Salvador Millet i Bel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r gener 1912  Viladrau (Osona) |
| Mort | 29 abril 1998 (86 anys) Barcelona |
| President La Caixa | |
| 27 maig 1980 – 28 maig 1987 ← Narcís de Carreras i Guiteras – Joan Antoni Samaranch i Torelló → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | economista, polític |
| Membre de | |
Premis
| |
Salvador Millet i Bel (Viladrau, 1 de gener de 1912 - Barcelona, 29 d'abril de 1998) fou un economista català. Casat amb Assumpció Serra Forns, va ser cunyat de Narcís de Carreras i Guiteras i oncle del polític socialista Narcís Serra i del jurista Francesc de Carreras. En canvi, no tenia cap relació familiar amb el fundador de l'Orfeó Català Lluís Millet i Pagès amb qui va coincidir durant uns anys a Barcelona.
Es diplomà per la Institució d'Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat, i estudià a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de Wilhelm Röpke i Friedrich von Hayek. El 1935 ingressà a les joventuts de la Lliga Catalana i s'associà a Francesc Cambó, a qui admirava profundament. Per aquest motiu fou perseguit en esclatar la guerra civil espanyola, i el 1936 s'exilià a França. En tornar va dirigir el Servei d'Estudis Econòmics de Cambó, col·laborà a la Fundació Bernat Metge i del 1947 al 1956 dirigí l'editorial Alpha.
Com a economista va estar adscrit a l'escola de l'economia liberal, escrigué diversos estudis i col·laborà sovint amb articles a La Vanguardia i Destino. També fou president de l'Institut d'Estudis Europeus i un dels promotors de l'acostament als mòduls neocapitalistes i democràtics d'Europa.
El 1975 va intentar ressuscitar políticament la Lliga Catalana amb el Club Catalònia,[1] que va patrocinar la Lliga Liberal Catalana, però que fracassà en les eleccions generals espanyoles de 1977.
Més tard ocupà càrrecs empresarials i del 1980 al 1987 fou president de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, càrrec que abandonà per motius d'edat, essent succeït per Joan Antoni Samaranch.[2]
El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser membre de la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Obres[modifica]
- Què significa ser conservador, avui? (1987)
- Estado de quiebra (1993)
- Història de l'agricultura espanyola durant els segles XIX i XX (2001)
Referències[modifica]
- ↑ Martí, Pep. «Cent anys de col·laboracionistes». NacióDigital.cat, 02-01-2017. [Consulta: 23 gener 2017].
- ↑ La Vanguardia, 29/5/1987, Juan Antonio Samaranch toma el relevo de Salvador Millet en la presidencia de la Caixa
Enllaços externs[modifica]
- Biografia de Salvador Millet i Bel Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. a anuaris.cat
- Obituari a El País
- «Salvador Millet i Bel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Notícies sobre Salvador Millet i Bel a El País
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Narcís de Carreras i Guiteras |
President de "la Caixa" 1980 –- 1987 |
Succeït per: Joan Antoni Samaranch i Torelló |
| Precedit per: Luis Prat Torrent |
 Acadèmic de la RACEF Medalla 36 1992-1998 |
Succeït per: Antonio Argandoña Rámiz |
.svg)