Jeroni Ferran Granell i Manresa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 gener 1868  Barcelona |
| Mort | 9 març 1931 (63 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
| Moviment | Modernisme català |
| Família | |
| Pare | Jeroni Granell i Mundet |
Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 7 de gener de 1868 - 9 de març de 1931)[1] fou un arquitecte modernista català.
Biografia[modifica]
Com a arquitecte es va titular el 19 de setembre de 1891.[2] Fill del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet, va ser un dels arquitectes més originals del modernisme barcelonès, amb la creació d'uns singulars esgrafiats a les façanes de les cases d'habitatges, de les quals ens ha deixat nombroses mostres a Barcelona. En destaquen:
- (1895) casa Santaló, c/ Gran de Gràcia 35
- (1900) casa Jaume Forn, c/ Roger de Llúria, 82 i 84
- (1900) c/ Pàdua 75[3]
- (1900) c/ Girona, 122
- (1901-1903) c/ Mallorca, 184-188
- (1903) gran Via de les Corts Catalanes, 582 que va patir una transformació als anys 50 i que han estat recuperades magistralment.
- (1903) casa del carrer Pàdua, núm. 75
- (1904-1905) casa Elisa Bremon d'Espina, c/ Gran de Gràcia 61
- (1904) casa Rossend Capellades, c/ Bailèn, 127
- c/ Gran de Gràcia núm. 262 i 264.
- 1910. Reforma modernista del menjador del restaurant de l'Hotel Buenos Aires de Vallvidrera.[4]
Associat primer amb el vitraller Antoni Rigalt i amb firma pròpia posteriorment, va revitalitzar l'art del vitrall i va fabricar bona part dels vitralls modernistes de Barcelona, com ara, el Palau de la Música Catalana, la casa Navàs o l'hospital de Sant Pau.[5]
Es va casar amb Elvira Bartomeu i Baró (*-1945), de Tarragona, i van tenir quatre fills: Jeroni, Elvira, Josep i Mercè Granell i Bartomeu.
Referències[modifica]
- ↑ «esquela de D.Geroni F. Granell i Manresa». La Vanguardia, 10-03-1931, pàg. 32.
- ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ F. Xavier Hernàndez; Mercè Vidal i Jansa; Magda Fernàndez; María Mercedes Tatjer Mir. Edicions Universitat Barcelona. Passat i present de Barcelona (III): materials per l'estudi del medi urbà, 1991. ISBN 9788478755592., pàg.32
- ↑ EFE «Un edificio modernista de Vallvidrera». La Vanguardia, 02-03-2019 [Consulta: 3 març 2019].
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 108. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
Bibliografia[modifica]
- «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.
- Gil Farré, Núria. El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia. (1890-1931). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2013. ISBN B 13665-2014 [Consulta: 20 juny 2015].