Gamarús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gamarús
Exemplar adult
Exemplar adult
Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Gamarussos immadurs fotografiats a la rodalia de Varsòvia (Polònia).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Strigiformes
Família: Strigidae
Gènere: Strix
Espècie: S. aluco
Nom binomial
Strix aluco [1]
(Linnaeus, 1758)[2]
Distribució geogràfica (en verd)
Distribució geogràfica (en verd)
Strix aluco
Cant d'una femella

El gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca -per bé que aquest darrer terme sol designar, a gairebé pertot, el mussol pirenenc o Aegolius funereus- i cabeca (Ros.), (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És de color bru, rogenc i grisós.
  • No té orelletes i té els ulls foscos.
  • Fa 38 cm. de llargària.
  • Té una envergadura d'ales de 92 a 95 cm.
  • Longevitat: fins a 18 anys.
  • Pes: de 400 a 550 grams segons el sexe (les femelles pesen més).

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.[14]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol alçada. No n'hi ha ni a la Depressió de l'Ebre, ni a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només s'hi ha trobat ocasionalment.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a Euràsia i l'Àfrica del Nord (Algèria, el Marroc i Tunísia).[15]

Costums[modifica | modifica el codi]

A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 The Taxonomicon (anglès)
  2. Linnæus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. [1-4], 1-824. Holmiæ. (Salvius).
  3. Animal Diversity Web (anglès)
  4. Animal Diversity Web (anglès)
  5. Animal Diversity Web (anglès)
  6. 6,0 6,1 Els estrígids segons l'IOC (anglès)
  7. Animal Diversity Web (anglès)
  8. Animal Diversity Web (anglès)
  9. Animal Diversity Web (anglès)
  10. Animal Diversity Web (anglès)
  11. Animal Diversity Web (anglès)
  12. Animal Diversity Web (anglès)
  13. «Strix aluco». Catalogue of Life.
  14. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68. ISBN 84-315-0434-X.
  15. IUCN (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Galeotti, P., 1994. Patterns of territory size and defence level in rural and urban Tawny Owl (Strix aluco) populations. Journal of Zoology, Londres, 234: 641-658.
  • Henry, C., i Perthuis, A., 1986. Composition et structure du régime alimentaire de la Chouette hulotte (Strix aluco, L.) dans deux régions forestieres du centre de la France. Alauda, 54 (1): 49-65.
  • López-Gordo, J. L., 1974. Sobre la alimentación del Cárabo (Strix aluco) en España Central. Ardeola, 19 (2): 429-437.
  • Mañosa, S., 2001. Gamarús (Strix aluco). A: Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 1998. p. 181-182. Barcelona: Grup Català d'Anellament.
  • Nores, C., 1979-1980. Comparación del régimen alimentario de Strix aluco y Tyto alba en la costa oriental asturiana. Rev. Fac. Cienc. Univ. Oviedo (Ser. Biología), 20-21: 189-194.
  • Villarán, A. i Medina, C. T., 1983. Alimentación del Cárabo (Strix aluco, L., 1758) en España. Alytes, 1: 291-306.
  • Wendlandw, W., 1984. The influence of prey fluctuations on the breeding success of the Tawny Owl (Strix aluco). Ibis, 126: 284-295.
  • Zuberogoitia, I. i Martínez, J. A., 2000. Methods for surveying Tawny Owl (Strix aluco) populations in large areas. Biota, 1: 137-146.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]