Museros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Museros
Escut de Museros
(En detall)
Localització

Localització de Museros respecte del País Valencià Localització de Museros respecte de l'Horta Nord


Municipi de l'Horta Nord
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Nord
Mancomunitat l'Horta Nord
Massamagrell
Gentilici Muserenc, muserenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 12,45 km²
Altitud 12 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
6.292 hab.
505,38 hab/km²
Coordenades 39° 33′ 57″ N, 0° 20′ 28″ O / 39.56583,-0.34111Coord.: 39° 33′ 57″ N, 0° 20′ 28″ O / 39.56583,-0.34111
Distàncies 11,7 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP,
4 PSPV,
2 Compromís i
1 Sí Museros
José María Aznar Monferrer (PP) (2011)
Codi postal 46136
Codi territorial 46177
Festes majors Agost
Agermanament St. Georgen
Web

Museros és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal es troba a la zona septentrional de l'Horta de València, comptant amb un clima mediterrani. La seua superficie és plana amb lleugera pendent de nord-est a sud-est. Els únics accidents geogràfics es troben a la zona nordoccidental del terme en els límits d'aquest amb els de Rafelbunyol i Nàquera on es troben les llomes que alcancen uns 96 metres d'alçada que són les darreres estribacions del sistema ibèric.

Límits[modifica | modifica el codi]

Limita amb Albalat dels Sorells, Albuixec, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Montcada, Rafelbunyol i amb la pedanía valenciana de Mauella i Tauladella (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (al Camp de Túria).

Accés[modifica | modifica el codi]

S'arriba a Museros per l'antiga carretera N-340, de Barcelona, actual CV-300; per la CV-32 o carretera de la Gombalda que comunica l'autovia V-21 amb l'A-7 (bypass).

Museros compta també amb una estació de la Línia 3 de Metro de València, que comunica el municipa amb el centre de la ciutat, l'aeroport i altres pobles de la comarca.

Història[modifica | modifica el codi]

Corresponents al període de plena romanització es coneixen diversos punts amb importants vestigis que poden atribuir-se a viles rústiques. Al Pla de Montalt de la partida de la Sénia; a Maquives junt al Camí Vell de la Calderona; en un montícul de la Marta, entre el Pont de la Gombalda i la masía de Bernals; en el Pinxo, pròxim al últim lloc citat, entre el Pont de la Gombalda i la Séquia Reial de Montcada. També s'han trobat restes de la plena romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta en la caseta dels Pels, en el Xopar, en la Huitena, en la Lloma de Montalar, en el Mas del Palmiter i en la Pinada del Tort.

L'investigador Nicolau Primitiu Gómez Serrano assenyalà restes de conduccions d'aigua en distints punts d'aquest terme. Els més destacats s'apreciaven junt al Camí Vell de la Calderona.

L'origen de l'actual localitat és islàmic; la torre de Museros fou conquerida per Jaume I en juny de 1235, juntament amb la de Montcada. La vila fou donada a l'Orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279. Posteriorment, al 1553, l'Orde de Sant Jaume atorgà nova carta pobla si bé es reservà el castell, els forns i l'església.

Es diu dels muserencs i muserenques "Museros, pocs i punyeteros... i els que queden/venen embusteros".

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2012
1.576 1.771 1.948 2.119 2.249 2.277 2.524 2.907 4.165 4.097 4.210 4.567 4.728 4.834 6.262

Economía[modifica | modifica el codi]

La seua riquesa econòmica es troba centrada en l'agricultura, éssent el principal conreu el taronger, amb més de 700 ha de les 1200 en regadiu. Altres conreus són les tomaques (que van ser el conreu predominant fins al 1960, amb el tradicional mercat de les tomaques), les carxofes, dacsa, cebes... L'aigua per al reg prové de la Séquia de Montcada i els pous. Cal agrair la gran tasca i consciència dels llauradors que han invertit en el regadiu localitzat a les seues parcel·les, amb sistema de reg per degoteig, substituint l'antic sistema de reg a manta.

Al secà trobem garroferes, ametlers i vinya. Compta a més a més amb ramaderia vacuna, porcina i granges avicoles.

La recent construcció de polígons industrials ha fet que la indústria adquirisca una gran importància destacant els sectos de la metal·lúrgia, l'alimentació, magatzems de fruita i la construcció.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José María Simón Gimeno PSPV
1983 - 1987 José María Simón Gimeno PSPV
1987 - 1991 José María Simón Gimeno PSPV
1991 - 1995 José María Aznar Monferrer PP
1995 - 1999 José María Aznar Monferrer PP
1999 - 2003 Joaquim Albinyana Gimeno PSPV
2003 - 2007 José María Aznar Monferrer PP
2007 - 2011 José María Aznar Monferrer PP
Des del 2011 José María Aznar Monferrer PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Campanar de l'església
  • Església de Santa Maria o de l'Assumpció. És claustral i s'acabà al 1734.
  • Masia de Sant Onofre. Antic convent dominicà fundat en 1471, del que va ser prior Sant Lluís Bertran. Després de la desamortització va passar a mans privades.
  • Ermita de Sant Roc. Fou construïda en 1692 en estil barroc.
  • Casa jardí de Teodor Llorente. Lloc de descans del famós poeta on es guarden diversos documents de l'escriptor de la renaixença.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Séquia Reial de Montcada. Construïda l'any 850 pels reis romans Espero i Atles, fou denominada amb aquest nom per Jaume I. Rega les terres de 28 municipis.
  • Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. El Cid, Jaume I i el mariscal Suchet se’n beneficiaren per als seus plans de conquesta.
  • Jaciments arqueològics. A la partida dels Germanells, apareixen troballes arqueològiques centenàries, que ens indiquen l'origen del primer establiment humà a Museros. En l'actualitat, el nucli es troba uns quilòmetres més pròxim al mar Mediterrani.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Festes Majors en honor de Sant Roc i la Mare de Déu d'Agost (15, 16 i 17 d'agost). Dia del bou (14 d'agost. Altres festes: Sant Vicent, la Purissima, Falles, Sant Antoni, 9 d'octubre.

Muserencs cèlebres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museros