Natació sincronitzada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La natació sincronitzada és un esport que consisteix en fer una coreografia en piscina, sincronitzats entre si i acompanyats amb música sub-aquàtica. Combina la natació amb la dansa, la gimnàstica, el patinatge...

Treballa les habilitats físiques d'un nedador, d'un jugador de waterpolo i d'una ballarina: força, resistència, flexibilitat i velocitat, entre altres.

La primera ballarina aquàtica va ser l'australiana Annette Kellermann a inicis del segle XX. És un esport olímpic des de 1984. La competició està regida pel reglament de la Federació Internacional de Natació.

Categories i modalitats[modifica | modifica el codi]

Categories:

  • Aleví (fins als 11 anys)
  • Infantil (13-15 anys)
  • Júnior-Juvenil (16-18 anys)
  • Sènior (més de 18 anys)

Modalitats:

  • Solo
  • Duo
  • Equip
  • Rutina combinada
  • Figures
  • Solo tècnic
  • Duo tècnic
  • Equip tècnic

Normes bàsiques[modifica | modifica el codi]

  • Està prohibit tocar el terra de la piscina, la qual ha de tenir una fondària de 2'5m. S'ha de flotar fent un moviment de cames que es diu "Eggbeater"(es pronuncia egbit).
  • S'han de dur unes pinces especials que s'ajusten al nas per evitar que entri aigua al nas durant les exhibicions.
  • Existeixen uns subaquàtics per escoltar la música sota l'aigua.
  • A les coreografies cal anar pentinades amb un monyo (amb gelatina al cap per aguantar els cabells) i maquillades.
  • Cada coreografia té una durada mínima i màxima en funció de l'edat i la modalitat.
  • A les coreografies el banyador és de lliure elecció, mentre que a les figures cal anar amb un casquet de bany blanc i un banyador negre.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1984 es va incloure per primera vegada com a esport als Jocs Olímpics. Abans sempre s'havia considerat com a una afició i un entreteniment tant per a les nedadores com per als espectadors, ja que es considerava un ball dins l'aigua.

La natació sincronitzada als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

La natació sincronitzada té una notable tradició als Països Catalans, per bé que és una disciplina eminentment femenina.

Les primeres nedadores catalanes que participaren en un jocs olímpics foren Anna Tarrés i Mònica Antich l'any 1984. Als Jocs Olímpics d'Atenes 2004, les nedadores catalanes en rutina tècnica per equip assoliren el quart lloc i en la rutina tècnica duet Gemma Mengual assolí també el quart lloc. Posteriorment, als Jocs de Pequín 2008, les nedadores catalanes van obtenir una medalla de plata per equips, i una segona pel duet format per Gemma Mengual i Andrea Fuentes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natació sincronitzada