Gamarús
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar adult
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Strix aluco (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Distribució geogràfica del gamarús (en verd)
|
||||||||||||||
El gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota (cat. occ.), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca) i miloca -per bé que aquest darrer terme sol designar, a gairebé pertot, el mussol pirenenc o Aegolius funereus-, (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- És de color bru, rogenc i grisós.
- No té orelletes i té els ulls foscos.
- Fa 38 cm. de llargària.
- Té una envergadura d'ales de 92 a 95 cm.
- Longevitat: fins a 18 anys.
- Pes: de 400 a 550 grams segons el sexe (les femelles pesen més).
[edita] Subespècies
- Strix aluco aluco
- Strix aluco sylvatica
- Strix aluco nivicola
- Strix aluco biddulphi
- Strix aluco willkonskii
- Strix aluco mauritianica
- Strix aluco sanctinicolai
- Strix aluco ma
- Strix aluco harmsi
- Strix aluco siberiae
- Strix aluco yamadae
[edita] Costums
A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.
[edita] Hàbitat
És sedentari i viu als boscos, per tot Catalunya i País Valencià a qualsevol alçada. No se'l troba a la Depressió de l'Ebre, a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només s'hi ha trobat ocasionalment.
[edita] Reproducció
Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.
[edita] Alimentació
Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.[1]
[edita] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68. ISBN 84-315-0434-X.
[edita] Enllaços externs
- Estudi del gamarús al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de gamarussos en llur hàbitat natural. (anglès)
- Àmplia informació sobre aquest ocell. (francès)
- Informació diversa del gamarús amb vídeos i fotografies. (anglès)
