Núria Cadenes i Alabèrnia
| Núria Cadenes i Alabèrnia | |
|---|---|
| Naixement | 18 de febrer de 1970 Barcelona, Catalunya  |
| Nacionalitat | Catalana |
| Ocupació | Periodista i escriptora |
| Partit polític | SI |
Núria Cadenes i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970) és periodista, escriptora i militant independentista catalana, filla de Teresa Alabèrnia i Domènech.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Joventut [modifica]
Durant la seua joventut estudià a l'escola Heura, de caràcter laic i catalanista. Posteriorment, participà en el moviment estudiantil català de finals dels 80, essent fundadora de l'organització juvenil independentista Maulets.[1]
Empresonament [modifica]
El matí del 9 de setembre de 1988, quan tenia 18 anys, fou detinguda a Barcelona als voltants d'una residència d'oficials en companyia d'altres tres persones per la seva presumpta participació a un atemptat frustrat de Terra Lliure.
L'octubre de 1990 fou jutjada per l'Audiència Nacional juntament a Jordi Petit i Ferrer, Jaume Palou i Guijarro i Guillem Godó i Blasco per la seua suposada participació en l'atemptat, frustrat per la policia, de Terra Lliure contra la residència d'oficials a Barcelona el 9 de setembre de 1988. Tots negaren davant el tribunal pertànyer a l'organització armada i haver participat en la citada acció.[2] Se l'acusà de pertinença a banda armada, en concret de formar part de l'organització armada catalana, d'ideologia independentista, Terra Lliure, d'un delicte d'estralls en grau de temptativa agreujada per la relació amb banda armada, així com de tinença il·lícita d'armes amb l'agreujant d'haver esborrat el seu número de sèrie.
Després de la seua apel·lació, el Tribunal Suprem (Sala Penal) en la seva sentència de 30 de gener de 1992 decidí absoldre-la de l'acusació de pertinença a banda armada per falta de proves, però mantingué la resta d'acusacions. Malgrat que fou detinguda sense que portara armes o explosius, el tribunal considerà concloents les declaracions de la resta de processats (en presència d'advocat) que la vinculaven en la participació a l'intent de col·locació d'artefacte explosiu (amb tinença il·lícita d'armes) a la residència d'oficials de Barcelona el dia 9 de Setembre. Fou condemnada a sis anys de presó major i dos de presó menor.[3] En les eleccions al Parlament de Catalunya de març de 1992 es presentà segona a la llista de Barcelona per Catalunya Lliure, que no obtingué representació.[4]
El 2006, Palou i Godó van exculpar Cadenes d'haver participat en l'atemptat, al·legant que no pertanyia a Terra Lliure i que mai havia participat en cap de les seves accions.[5]
Posada en llibertat [modifica]
L'octubre de 1992 fou deixada en llibertat després d'haver complert quatre anys de reclusió en distintes presons espanyoles. En ser deixada en llibertat tornà a Barcelona, on estudià Història a la Universitat de Barcelona i treballà com a traductora. Posteriorment, es traslladà a València on va treballar a la revista El Temps i a Acció Cultural del País Valencià.
Solidaritat Catalana per la Independència [modifica]
A les Eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 va tancar la llista per Girona a la coalició electoral Solidaritat Catalana per la Independència. D'altra banda, en el primer Congrés Nacional de SI celebrat el 23 de febrer de 2011 a Manresa fou elegida Secretària Nacional de Formació i Atenció als Adherits de la formació independentista, i en el segon, celebrat a Vic el 26 de gener de 2013, en la seva Presidenta.[6]
Obra literària [modifica]
És l'autora de diversos llibres:
- Cartes de la presó. València: Eliseu Climent / 3i4, 1990. ISBN 978-84-7502-275-8 (correspondència que l'autora mantingué amb familiars i amics durant el seu empresonament).
- El cel de les oques. Barcelona: Columna, 1999. ISBN 978-84-8300-712-9
- Memòries de presó (1988-1992). València: Eliseu Climent / 3i4, 1994. ISBN 978-84-7502-423-3
- L'Ovidi. València: Eliseu Climent / 3i4, 2002. ISBN 978-84-7502-649-7 (sobre l'actor i escriptor alcoià Ovidi Montllor)
- Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià. Barcelona: Columna, 2008. ISBN 978-84-664-0934-6
- AZ. València: Eliseu Climent / 3i4, 2009 ISBN 978-84-750-2829-3 (26 contes amb les aventures i desventures de vint-i-sis personatges)
- El banquer. Barcelona: Edicions de 1984, 2013. ISBN: 978-84-15835-07-3
Premis [modifica]
- Premi de narrativa Ciutat d'Elx (2008): AZ.
- XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa (2010): AZ.
Referències [modifica]
- ↑ Bloc de progrés Jaume I, de l'Alcúdia
- ↑ Notícia al diari El País
- ↑ Text de la sentència
- ↑ Oficina de Coordinació Electoral. Eleccions al Parlament de Catalunya 1992. Generalitat de Catalunya, Departament de governació, 1992, p.69. ISBN 8439323026.
- ↑ Notícia al diari El País
- ↑ «Núria Cadenes és escollida nova presidenta de Solidaritat». Ara, 26/1/2013. [Consulta: 26/1/2013].
Enllaçose externs [modifica]
- Núria Cadenes, directe!cat
| Càrrecs en partits polítics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antoni Strubell i Trueta |
Presidenta de Solidaritat Catalana per la Independència 26 de gener de 2013 - Actualitat |
Succeït per: En el càrrec |
