Casa Granell (Gran Via)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Granell
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJeroni Ferran Granell i Manresa Modifica el valor a Wikidata
Construcció1902 Modifica el valor a Wikidata
Construcció1902
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGran Via de les Corts Catalanes, 582
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 09′ 45″ E / 41.3847°N,2.1625°E / 41.3847; 2.1625
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41276 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Id. Barcelona1454 Modifica el valor a Wikidata

La casa Granell o casa Granell Manresa és un bloc de pisos a l'illa del districte de l'Eixample de Barcelona delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Muntaner, Rocafort i Sepúlveda.[1]

Arquitectura[modifica]

La façana principal afronta a la Gran Via on es troba el seu únic accés. És un edifici d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, entresòl i quatre plantes pis. L'accés principal, flanquejat per dos locals comercials, dona pas a una zona de vestíbul que conté l'escala comunitària d'accés als immobles superiors.[1]

La façana té una composició d'obertures de quatre eixos verticals. El de la dreta disposa d'una tribuna de planta poligonal tancada amb vidre que abasta els tres pisos inferiors. La primera planta disposa d'un balcó corregut d'obra com a extensió de la tribuna també d'obra. Els altres eixos disposen d'uns balcons individuals ovalats en planta. La planta superior aprofita la coberta de la tribuna com a terrat i té continuïtat amb un balcó corregut de barana metàl·lica a tota l'amplada de l'edifici. El perímetre de coronament de la façana està molt ornat amb elements a cada un dels quatre eixos. Aquests elements estan formats per una cinta que remata el mur de façana formant corbes extremadament ondulades. Els espais creats entre aquestes sinusoides es formalitzen com mansardes recobertes de mosaic ceràmic amb les obertures de ventilació del terrat.[1]

El parament de la façana està fet amb petits carreus de pedra de textura irregular que contrasten amb els carreus llisos de la planta baixa i altres elements sortints.[1]

La coberta és plana amb terrat del qual surt un àtic prudencialment retirat de la façana.[1]

Artísticament cal destacar l'acurada decoració de la llinda de la porta principal que a la vegada fa de mènsula de suport del balcó que té a sobre. Per altra banda és ressenyable l'equilibri compositiu dels diferents elements que recolzen la tribuna, formalitzats en dues mènsules que neixen de les llindes de les finestres de l'entresòl i s'integren harmònicament amb les seves decoracions. També són notables les reixes de ferro forjat de les baranes dels balcons.[1]

L'interior del vestíbul conserva els elements originals, com les fusteries vidriades i els revestiments amb sanefes de formes geomètriques.[1]

A l'interior, passada la zona de vestíbul, l'escala comunitària s'integra amb el celobert formant un espai vertical que magnifica les dimensions interiors. Decorativament, manté alguns dels elements originals entre els quals destaquen l'arrambador ceràmic, les fusteries vidriades i el fanal de vidres colorits emplomats característics del modernisme.[1]

L'edifici és modernista, i en ell s'aprecien diversos trets característics d'aquest estil; domini de materials com la pedra, ceràmica o vidre, la utilització de formes sinuoses i la temàtica vegetal en els seus ornaments de la façana i interiors.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Casa Granell Manresa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Granell

Bibliografia[modifica]

  • Mireia Freixa, La Casa Granell de la Gran Via de Barcelona Fundació Restaura, 2004, DL 1410460