que talles les illes Igapo (que rarament superent els 5 metres d'alçada sobre la mínima cota de les illes menors).
A les angostures d'Óbidos, a 600 kilòmentres del mar, el riu s'estreny, discorrent en una única corrent de 1,6 km. d'ample i 300 m. de profunditat, amb una velocitat mitjana de 7 km/h.
Des de l'illa de Canaria a la Gran Corba cap al riu Negro, 1.000 km. corrent avalla, només s'hi troben terres molt baixes, similars a les de la desembocadura. Bastes extensions del terreny estan completament inundades, inclús profundament, sortint per sobre de l'aigua únicament les copes del arbres.
Des de prop de la desembocadura del riu Negro fins a Serpa, a la vora oposada al riu Madeira, les vores de l'Amazones són baixes, començant a elevar-se a les rodalies de Manaos, formant turons suaus. A Óbidos, el sistema evoluciona fins a transformar-se en un barranc de 17 m. rodejat de turons baixos. La part baixa de l'Amazones podria haver estat en el passat un golf a l'Atlàntic, on les seves aigues van erosionar els turons propers a Óbidos.
Nomñes un 10% de l'aigua transportada pel riu penetra a la poderosa corrent d'Óbidos, la qual s'origina al pendent nord de la vall. L'àrea de drenatge de l'Amazones a l'oest d'Óbidos és d'uns 5 milions de km² i cap a l'est, d'1 milió de km² (aproximadament un 20%).
En el curs inferior del riu, la riba nord consisteix en una sèrie d'abruptes altiplans que s'extenen durant uns 240 kilòmetres des del marge oposat a la desembocadura del riu Xingú fins al Monte Alegre.
Aquestes estructures estan tallades en forma de terrasses. El Monte Alegre arriba fins una altura de diversos centenars de metres. A la riba meridional, sobre el riu Xingú discorre per una línea gairebé interrompuda de barrancs baixos que voregen la plana al·luvial, i que s'extenen casi fins a Santarém. El conjunt és una successió de grans corbes que finalment es torcen cap al sud-oest i es fonen amb els turons que formen el marge amb terrasses de la vall del riu Tapajós.
[edita] El sistema de l'Amazones i els seus afluents
El sistema fluvial de l'Amazones té més de 1.000 rius tributaris d'importància, havent-hi més de 25 ramals qeu superen els 1.000 kilòmetres de longitud. Se sol considerar que el riu Amazones neix nominalment prop de Nauta al Perú, la confluència dels rius Marañon i Ucayali, tot i que a l'arribar a la triple frontera, al entrar al territori brasiler té un trm que se'l coneix com el riu Solimões, aque arriba fins a la confluència amb el riu Negro, a Manaus. Aigües avall torna a recuperar el nom de riu Amazones. Per això, per a facilitar la localització dels afluents, s'ha dividit el sistema fluvial del riu Amazones en cinc trams: Ucayali - Marañón - Amazones - Solimões - Amazones. A més, s'ha afegit el ramal desdoblat del Riu Pará, per recollir la conca del riu Tocatins, que en realitat, no és un afluent de l'Amazones, tot i que en algunes ocasions s'hi afegeix.
[edita] Cabal
L'Amazones transporta més aigua que el Mississipi, el Nil i el Iang-tsé junts; la seva àrea de drenatge o conca és la major del món. El volum d'aigua que porta fins a l'Atlàntic és enorme: amb un promig anual de 230.000 m³/s, arriba fins els 300.000 m³/s durant la temporada de pluges. Efectivament, l'Amazones és el responsable de la cinquena part de tota l'aigua dolça que s'incorpora als oceans de la Terra. A més, aquesta aigua és perfectament potable mar endins de la desembocadura, fins a una distància des de la qual la costa ja no és visible. La salinitat de l'Oceà Atlàntic és notablement inferior en un radi de diversos milers de kilòmetres al voltant d'aquell punt cap al nord de la seva desembocadura: cal recordar que en aquesta zona les corrents marines porten l'aigua salada cap a la desembocadura i no al revés.
[edita] Extensió de la conca i la seva retroalimentació pluvial
L'àrea o conca de drenatge del riu té una superfície d'aproximadament uns 7.500.000 km², un 40% de la de l'Amèrica del Sud. Els seus naixements s'extenen des dels 5º de latitud nord fins als 15º de latitud sud. Recorre la selva càlida i humida (una pluvisilva) més gran del planeta, distingida amb el nom genèric d'Amazònia o de selva amazònica. La pluvisilva amazònica (des de l'inici de l'actual, antròpic, escalfament global) es ve caracteritzant per les seves gairebé constants pluges convectives, això és: un gran cabal d'aigua que la calor solar cenital evapora des de la superfícies de la comca imbrífera de l'Amazones ascendeix a gran altitud precisament per les "columnes" de les "tèrmiques"" (corrents verticals d'aire calent) fins que , a l'arribar a elevades zones de l'atmosfera més fredes es condensen en gotícules i aquestes gairebé immediatament es transformen, sobre la mateixa conca, en abundants pluges, cosa que forma part d'un cicle natural de retroalimentació hídrica.
[edita] Dinàmica al·luvial
Les pluges estacionals donen orígen a grans inundacions al llarg del curs de l'Amazones i els seus tributaris. La profunditat mitjana dle riu al punt àlgid de l'estació de pluges és d'uns 40 metres i l'amplada mitjana d'uns 40 kilòmetres (veure: Barzea). Comença a creixer al novembre fins al juny, per llavors decréixer fins a l'octubre. En particular, la crescuda del riu Negro és parcialment asincrànica: l'estació plujosa no comenaça en aquesta vall fins al febrer o el març. Al juny es troba en el seu punt culminant, i començar el descens de les aigüe, ara sí en consonància amb l'Amazones. El riu Madeira (o, riu Madera) presenta un desfasament de dos mesos, començant a créixer durant el setembre i iniciant la retirada a l'abril
L'abundància d'aigua al sistema amazònic es deu al fet que gran part del territori es troba ubicar a la zona de convergència intertropical, on l'humitat de l'Atlàntic es empesa cap a l'oesti i eventualment forçada a ascendir per sobre de la serralada dels Andes, la segona cadena muntanyosa més alta de la Terra. Aquest ascens refreda les masses d'aire, creant pluges intenses que es precipiten al llarg d'una superfície enorme, procés sense parangó a nivell mundial.
La suau plana al·luvional (anomenada vargem) que constitueix la major part del territori per on discorre el riu, es cobreix fins amb uns 15 metres d'aigua. El nivell del líquid a Iquitos és de 6 m., a Teffe de 15 m., a Óbidos d'11 m. i a Pará 4 metres per sobre el nivell fluvial mínim que caracteritza l'estació seca.
[edita] Amazònia
A l'est de la serralada dels Andes s'exté la selva Amazònica. Es tracta de la major selva del món i poseeix una enorme importància i significació ecològica: la seva biomassa es capaç d'absorvir immenses quantitats de diòxid de carboni, i d'expel·lir-ne la mateix en el clímax sota els processos de descomposició. Degut a la vital importància d'aquest entorn per al clima mundial, entre altres aspectes, la seva conservació s'ha tornat un tema d'extrema urgència en els últims anys.
Aquest bosc equatorial deu el seu origen al clima extremadament humit i càlid que trobem a la regió. L'Amazones i els seus múltiples afluents flueixen lentament a través de l'àrea, degut a l'extremadament plan gradient: Manaus, a 1600 km. de l'Atlàntic, només es troba a 44 msnm.
La biodiversistat de la selva amazònica és extraordinària: la regió és l'hàbitat de com a mínim 2,5 milions d'espècies d'insectes, desenes de milers de plantes i unes 2.000 aus i mamífers: una cinquena part de totes les espècies d'aus del món es troben a l'Amazònia. La diversitat d'espècies de vegetals és la major de la Terra: alguns exterts estimen que 1 km² pot contenir fins a uns 75.000 tipus diferents d'àrbres i unes 150.000 espècies de plantes. Aquest mateix km² conté, de mitjana, unes 90.000 tonelades de biomassa vegetal.
[edita] Protector del planeta
La selva amazònica constitueix la dècima part de tots els boscos del planeta. L'aire que respora la huminitat es purifica principalment a l'Amazònia. Aquesta purificació de l'aire la realitzen les plantes de la selva (entre altres) de dues formes:
- emeten l'oxígen de la partició de la mol·lècula d'aigua, sobrant en el procés de la fotosíntesi
- absorbint el diòxid de carboni i l'àcid carbònic per a formar els carbohidrats que requereixen per al seu creixement.
La gran quantitat de diòxid de carboni o anhídric carbònic (CO2) que deriva de la descomposició de la matèria orgànica, vegetal i animal, quan mor, una part surt com a gas i l'altra es converteix en àcid carbònic amb l'aigua de la pluja, fet que dóna orígen a l'elevada acidesa dels sóls de les selves i sabanes.
[edita] Fauna i flora
Total al flora i la fauna de la selva intertropical humida americana està present a l'Amazònia.
Allà hi existeixen innumerables espècies de plantes, milers d'espècies d'aus, molts amfíbis i milions d'insectes encara sense classificar.
La fauna és molt variada, des dels insectes més petits fins a grans mamífers com el jaguar, el puma, el tapir i varies espècies de cérvols. També hi ha rèptils com les tortugues, caimans, babilles i serps. Hi ha aus i peixos de totes les espècies, plumatges i escames. A les llacunes al llarg de l'Amazones floreix la planta coneguda com victòria de l'Amazones (Victoria amazonica ), una espècie de nenúfar amb unes fulles circualrs que arriben a més d'un metre de diàmetre i en ocasions, fins als 5 metres, fet que ha donat peu al mite que una d'aquestes fulles pot arribar a aguantar una persona, cosa que es falsa.
La immensa selva equatorial amaga una fauna abundant, encara pendent d'una classificació completa. A l'Amazònia existeixen 4.000 espècies de papallones, més de 3.000 peixos, 1.700 aus i el 20% de les espècies de primats del món animal. La riquesa biològica s'explica per que durant milions d'anys l'ecosistema amazònic ha romàs inalterat.
És tant ampli l'aportació en espècies de peixos i plantes acuàtiques que enumerar-les totes no és una tasca fàcil. Aquest riu conté més de 3.000 espècies de peixos. Per als aficionats a l'aquarisme, es tracta de la font que proveeix la major quantitat d'espeècies piscícoles que poblen els comerços i aquaris de tot el món.
També conté una gran quantitat d'amfibis de tot tipus, com per exemple, granotes, gripaus, tritons, salamandres i amfíbis encara per conéixer.
[edita] Aspectes humans
[edita] Ports
Els principals ports del riu Amazones es troben a les ciutats d'Iquitos, al Perú, Leticia a Colòmbia i Manaus al Brasil. També Belém (Brasil) ciutat localitzada al sud de l'illa de Marajó, podria considerar-se com un port de la riba de l'Amazones tot i que, parlant amb propietat, quedaria al marge dret del riu Tocantins després d'unir-se amb el braç meridional de l'Amazones que rodeja aquesta illa.
[edita] Carretera Transamazònica
Una mica al sud de l'Amazones discorre la carretera Transamazònica, amb un llarg camí de pols i fang, el resultat d'una de les aventures desenvolupadores més atrevides que s'han dut a terme a la major de totes les regions selvàtiques del món. La carretera, anomenada BR-230, imita el curs del riu Amazones, avançant de forma paral·lela a aquest. Té, d'acord amb els números oficials, 5.000 km de llarg.
[edita] Grups aborígens
Al territori al llarg del riu Amazones hi viuen aproximadament 135 grups autòctons procedents origirariament del Perú, Colòmbia, Equador i Brasil, com per exemple, els Jíbaros.
[edita] Geografia humana i econòmica
La principal característica sud-americana és el gran desequilibri en la seva distribució geogràfica. Mentres que a immensa majoria es trba a la costa, enormes regions de l'interior estan pràcticament deshabitades. Una altra característica del subcontinent sud-americà és la seva alta taxa de població urbana: tres de cada quatre llatinoamericans viuen en una ciutat. La selva amazònica peruana, colombiana i brasilenya, no s'escapa d'aquesta realitat; la majoria de pobladors de la regió amazònica es concentren a les ciutats al peu del riu Amazones: Iquitos, Leticia, Manaus i Belém.
[edita] Concurs internacional
The New 7 Wonders of the Nature World ha inicial un nou concurs internacional, en el qual participa el riu Amazones, el llac Titicaca i la vall del Colca.
[edita] Referències
- ↑ El riu més lllarg del món(castellà)
- ↑ Amazon Longer Than Nile River, Scientists Say Noticia de National Geographic (en anglès)
