Quito

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quito
Escut de Quito
(En detall)
SanFranciscoQuito.jpg
Estat Ecuador
Superfície 352 km²
Població (2013)
  • Densitat
1.919.432 hab.
5.452,93 hab/km²
Coordenades 00° 13′ 25″ S, 78° 30′ 44″ O / -0.22361,-78.51222Coord.: 00° 13′ 25″ S, 78° 30′ 44″ O / -0.22361,-78.51222
Formació
Fundació
 
1534
Dirigents:
• Alcalde:

Augusto Barrera[1]
Convent i església de Sant Francesc

Quito és la capital de la República de l'Equador. Està situada a 2.850 metres d'altura, al vessant oriental del Pichincha. Té una població de 2.299.378 habitants (2010), cosa que la converteix en la segona ciutat més poblada del país, darrere de Guayaquil.

Convent i església de Sant Francesc

Geografia i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Quito es troba situada als vessants del volcà Pichincha, al bell mig del carreró interandí, a l'anomenada fossa de Guayllabamba. La ciutat és molt allargada (uns 25 km) en la direcció nord-sud, però poc ampla (no més de 4 km) a causa dels condicionants geogràfics: a l'occident queda limitada pel volcà i a l'orient per la vall del riu Machángara i per les quebradas que duen a les valls de Los Chillos i de Tumbaco i, més enllà, a la serralada oriental dels Andes. La ciutat vella queda delimitada, a més de per les pendents del Pichincha, pels petits turons d'El Panecillo i d'Itchimbía.

Des d'aquest nucli central la ciutat nova s'ha estès enormement cap al sud i cap al nord. Les artèries principals que travessen la ciutat de nord a sud són l'avinguda 10 de Agosto, que enllaça amb la carretera panamericana, i l'avinguda 6 de Diciembre. Al costat de la primera es troba l'aeroport Mariscal Sucre; la seva situació al bell mig de la ciutat nova el fa perillós i es preveu traslladar-lo a la zona de Tumbaco d'aquí a dos o tres anys.

Ciutat vella[modifica | modifica el codi]

Palau de Carondelet, seu del govern

El centre històric de Quito, declarat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO el 1978 conté una extraordinària concentració d'art colonial, especialment religiós. En destaquen el convent i església de Sant Francesc, el primer convent erigit a Sud-amèrica, les esglésies de La Companyia, de la Mercè, de Sant Agustí i de Sant Domènec, així com la Catedral el palau de govern (o palau de Carondelet). Es tracta d'un nucli històric en forma de quadrícula, a l'estil de les fundacions espanyoles a Amèrica, de carrers estrets i grans places, com la de Sant Francesc o la de la independència. Aquesta última és el veritable centre de poder de la ciutat, amb la catedral, el palau de govern i l'ajuntament.

Palau de Carondelet

Els barris moderns[modifica | modifica el codi]

La part més interessant de la zona moderna de Quito es troba al voltant de l'avinguda Amazonas, a les àrees anomenades La Mariscal i La Colón. És una zona molt comercial i turística, amb molts bars, restaurants i locals d'oci, ideals per prendre un ceviche, així com el centre financer de la ciutat. En aquesta àrea s'hi troben els parcs de La Alameda (que conserva el primer observatori astronòmic de Sud-amèrica), La Carolina i El Ejido. A prop de La Carolina s'hi troba un dels museus més importants del país: el Museu del Banc Central, situat a la Casa de la Cultura, i que conté una importantíssima col·lecció d'art precolombí.

El Panecillo, la Cima de la Libertad i Itchimbía[modifica | modifica el codi]

El Centre Cultural Itchimbía. Al fons a l'esquerra es veu el cim d'El Panecillo amb la verge de Legarda.

El Panecillo és el turó que domina la ciutat vella des del seu cantó sud. Des del seu cim es divisa una magnífica panoràmica del centre de la ciutat i està coronat per una reproducció gegant de l'anomenada "verge de Quito" o "verge de Legarda", de l'escultor de l'escola de Quito Bernardo de Legarda.

L'anomenada Cima de la Libertad és un petit contrafort muntanyós situat a les faldes del Pichincha, als voltants del qual es va lliurar, el 24 de maig de 1822, la batalla del Pichincha, que assegurà la independència de la nova República de l'Equador. Està situat de manera que domina el nucli antic de Quito. Actualment és seu d'un petit museu militar dedicat a commemorar la batalla.

El turó d'Itchimbía domina la ciutat vella des de la banda oriental. Fins fa molt poc era un turó deshabitat, però en els darrers anys es va iniciar una ocupació incontrolada; l'ajuntament ha aconseguit aturar aquest procés i s'ha aprofitat l'espai per convertir-lo en un parc públic. L'antic mercat de Santa Clara fou desmuntat del seu lloc original a la ciutat vella i reconstruït dalt del turó com a centre cultural i d'exposicions, inaugurat l'agost de 2004.

Cal destacar igualment el telefèric construït a les faldes del Rucu Pichincha, a la zona anomenada Cruz Loma, i que permet pujar ràpidament a una altura de 4.053 metres. Aquesta obra es va inaugurar el 24 de maig de 2005 i s'ha convertit ràpidament en una de les principals atraccions de la ciutat.

Meitat del Món[modifica | modifica el codi]

Monument a la Meitat del Món fora de Quito

A uns tretze quilòmetres al nord de Quito, a la localitat de San Antonio de Pichincha, hi passa la línia equatorial. Aprofitant aquest fet s'hi va construir un monument commemoratiu de l'expedició geodèsica de l'Acadèmia de Ciències de París que, sota la direcció de Charles-Marie de la Condamine, mesuraren el 1735 la longitud d'un grau de meridià terrestre a l'equador. Dins del monument es troba un interessant museu etnològic sobre les diferents ètnies de l'Equador i a la vora s'hi ha construït un petit poble dedicat a la venda de productes típics.

Sistema de Bicicleta Pública "BiciQ" a Quito, Equador[modifica | modifica el codi]

El sistema consta de 425 bicicletes, distribuïdes en 25 estacions BiciQ, ubicades estratègicament en llocs propers als punts de major afluència, atracció o interès comercial, bancari, turístic o estudiantil.

Quito Ciclopaseo - Ciclovía[modifica | modifica el codi]

Personal Ciclopaseo a Quito
Bicicletes Ciclopaseo a Quito

A Quito, Ciclovía altra forma de mobilitzar-és amb bicicleta, la capital compta amb una xarxa de carrils bici de 65.25 quilòmetres al nord i sud de la ciutat. A la zona nord hi ha diverses ciclovías, la Interuniversitària té una distància de 1,39 quilòmetres, mateixa que uneix la Universitat Central amb les universitats Catòlica, Politècnica i Salesiana. La Ciclovía per Ciclopaseo que uneix en forma transversal un ampli sector del nord de Quito és la Cicle-Q que té una distància de 9.91 quilòmetres, al sud la ciclovía té una longitud de 13.71 quilòmetres. A més d'aquestes vies d'ús diari, també hi ha altres xarxes de vies exclusives per als ciclistes com el cas de la ciclovía del Parc El Ejido amb una distància de 8.81 quilòmetres, aquesta ciclovía està unida a la Cicle Q. Les ciclovías recreatives són: el Parc Itchimbía amb 02/01 quilòmetres, entre el Parc Metropolità, el Chaquiñán i Caupicho tenen una dimensió de 28.28 quilòmetres. A més la Universitat Catòlica té una xarxa interna de carrils bici, anomenada CicloPuce.

L'organització a càrrec en aquest període va ser Bicciaccion sota la direcció de Diego Pont. Altres col·laboradors inclouen el Districte Metropolità de Quito, La Metropolitana de Transport i l'Administració de Serveis de Quito (Empresa Metropolitana de Serveis i Administració de Transport en espanyol), Acció Ecològica (Acció Ecològica, en espanyol) i el Club de Roadrunner (Correcaminos del Club en espanyol). Quan Diego Pont Ciclopolis fundada l'any 2008 el projecte es va traslladar amb ell. El Ciclopaseo començar 2005 amb la duplicació de la freqüència de cada quinze dies i el maig de 2009 es va convertir en un esdeveniment setmanal i té lloc cada diumenge.Deshacer cambios

Història[modifica | modifica el codi]

El lloc de la ciutat actual de Quito fou poblat des de molt antic per diversos pobles. Cap als segles XIV i XV fou el centre de la confederació quitu o dels shyris (també anomenada "Regne de Quito") i amb la conquesta inca es convertí en un important centre del Tahuantinsuyo (l'imperi inca). A la mort de l'inca Tupac Yupanqui l'imperi es dividí entre els seus dos fills: Huàscar, que romangué a Cusco, i Atahualpa, que féu de Quito la seva nova capital. La guerra civil que se'n seguí fou aprofitada fàcilment pels espanyols per iniciar una ràpida conquesta. Davant l'avanç espanyol un dels generals d'Atahualpa, Rumiñahui, incendià la vella ciutat inca perquè no caigués en mans dels conquistadors.

Sebastián de Benalcázar fundà la nova ciutat de San Francisco de Quito sobre les restes de l'antic emplaçament el 6 de desembre de 1534. Des de la ciutat s'emprengueren diverses expedicions de conquesta i exploració durant tot el segle XVI, com la conquesta de l'actual Colòmbia o l'expedició a l'Amazones per part d'Orellana. El segle XVII fou una època d'esplendor per a la ciutat, que s'embellí notablement i es formà l'anomenada escola de Quito de pintura i escultura. El segle XVIII, coincidint amb la decadència general de l'imperi espanyol, la ciutat decaigué i la seva situació geogràfica difícil l'allunyà de les noves rutes comercials.

Malgrat tot, fou a Quito on es produí una de les primeres proclamacions d'independència de Llatinoamèrica: el 10 d'agost de 1809. Aquest primer intent frustrat fou aviat seguit per l'alçament general de les Juntes a tota Amèrica. Molt a prop de la ciutat, a les vessants del Pichincha, tingué lloc la batalla definitiva per a la independència de l'Equador, la batalla del Pichincha, el 24 de maig de 1822, on un exèrcit rebel dirigit per Antonio José de Sucre derrotà les tropes reialistes. El segle XIX Quito visqué un període actiu culturalment però poca activitat econòmica, que es traslladà a la cada vegada més comercial i industrial Guayaquil, amb el principal port del país.

Patrimoni de la Reial Audiència de Quito, Dr.Eduardo Estrella Aguirre[modifica | modifica el codi]

La flora Huayaquilensis un llibre que detalla una de les primeres expedicions a Amèrica del Sud el material vegetal es va dur a terme per Juan Tafalla, que va ser conduït per la Reial Audiència de Quito. Les obres mai es van publicar durant la vida de Joan Tafalla, sinó més aviat, tots els materials i les pintures es trobaven en els arxius del Real Jardí Botànic de Madrid, esperant a ser descoberts.

El Dr Eduardo Estrella Aguirre es trobava en els arxius del Real Jardí Botànic de Madrid, Espanya el 1985 on, al documental "IV Divisió", corresponent a l'expedició de Ruiz i Pavón a Perú i Xile, Eduardo Estrella trobar a molts descripcions de les plantes, l'origen correspon als llocs pertanyents a la Reial Audiència de Quito. El Dr Eduardo Estrella Aguirre també va fundar l'Equador Museu Nacional de Medicina. Un llibre de taules, Flora Huayaquilensis, l'Expedició Botànica de Joan Tafalla 1799-1808Ce era una feina que va durar més de tres anys treballant gairebé sense parar en els arxius abans que el Dr Estrella de desentranyar el misteri. Els folis s'han numerat i contenia el misteriós FH inicials i es diferenciaven dels altres que no corresponen a la flora de la Reial Audiència, i tenia les inicials FP Encara no hi havia res clar, però no hi havia prou evidència per considerar que la pista va ser alguna cosa important i deixar que la publicació de la flora i Huayaquilensis després de 200 anys, el Dr Eduardo Estrella finalment va publicar un treball dur i donar crèdit a l'expedició de Juan Tafalla.

Imatges de Quito[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quito