Gripau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un gripau

Un gripau és un anur de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues, que habita en llocs humits i sota les pedres.[1] Altres noms i variants dialectals són: grapal(t), gripal, grapau(t)o gripau(t), sàput,[2] calàpet o galàpet (galapat al Pallars).

El gripau comú (Bufo bufo) té uns 5 a 8 centímetres de longitud en els mascles, i de 8 a 10 centímetres en les femelles. Té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents. Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d'insectes i cucs, i emet un crit característic. Fa la posta dins l'aigua. És inofensiu i beneficiós. Habita tot Europa, a l'oest d'Àsia, i és comú als Països Catalans.[1]

Altres gripaus són semblants al gripau comú: per exemple el gripau corredor (Bufo calamita), més petit, amb una ratlla groga a l'esquena i comú als Països Catalans; el gripau verd (Bufo viridis), de color verd, sense verrugues i que viu a les Illes Balears; i el gripau gegant (Bufo rinus), que és el més gros i habita per tot Amèrica.[1] Altres gripaus són el gripau banyut, el gripau llevadora, el gripau raucador, el gripau corredor i el gripau d'esperons.

Granotes i gripaus[modifica | modifica el codi]

La pell del gripau, especialment a l'esquena, pot tenir substàncies de defensa per a l'animal, mentre que les granotes solen tenir la pell llisa. Els gripaus són més grossos, amb unes extremitats més menudes proporcionalment al cos que les granotes. Els costums dels gripaus són menys aquàtics i lents que els de les granotes, que viuen a aigües estancades o quietes. Les granotes tenen dents, al contrari que els gripaus, i algunes poden tenir ullals. A la cultura popular dels Països Catalans s'associa el gripau amb la lletjor, amb bruixes i éssers malignes, mentre que les granotes solen considerar-se actives, simpàtiques i beneficioses.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

El tòtil, o gripau llevadora, és un gripau, però la mateixa paraula a la llengua catalana ha passat també a designar una persona poc espavilada i no gaire intel·ligent.

A alguns contes de fades, els prínceps són encantats en forma de gripaus o granotes. La princesa ha de desfer el malefici amb un petó, que fa tornar el príncep a la seva antiga forma, que havia perdut com a càstig per una mala acció passada detectada per una bruixa. El rei granota és un exemple d'aquest tipus d'història.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Gripau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Sàput». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.