Massamagrell
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de l'Horta Nord | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Nord Mancomunitat l'Horta Nord Massamagrell |
||||
| Gentilici | Massamagrellenc, massamagrellenca | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Pressupost | 9.745.000 | ||||
| Superfície | 6,2 km² | ||||
| Altitud | 15 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
15.550 hab. 2.508,06 hab/km² |
||||
| Coordenades | 39° 24′ 29″ N, 0° 19′ 49″ O / 39.40806,-0.33028Coord.: 39° 24′ 29″ N, 0° 19′ 49″ O / 39.40806,-0.33028 | ||||
| Distàncies | 12 km de València | ||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 10 PP, 5 PSPV, 1 BLOC i 1 EUPV Miguel Bailach Luengo (PP) |
||||
| Codi postal | 46130 |
||||
| Festes majors | Darreries de setembre | ||||
| Patró/Patrons | Mare de Déu del Rosari i Sant Joan Apòstol | ||||
| Dies de mercat | Dimarts | ||||
| Web | |||||
Massamagrell és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.
És a la part septentrional de l'Horta de València, junt a la costa, amb una platja de tan sols 300 m de longitud i té la zona humida de la Marjal de Rafalell i Vistabella.[2] El terreny és completament pla, menys en la zona situada a l'oest de la població, en la qual s'aixequen uns turons d'uns 40 m d'altitud. El terra està constituït per dipòsits quaternaris.
El terme municipal de Massamagrell limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i València; totes a la mateixa comarca de l'Horta de València. S'hi accedeix des de la Ciutat de València, per carretera, agafant la V-21 per enllaçar amb la CV-300. També compta amb una estació de tren (Línia 3 de Metro) de FGV.
Taula de continguts |
Toponímia [modifica]
El topònim és discutit. Hi ha qui veu una base netament àrab, derivant de منزيل ألغريل (manzīl al-Grīl) que voldria dir "casa de al-Gril o de Agrel". Tot i això altres autors proposen que haja derivat del llatí mansum Macrelum, que significaria "casa del Prim", i per últim hi ha qui defèn un origen mixt.[2]
Història [modifica]
Va ser una alqueria àrab que, un volta acabada la conquesta, va ser concedida pel rei Jaume I a Sancha Pérez de Aguilar al 1238, però després la va canviar per una altra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximén i Fortún Sánchez.
Al 1271 es va atorgar carta-pobla, tenint el domini l'Orde de Calatrava. Al 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Raimond Boïl, la seua família va obtindre anys després, al 1426, també els de Calatrava i onze anys més tard la jurisdicció criminal. El marqués de Dos Aigües va ser el seu últim senyor territorial.
Tenia 105 cases (500 habitants) al 1646, casi mig segle després que els moriscs siguessin expulsats. Al 1794, contava ja amb 230 cases (més de 1000 habitants). Un segle més tard, en 1897, la població s'havia casi triplicat, arribant als 2852 habitants. El cens oficial de 1900 era de 2613 habitants.
Demografia [modifica]
Segons el darrer cens (INE 2012), Massamagrell compta amb una població de 15.550 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2009 | 2012 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 12.274 | 12.260 | 12.505 | 12.283 | 12.499 | 12.766 | 13.221 | 13.826 | 14.388 | 14.568 | 15.210 | 15.550 |
Economia [modifica]
La ramaderia té certa importància al sector porcí i avícola. Tot i tenir costa, no es practica la pesca. La indústria rivalitza amb l'agricultura com a font de riquesa, i a ella es deu el fort augment de població experimentat en els últims anys.
Administració i política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José María Izquierdo Soro | PCE |
| 1983 - 1987 | José Maria Izquierdo Soro | PCE |
| 1987 - 1991 | Vicent Campos Oltra | PSPV |
| 1991 - 1995 | Vicent Campos Oltra | PSPV |
| 1995 - 1999 | J.M. Trujillo - Dominique François | EUPV-PP |
| 1999 - 2003 | E. Boria - M. Gude - M. Bailach | PSPV-IEM-PP |
| 2003 - 2007 | Miguel Bailach Luengo | PP |
| 2007 - 2011 | Miguel Bailach Luengo | PP |
| Des del 2011 | Miguel Bailach Luengo | PP |
Monuments [modifica]
- Esglèsia Parroquial. Està dedicada a Sant Joan Apòstol. És espaiosa, claustral, amb una façana neoclàssica a la que s'accedeix per les escales i el campanar quadrat.
Festes locals [modifica]
- Festes Majors. Celebra les seves festes a la Mare de Déu del Rosari, Immaculada Concepció i Sant Joan Evangelista, a les darries de setembre.
Esports [modifica]
La pilota valenciana està molt arrelada a Massamagrell, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, nogensmenys hi ha el Trinquet Tio Pena. L'any 2009, Massamagrell acumulà quatre pilotaris a la final del Circuit Bancaixa 08/09, dels sis pilotaris que la disputaren.
Personatges il·lustres [modifica]
- Lluís d'Amigó i Ferrer (1854-1934), religiós de l'orde dels caputxins, bisbe de Solsona i Sogorb.
- Francisco Javier García Atienza, Oñate II, pilotari.
- Joaquín Lizondo Vergara, Ferreret, pilotari.
- Héctor Rodríguez Mestre, Héctor II, pilotari.
- Francesc Soro Juan, Soro III, pilotari.
- Salvador Vicente Mormeneo, Salva, pilotari.
- Agustí Peiró i Expósito, (1964), escriptor.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Massamagrell». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografia (en castellà). Editorial Premsa Valenciana, 2009.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massamagrell |
Enllaços externs [modifica]
- Ajuntament de Massamagrell
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
