Alfonso Daniel Rodríguez Castelao

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Castelao a Rianxo

Alfonso Daniel Manuel Rodríguez Castelao (Rianxo, Galícia, 1886 - Buenos Aires, Argentina, 1950) va ser un important polític, escriptor, pintor, i dibuixant gallec. Un dels pares del nacionalisme gallec. Va estudiar medicina, però confessava: "Fíxenme médico por amor ao meu pai; non exerzo a professión por amor á humanidade" ("Em vaig fer metge per amor al meu pare; no exercisc la professió per amor a la humanitat").

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Manuel Rodríguez Dios, pescador, i de Joaquina Castelao Genme. Manuel va emigrar a Argentina als tres mesos del naixement de Daniel, i en el transcurs del 1895 Joaquina va emigrar també, duent el petit Alfonso, per a anar a viure amb el seu marit a Bernasconi, a la Pampa. Allí va residir fins a 1900 i segons conta el propi Castelao va descobrir el valor de la caricatura llegint Caras y Caretas. Va estudiar medicina a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Durant els seus anys en la universitat brolla el seu interès pel dibuix i la pintura i especialment per la caricatura. En 1908 va exposar els seus dibuixos a Madrid i comença a col·laborar amb la revista Vida Gallega. Entre 1909 i 1910 fa un curs de doctorat a Madrid i participa en la III Exposició Nacional d'Humoristes i col·labora com il·lustrador amb El Cuento Semanal. En 1910 s'especialitza a Santiago en obstetrícia i en acabar s'instal·la a Rianxo. Durant aquest període va col·laborar, al costat de l'escriptor Eduardo Dieste, en la fundació del setmanari El Barbero Municipal (1910-1914), en el qual va escriure atacant el règim caciquil gallec, ingressant en la vida política local dintre del Partit Conservador local en una línia maurista.

Dóna la seva primera conferència al març de 1911, a Vigo, parlant sobre la caricatura i al llarg dels anys següents realitza exposicions de les seves caricatures en diverses ciutats gallegues. En 1912 es va adherir al moviment Acció Gallega i el 19 d'octubre del mateix any es va casar amb Virxinia Pereira. Durant aquesta època va col·laborar en múltiples publicacions periòdiques, com El Liberal, El Gran Bufón, La Ilustración Gallega y Asturiana, Mi Tierra, Suevia, La Voz de Galicia de Buenos Aires, el que va ajudar a popularitzar les seves caricatures. Un despreniment de retina el deixa cec en 1914, però una operació li retorna la vista. En 1915 va participar en l'Exposició de Belles Arts de Madrid, en la qual obté grans elogis de la crítica. En 1916 obté per oposició una plaça en la delegació de Pontevedra de l'Institut Geogràfic Estadístic i en aquest any va ser un dels fundadors de l'agrupació local de les Irmandades da Fala. En 1918 va començar a col·laborar amb el periòdic madrileny El Sol.

Amb Vicente Risco, Ramón Otero Pedrayo i altres va fundar la revista Nós ("Nosaltres"), al voltant de la qual va brollar la vida política i cultural de Galícia entre 1920 i 1936. Al gener de 1921, gràcies a una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis, va viatjar a França, Bèlgica i Alemanya per a estudiar l'art d'aquests països. Fruit d'aquest viatge va ser el diari que va escriure i que va publicar parcialment en la revista Nós i que va aparèixer com a llibre el 1977 amb el títol de «Diari 1921». En 1926 va ser nomenat acadèmic de nombre de la Real Academia Gallega. El 3 de gener de 1928 mor el seu fill Alfonso, als 14 anys, i en aquest any va marxar a Bretanya amb la seva dona en viatge d'estudis per a estudiar els creuers bretons que va materialitzar en el llibre «As Creus de Pedra na Bretaña» ("Les Creus de Pedra en la Bretanya") al maig de 1930. També va quedar profundament afectat per la mort d'Antón Losada Diéguez el 15 d'octubre de 1929.

En 1931 va resultar escollit diputat galleguista independent per a les Corts Constituents de la Segona República i va participar en la constitució del Partit Galleguista. Membre de la Real Academia Galega des de 1933, va ser confinat a Badajoz al novembre de 1934. Durant la seva estada a Extremadura va escriure per a A Nosa Terra una sèrie d'articles amb el títol de «Verbas de chumbo» ("Paraules de plom") que posteriorment integraria en «Sempre en Galiza». El 6 de setembre de 1935 es va posar fi al seu bandejament després de les gestions del nou ministre de Governació, el seu amic Manuel Portela Valladares. En 1936 va ser escollit de nou diputat en la candidatura del Front Popular. Va prendre part de manera destacada en la campanya pel sí a l'Estatut d'Autonomia de Galícia, que va ser aprovat en plebiscit al juny de 1936. El revolta militar que va donar origen a la Guerra Civil el va sorprendre a Madrid, i s'instal·là a València a la fi de 1936 i posteriorment a Barcelona. L'any 1938 es va exiliar a Nova York i va participar en la campanya de les eleccions al Centre Gallec de l'Havana i, finalment, al juliol de 1940 va marxar a Buenos Aires. Va ser el màxim impulsor del Consello de Galicia, creat en 1944 a Montevideo, que pretenia agrupar als diputats gallecs en l'exili, constituint-se en representant de Galícia entre les institucions republicanes en l'exili. Va ser president del Consell fins a la seva mort. Va ser ministre sense cartera del govern republicà en l'exili presidit per José Giral (1946-1947) i s'establí a París, ciutat on va viure fins a agost de 1947, any en què s'instal·laria definitivament a Buenos Aires, on va morir l'any 1950.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les més destacades ordenades per data de publicació.

  • Cego da romería (1913)
  • Un ollo de vidro. Memorias dun esquelete (1922)
  • As cruces de pedra na Galiza
  • Cousas (1926, 1929)
  • Cincoenta homes por dez reás (1930)
  • Os dous de sempre (1934)
  • Retrincos (1934)
  • Galicia Mártir (1937)
  • Atila en Galicia (1937)
  • Milicianos (1938)
  • Sempre en Galiza (1944)
  • Os vellos non deben de namorarse (obra teatral representada el 1941, publicada el 1953)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfonso Daniel Rodríguez Castelao


Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Alfonso Daniel Rodríguez Castelao