El Puig de Santa Maria
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de l'Horta Nord | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Nord Mancomunitat l'Horta Nord Massamagrell |
||||
| Gentilici | Pugenc, Pugenca | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 26,80 km² | ||||
| Altitud | 50 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
9.030 hab. 336,94 hab/km² |
||||
| Coordenades | 39° 35′ 28″ N, 0° 18′ 14″ O / 39.59111,-0.30389Coord.: 39° 35′ 28″ N, 0° 18′ 14″ O / 39.59111,-0.30389 | ||||
| Distàncies | 14 km de València | ||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 7 PP, 4 PSPV i 2 Compromís José Miguel Tolosa Peiró (PP) |
||||
| Codi postal | 46540 |
||||
| Festes majors | Principis de setembre | ||||
| Patró/Patrons | Santa Maria del Puig | ||||
| Fira tradicional | Fipuig Juny |
||||
| Web | |||||
El Puig de Santa Maria [2], abans del 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord. Actualment té 8.670 habitants, dels quals, 4.324 són homes i 4.346 són dones (segons l'INE).
Limita amb la Pobla de Farnals, Puçol i Rafelbunyol (a la mateixa comarca); amb Albalat dels Tarongers, Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i amb Nàquera (al Camp de Túria).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat en la part més septentrional de l'Horta de València. El seu relleu presenta quatre parts diferenciades: la primera d'elles és la més occidental i correspon a algunes estribacions muntanyenques de la Serra Calderona. Les altures més importants són les del Pic dels Bords i la Serra Llarga, en les quals hi predominen les calcàries del Buntsandstein.
El clima és típicament mediterrani. Destaca el barranc de la Calderona, que es perd en la planura plistocènica sense arribar a la mar, i les fonts de Blanca i la Tanca.
Al mig de la planura s'alcen alguns puigs (d'ací el nom) de la mateixa natura calcària que els de Bords i Serra Llarga. Un d'ells, el de la Pedrera, ha desaparegut completament en haver estat desmantellat per construir l'espigó del port del Grau de València. Els altres són la Muntanya del Castell o de la Patà, la Muntanya de Santa Bàrbara, i la Muntanya del Monestir.
Les principals vies de comunicació del municipi són les autovies V-21 i AP-7 (a l'est i oest del casc urbà, respectivament), i la línia de ferrocarril València-Castelló.
Barris i pedanies [modifica]
Al terme municipal del Puig s'hi troba també el nucli de població de la Platja del Puig.
Història [modifica]
Vegeu l'article d'Història del País Valencià
Fortalesa musulmana denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab "Jubal·la" (pujol), va ser base de l'exèrcit del rei Jaume I el Conqueridor en la conquesta de la ciutat de València. El 1240 el rei donà terres a Arnau de Cardona, entre altres, perquè construïra un monestir a Santa Maria en memòria de la batalla que va permetre el setge a la ciutat de València. El 1343 el castell del Puig pertanyia, de per vida, al comte de Terranova. El 30 de març de 1343 el rei el concedí a Nicolau Janvila. Posteriorment el rei el vengué, el 1385, a Pere de Centelles. El 1608 es produí la separació dels termes del Puig i la Pobla de Farnals. Els últims senyors territorials foren el Marqués de Bèlgida i l'Ajuntament de València, per meitats.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 6.474 | 6.520 | 6.844 | 6.868 | 7.039 | 7.195 | 7.574 | 7.851 | 8.006 | 8.197 |
Economia i urbanisme [modifica]
La seua economia, bàsicament agrària fins dates recents, està en un progressiu estat de transformació cap a un esquema industrial la base fonamental de la qual la constitueix la metal·lúrgia. A més, una part del seu creixement demogràfic als últims anys es deu al seu funcionament en part com a ciutat dormitori de València.
Dins de la superfície llaurada, el secà l'ocupen la vinya i la garrofera i el regadiu els fruiters com tarongers, panís, hortalisses, etc. Però sense cap mena de dubte, el principal impuls econòmic el rebé el poble del cultiu i l'exportació de la taronja. La ramaderia està representada per quasi mig centenar de caps de boví i altres tants de porcí, a més d'algunes granges avícoles.
El sector industrial compta amb diversos tallers de relaminació de ferros, fàbriques de conserves vegetals, dues d'envasos de fusta, una de de cervesa, i altres instal·lacions més recents com són les d'arts gràfiques. D'altra banda, l'activitat pesquera ha desaparegut. En les seues platges s'hi han instal·lat ara complexos residencials d'estiu.
El creixement urbanístic al municipi es desenvolupa actualment en dues zones. La primera al nord del casc urbà, on s'estan construint aproximadament 1.500 habitatges. I en segon lloc, en la zona de la marjal propera a les platges, en la quals s'estan programant 6.255 habitatges al voltant d'un camp de golf. Hi ha hagut més propostes de creixement urbanístic als últims anys, per part de diferents forces polítiques i promotors urbanístics, però aquests no s'estan duent a terme en l'actualitat.
Administració i política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Aurelio Badía | PSPV |
| 1983 - 1987 | Aurelio Badía | PSPV |
| 1987 - 1991 | Jose María Vidal Peris | PSPV |
| 1991 - 1995 | Jose María Vidal Peris | PSPV |
| 1995 - 1999 | Jose María Vidal Peris | PSPV |
| 1999 - 2003 |
Jose María Vidal Peris |
|
| 2003 - 2007 | Joan Francesc García i Fèlix | PSPV |
| 2007 - 2011 |
Eugeni Ruiz i Angresola |
|
| Des del 2011 | José Miguel Tolosa Peiró | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 2.415 | 7 | 45.63 % | ||
| Partit Socialista del País Valencià | 1.718 | 4 | 32.46 % | ||
| Coalició Compromís | 747 | 2 | 14.12 % | ||
| A.S.P | 161 | - | 3.04 % | ||
| Ciudadanos de Centro Democratico | 133 | - | 2.51 % | ||
| En blanc | 118 | - | 2.23 % | ||
| Total | 5.396 | 13 | |||
Monuments [modifica]
El seu casc urbà s'extén principalment per la vessant meridional de les muntanyes de la Patà i Santa Bàrbara.
- Castell del Puig: situat al cim de la muntanya de la Patà. Es conserven algunes restes, sent d'origen musulmà.
- Monestir de Santa Maria del Puig, regit per frares mercedaris. Aquest edifici, començat a construir al segle XIII, va patir nombroses reformes als segles posteriors. La seua església (gòtica després de llevar-li afegits posteriors) és l'església parroquial del poble.
- Ermita de Santa Bàrbara: situada dalt de la Muntanya de Santa Bàrbara.
- Ermita de Sant Jordi, situada al pla es troba amb la seua planta quadrada i cúpula barroca.
- Torre Vigia: construcció defensiva dels atacs que venien per la mar, del segle XVI.
- Cartoixa d'Aracristi. El seu origen es remunta a l'últim terç del segle XVI, quan s'instal·laren en aquest lloc uns quants membres independents de la Cartoixa de Portaceli.
Festes i celebracions locals [modifica]
- Sant Pere se celebra el darrer diumenge de gener. Es cuinen grans perols d'olla de Sant Pere i es reparteix als veïns. La tradició parteix del menjar que els frares mercedaris donaven als necessitats.
- Sant Antoni se celebra al mes de febrer, a diferència de la majoria de pobles del País Valencià en què aquesta festa se celebra en gener.
- Sant Roc se celebra durant el mes d'agost. Destaca la nit de les albaes, que se celebra la nit del 15 al 16 d'agost.
- Les Festes de la Mare de Déu són les festes patronals i se celebren el primer cap de setmana de setembre.
- El Nou d'Octubre se celebra amb una festa a l'ermita de Sant Jordi i actuacions de danses valencianes.
- El darrer diumenge d'octubre se celebra l'Aplec del Puig. Aquesta és una celebració de diferents forces polítiques de l'esquerra i el nacionalisme valencians. Aquesta celebració s'ha realitzat de manera intermitent des de l'any 1915, i tingué certa importància durant els anys de la transició. La cançó Darrer diumenge d'octubre d'Al Tall és un homenatge a aquest aplec.
Persones il·lustres [modifica]
- Pare Jofré (València, 1350 - el Puig, 1417) - Religiós mercedari del Monestir del Puig que va fundar el primer hospital psiquiàtric del món a València, origen de l'actual Hospital General.
- Julio Ribelles Brunet (el Puig, 1926 - 2004) - Músic i compositor, va dirigir la Banda Municipal de València i l'Orquestra Ciutat de Palma.
- Santi Cortés Carreres (el Puig, 1954) - Escriptor i filòleg.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Decret 140/2012 sobre la denominació oficial del municipi del Puig de Santa Maria
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Web oficial de l'ajuntament
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- (castellà) Federación Valenciana de Municipios y Provincias - Guía Turística D'on s'hi ha extret informació amb el seu consentiment. [1]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Puig de Santa Maria |
|
|||||
