Gamarús

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gamarús
Exemplar adult
Exemplar adult
Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Strigiformes
Família: Strigidae
Gènere: Strix
Espècie: S. aluco
Nom binomial
Strix aluco
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica del gamarús (en verd)
Distribució geogràfica del gamarús (en verd)

El gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota (cat. occ.), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca) i miloca -per bé que aquest darrer terme sol designar, a gairebé pertot, el mussol pirenenc o Aegolius funereus-, (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

  • És de color bru, rogenc i grisós.
  • No té orelletes i té els ulls foscos.
  • Fa 38 cm. de llargària.
  • Té una envergadura d'ales de 92 a 95 cm.
  • Longevitat: fins a 18 anys.
  • Pes: de 400 a 550 grams segons el sexe (les femelles pesen més).

[edita] Subespècies

[edita] Costums

A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.

[edita] Hàbitat

És sedentari i viu als boscos, per tot Catalunya i País Valencià a qualsevol alçada. No se'l troba a la Depressió de l'Ebre, a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només s'hi ha trobat ocasionalment.

[edita] Reproducció

Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

[edita] Alimentació

Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.[1]

[edita] Referències

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68. ISBN 84-315-0434-X.

[edita] Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.