Gamarús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gamarús
Exemplar adult
Exemplar adult
Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Strigiformes
Família: Strigidae
Gènere: Strix
Espècie: S. aluco
Nom binomial
Strix aluco [1]
(Linnaeus, 1758)[2]
Distribució geogràfica (en verd)
Distribució geogràfica (en verd)
Strix aluco
Cant d'una femella

El gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota (cat. occ.), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca -per bé que aquest darrer terme sol designar, a gairebé pertot, el mussol pirenenc o Aegolius funereus- i cabeca (Ros.), (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.

Taula de continguts

Morfologia [modifica]

  • És de color bru, rogenc i grisós.
  • No té orelletes i té els ulls foscos.
  • Fa 38 cm. de llargària.
  • Té una envergadura d'ales de 92 a 95 cm.
  • Longevitat: fins a 18 anys.
  • Pes: de 400 a 550 grams segons el sexe (les femelles pesen més).

Subespècies [modifica]

Reproducció [modifica]

Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

Alimentació [modifica]

Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.[4]

Hàbitat [modifica]

És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol alçada. No n'hi ha ni a la Depressió de l'Ebre, ni a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només s'hi ha trobat ocasionalment.

Distribució geogràfica [modifica]

Viu a Euràsia i l'Àfrica del Nord (Algèria, el Marroc i Tunísia).[5]

Costums [modifica]

A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.

Referències [modifica]

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ Linnæus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. [1-4], 1-824. Holmiæ. (Salvius).
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68. ISBN 84-315-0434-X.
  5. ↑ IUCN (anglès)

Bibliografia [modifica]

  • Galeotti, P., 1994. Patterns of territory size and defence level in rural and urban Tawny Owl (Strix aluco) populations. Journal of Zoology, Londres, 234: 641-658.
  • Henry, C., i Perthuis, A., 1986. Composition et structure du régime alimentaire de la Chouette hulotte (Strix aluco, L.) dans deux régions forestieres du centre de la France. Alauda, 54 (1): 49-65.
  • López-Gordo, J. L., 1974. Sobre la alimentación del Cárabo (Strix aluco) en España Central. Ardeola, 19 (2): 429-437.
  • Mañosa, S., 2001. Gamarús (Strix aluco). A: Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 1998. p. 181-182. Barcelona: Grup Català d'Anellament.
  • Nores, C., 1979-1980. Comparación del régimen alimentario de Strix aluco y Tyto alba en la costa oriental asturiana. Rev. Fac. Cienc. Univ. Oviedo (Ser. Biología), 20-21: 189-194.
  • Villarán, A. i Medina, C. T., 1983. Alimentación del Cárabo (Strix aluco, L., 1758) en España. Alytes, 1: 291-306.
  • Wendlandw, W., 1984. The influence of prey fluctuations on the breeding success of the Tawny Owl (Strix aluco). Ibis, 126: 284-295.
  • Zuberogoitia, I. i Martínez, J. A., 2000. Methods for surveying Tawny Owl (Strix aluco) populations in large areas. Biota, 1: 137-146.

Enllaços externs [modifica]

Wikispecies-logo-en.png
 Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gamarús

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gamarús&oldid=11339432»