Casa Rabaseda
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Ferran Romeu i Ribot | |||
| Construcció | 1912 | |||
| Construcció | 1912 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme de transició al noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Diputació, 158 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40370 | |||
| Id. Barcelona | 1478 | |||
La Casa Rabaseda és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Joan Rabaseda es troba a l'illa de cases delimitada pels carrers de la Diputació i de Villarroel, per la Gran Via i el Carre del Comte d'Urgell. Aquest edifici entre mitgeres disposa d'una façana afrontada al Carrer Diputació, des d'on es produeix el seu accés, i una façana de vidre afrontada al pati posterior elevat a l'interior de l'illa de cases.[1]
De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, cinc plantes i terrat. L'accés principal dona pas a un vestíbul d'accés al celobert central del que sorgeix l'escala de veïns i l'ascensor.[1]
La façana de la casa, a cavall entre el modernisme i el noucentisme, estructura les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular i segueix una estricta simetria. La planta baixa, íntegrament acabada amb pedra de Montjuïc de diverses textures, s'obre al carrer per mitjà d'un portal en forma d'arc escarser flanquejat per dues columnes jòniques que sostenen dos pinacles ornats amb volutes i relleus vegetals. Sobre la porta s'hi obre un ull de bou de vidre ornat amb una garlanda de roses i sobre el qual reposa un tríglif que sosté un gerro amb la inscripció "trevallant se fa la casa". Flanquejant dit portal s'hi obren dos grans portals que donen acces a les botigues de la planta baixa. Aquests portals, coronats amb un arc ondulant, contenen en llurs carcanyols les grans mènsules esculpides amb roses que sostenen les llosanes dels balcons del principal. Aquests balcons, amb llosana de pedra de perfil mixtil·lini, presenten una curiosa barana de ferro forjat amb barrots helicoïdals bombats, aplics en forma de rosa i unes brides de ferro per posar-hi tests. La resta de balcons de l'edifici agrupen les portes en dues parelles i presenten formes semicirculars als angles de llurs llosanes, realitzades amb perfils metàl·lics i solera ceràmica. La façana es presenta revestida amb esgrafiats d'inspiració floral que sorgeixen del gerro damunt del portal i que s'amotllen als emmarcaments de pedra dels balcons. La façana queda rematada per un cornisament que conté els respiradors de la solera del terrat i que està realitzat amb maó vist, formant un ràfec molt pronunciat de fusta i teules.[1]
Història[modifica]
Les úniques dades històriques que es tenen de la Casa Joan Rabaseda són les referides a l'autoria del seu projecte original, dissenyat per l'arquitecte Ferran Romeu i Ribot l'any 1912.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Casa Rabaseda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Rabaseda |
- «Casa Rabaseda». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
