Església i Convent de les Adoratrius
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Arquitecte | Joan Martorell i Montells | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Consell de Cent, 206-214 i Casanova, 65-67 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41271 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1395 | |||
.jpg)
L'Església i Convent de les Adoratrius és unconjunt arquitectònic als carrers del Consell de Cent i de Casanova, a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història[modifica]
.jpg)
L'any 1871 es va adquirir el solar i es va sol·licitar permís per a construir-hi una escola, segons el projecte del Mestre d'obres Calixte Freixa i Pla. Aquell mateix any es va elaborar el projecte del conjunt conventual, que incloia també l'església, obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells, i fou inaugurat el 1875.[2]
L'any 1909, durant la Setmana Tràgica, un assalt al convent el va incendiar en part, que seria restaurat en poc temps. L'any 1936 es va produir un nou assalt i incendi del que se salvà la façana principal de l'església i l'agulla del campanar. L'any 1942, l'arquitecte Manuel Casas i Lamolla s'encarregà del projecte de reconstrucció, que seguiria fidelment l'original. Les obres s'acabaren l'any 1945.[2]
Entre els anys 1997 i 1998 s'hi va realitzar una remodelació parcial segons el projecte dels arquitectes Humbert Costas i Manuel Gómez, per al centre d'Ensenyament Escola Mare de Déu del Roser i de la Comunitat Religiosa de les RR.MM. Adoratrius, que ocupa la planta segona de l'edifici més allunyat de l'església. La resta està ocupat per dependències escolars.[2]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un complex religiós i educatiu que ocupa la cantonada dels carrers de Consell de Cent i de Casanova sanova i el pati de l'illa. El conjunt es desenvolupa seguint un eix diagonal nord-sud, deixant lliure la major part de l'espai del xamfrà. La disposició de la tanca, reixes i dos petits cossos edificats fan que no es desdibuixi l'alineació.[2] Està presidit per l'església, d'estil neogòtic i amb un airós campanar acabat amb una esvelta agulla. La planta és de nau única amb absis poligonal. L'interior, molt lluminós gràcies als grans finestrals d'arc apuntat i decoració goticitzant, presenta volta de creueria i arcs ogivals.[2]
La façana principal feta amb parament de pedra és senzilla i sòbria, però demostra una fina delineació de motllures i detalls. Lleugerament endarrerida de l'alineació del xamfrà amb un petit pati tancat al davant, per tal d'aconseguir una millor visualització, i amb l'eix orientat segons la diagonal de l'illa, presenta tres cossos. Els laterals, perfectament simètrics, queden limitats per uns contraforts que es prolonguen en sengles pinacles i es coronen amb una cornisa que reflecteix la inclinació de la teulada; es decoren amb uns arquets cecs, bastant decorats. El cos central concentra en els successius nivells els elements característics de la façana: la porta principal, un gran finestral que contribueix a la il·luminació de l'interior i, ja a la base de la torre, quadrada, una finestreta doble. El cos de campanes presenta contraforts a les arestes i unes gàrgoles, per sobre un acabament triangular a cada una de les quatre cares. Com a culminació, una agulla piramidal.[2]
La resta de façanes de l'església són més sòbries, amb un parament recobert d'estuc pintat de color ataronjat només trencat per els contraforts i els grans finestrals amb vitralls de colors. La teulada és a doble vessant de teules àrabs.[2]
A l'interior de l'illa se situen els edificis del convent i dependències escolar, construïts al voltant d'un pati-claustre. Es tracta de dos cossos amb orientació nord-sud tancats per un tercer cos amb orientació est-oest de quatre plantes d'alçada. Tots estan rematats també per una coberta a doble vessant. També hi ha dos cossos més independents situats al voltant dels peus de l'església, alineats als carrers del Consell de Cent i Casanova. De planta quadrangular només presenten dos plantes d'alçada i estan coberts amb coberta de quatre vessants. Tots són de decoració senzilla, amb paraments llisos estucats en blancs només trencats per elements de maó vist a les cantonades i emmarcant les obertures.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Església i Convent de les Adoratrius». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Església i Convent de les Adoratrius». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església i Convent de les Adoratrius |
- «Església i convent de les Adoratrius». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.