Jocs Olímpics d'estiu de 1972

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics de Munic de 1972
Jocs Olímpics de Munic de 1972
Jocs de la XX Olímpiada de l'Era Moderna
Cerimònies
- Obertura

26 d'agost del 1972
- Clausura 11 de setembre del 1972
Comitès participants 121
Atletes participants 7.123
- Homes 6.065
- Dones 1.058
Esdeveniments 195 de 17 esports
Inaugurats per Gustav Heinemann
Jurament Olímpic
- dels atletes

Heidi Schüller
- dels jutges Heinz Pollay
Lema The Happy Games
(Els Jocs feliços)
Flama Olímpica Günter Zahn
Mascota Waldi
Estadi Olímpic Estadi Olímpic de Munic

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1972, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XX Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Munic (República Federal d'Alemanya entre els dies 26 d'agost i 11 de setembre. En aquests Jocs hi van participar 7.123 atletes (6.065 homes i 1.058 dones) de 121 comitès nacionals diferents, competint en 21 esports i 195 especialitats.

Els Jocs Olímpics de Munic de 1972 van ser els segons Jocs Olímpics d'estiu que se celebraren a Alemanya, després dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936 realitzats a la ciutat de Berlín durant el Tercer Reich. Els Jocs Olímpics de Munic serviren per presentar una nova, democràtica i optimista Alemanya als ulls del món, com ho demostra el seu lema oficial, "Els jocs feliços". L'emblema dels Jocs va ser un logotip en el qual apareixia un sol blau, el "sol brillant". Per primera vegada s'introduí la figura de mascota olímpica, representada pel gos de raça teckel "Waldi", dissenyat per Otl Aicher.

Taula de continguts

[modifica] Antecedents

En la 64a Sessió Plenària del Comitè Internacional Olímpic (CIO), realitzada el 26 d'abril de 1966 a Roma (Itàlia), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 a la ciutat de Munic per davant de[1]:

Votacions de 1972
Ciutat Comitè Olímpic Ronda 1 Ronda 2
Munic RFA RFA 29 31
Madrid Espanya franquista Espanya 16 16
Mont-real Canadà Canadà 6 13
Detroit Estats Units Estats Units 6 -

[modifica] Massacre de Munic

Article principal: Massacre de Munic
Països participants Als Jocs Olímpics d'estiu de 1972. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Els Jocs Olímpics de 1972 patiren un acte terrorista que els marcà. El dia 5 de setembre un grup de terroristes palestins de l'organització Setembre Negre assassinaren a dos atletes israelians i agafaren uns altres nou com a ostatges. Després d'un frustrat intent de rescat, tots els ostatges i terroristes, exceptuant-ne tres, foren morts. Malgrat el succés, els Jocs seguiren amb total normalitat, després de ser suspesos durant vint-i-quatre hores. Alguns atletes, molt pocs, abandonaren la vila olímpica de Munic.

[modifica] Comitès participants

En aquests Jocs participaren un total de 121 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Albània, Alt Volta (actual Burkina Faso), Aràbia Saudita, Dahomey (avui en dia Benín), Gabon, Corea del Nord, Lesotho, Malawi, Somàlia, Swazilàndia i Togo.

Retornaren a la competició Cambodja, Congo, Guatemala i Haití i deixaren de participar Congo Kinshasa, Guinea, Hondures, Iraq, Líbia i Sierra Leone.

[modifica] Esports disputats

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 195 proves de 23 esports diferents:

Anells Olímpics Esports als Jocs Olímpics de Munic

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo
demostració: Bàdminton | Esquí aquàtic

[modifica] Seus

Vista general de l'Olympiapark.
Seu de la competició de natació.
Entrenaments de gimnàstica.
  • Parc Olímpic de Munich (Olympiapark)
    • Estadi Olímpic (Olympiastadion) – cerimònies d'inauguració i clausura, atletisme, futbol (final), hípica (salts per equips), pentatló modern (hípica)
    • Estadi de Boxa (Boxhalle) – boxa i judo (final)
    • Velòdrom (Radstadion) – ciclisme (pista)
    • Olympiahalle (Sporthalle) – gimnàstica i handbol (final)
    • Hockeyanlage – hoquei sobre herba
    • Schwimmhalle – natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo
    • Volleyballhalle – voleibol
  • Seus de Munic
    • Regattastrecke (Oberschleißheim) – piragüisme i rem
    • Basketballhalle (Siegenburger Straße) – bàsquet i judo
    • Fechthalle 1 (Messegelände) - esgrima (final)
    • Fechthalle 2 (Messegelände) - esgrima
    • Gewichtheberhalle (Messegelände) - halterofília
    • Judo und Ringerhalle (Messegelände) - judo i lluita
    • Dantebad – waterpolo
    • Schießanlage (Hochbrück) – pentatló modern (tir) i tir olímpic
    • Bogenschießanlage (Englischer Garten) – tir amb arc
    • Riding Facility, Riem – hípica (concurs complet i salts individual) i pentatló modern (hípica)
    • Palau de Nymphenburg – hípica (doma)
    • Grünwald - ciclisme (ruta individual)
  • Altres seus
    • Badia de Kiel – esquí aquàtic i vela
    • Frankenstadion (Nuremberg) – futbol (preliminars)
    • Jahnstadion (Regensburg) – futbol (preliminars)
    • Drei Flüsse Stadion (Passau) – futbol (preliminars)
    • ESV-Stadion (Ingolstadt) – futbol (preliminars)
    • Eiskanal (Augsburg) – piragüisme (eslàlom)
    • Rosenaustadion (Augsburg) - futbol (preliminars)
    • Sporthalle Augsburg (Augsburg) - handbol (preliminars)
    • Donauhalle (Ulm) – handbol (preliminars)
    • Hohenstaufenhalle Göppingen (Göppingen) – handbol (preliminars)
    • Böblingen Sportshalle (Böblingen) – handbol (preliminars)
    • Bundesautobahn 96 - ciclisme (contrarellotge)

[modifica] Aspectes destacats

  • Retornaren a la competició oficial dos esports; l'handbol, absent de l'edició de 1936 i el tir amb arc, absent des de l'edició de 1920. Així mateix s'introduí per primera vegada l'eslàlom en aigües braves en les proves de piragüisme.
  • Els Joc Olímpics de Munic de 1972 marcaren l'inici del domini de Cuba com la potència espotiva principal d'Amèrica Llatina i el Carib, encapçalant el medaller entre les nacions d'aquell continent, un lloc que no ha perdut en cap de les edicions posteriors en les que ha participat, exceptuant Pequín 2008, relegada per Brasil.
  • Mark Spitz aconseguí set medalles d'or en natació, convertint-se en l'heroi dels Jocs. Aquest rècord fou vigent fins els Jocs Olímpics de Pequín 2008, moment en el qual fou superat pel nedador nord-americà Michael Phelps.
  • El gimnasta japonès Sawao Kato aconseguí fer-se amb 5 medalles en la categoria de gimnàstica artística, tres d'or i dues de plata; i la nedadora australiana Shane Gould també aconseguí 5 medalles, tres d'or, una de plata i una altra de bronze, si bé aquesta ho feu als 15 anys.
  • El finlandès Lasse Viren aconseguí un doblet en 5.000 i 10.000 m llisos.
  • El lluitador Dan Gable aconseguí fer-se amb la medalla d'or en la categoria de -58 kg sense haver perdut cap punt en la lluita. El neerlandès Wim Ruska es convertí en l'únic judoca en fer-se en dues medalles d'or en uns mateixos Jocs.

[modifica] Medaller

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1972. País amfitrió ressaltat.

Segell commemoratiu de la RFA sobre la celebració dels Jocs Olímpics.
Jocs Olímpics d'estiu de 1972 Anells Olímpics
Posició País   Or     Plata     Bronze   Total
1 Unió Soviètica Unió Soviètica 50 27 22 99
2 Estats Units Estats Units 33 31 30 94
3 República Democràtica Alemanya RDA 20 23 23 66
4 RFA RFA 13 11 16 40
5 Japó Japó 13 8 8 29
6 Austràlia Austràlia 8 7 2 17
7 Polònia Polònia 7 5 9 21
8 Hongria Hongria 6 13 16 35
9 Bulgaria (1967-1971) Bulgària 6 10 5 21
10 Itàlia Itàlia 5 3 10 18

[modifica] Medallistes més guardonats

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Mark Spitz Estats Units Estats Units Natació 7 0 0 7
Sawao Kato Japó Japó Gimnàstica 3 2 0 5
Akinori Nakayama Japó Japó Gimnàstica 2 1 1 4
Roland Matthes República Democràtica Alemanya RDA Natació 2 1 1 4
Jerry Heidenreich Estats Units Estats Units Natació 2 1 1 4
Shigeru Kasamatsu Japó Japó Gimnàstica 1 1 2 4
Eizo Kenmotsu Japó Japó Gimnàstica 1 1 2 4


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Shane Gould Austràlia Austràlia Natació 3 1 1 5
Karin Janz República Democràtica Alemanya RDA Gimnàstica 2 2 1 5
Olga Korbut Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 3 1 0 4
Shirley Babashoff Estats Units Estats Units Natació 2 2 0 4
Liudmila Turíxtxeva Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 2 1 1 4
Tamara Lazakovich Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 1 1 2 4

[modifica] Notes

[modifica] Vegeu també

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Jocs Olímpics d'estiu de 1972

[modifica] Enllaços externs


Anells Olímpics
Jocs Olímpics d'estiu
Atenes 1896 | París 1900 | Saint Louis 1904 | (Atenes 1906) | Londres 1908 | Estocolm 1912 | Berlín 1916 | Anvers 1920 | París 1924 | Amsterdam 1928 | Los Angeles 1932 | Berlín 1936 | Tòquio 1940 | Londres 1944 | Londres 1948 | Hèlsinki 1952 | Melbourne 1956 | Roma 1960 | Tòquio 1964 | Ciutat de Mèxic 1968 | Munic 1972 | Mont-real 1976 | Moscou 1980 | Los Angeles 1984 | Seül 1988 | Barcelona 1992 | Atlanta 1996 | Sydney 2000 | Atenes 2004 | Pequín 2008 | Londres 2012 | Rio de Janeiro 2016 | 2020 | 2024 | 2028
Jocs Olímpics d'hivern
Chamonix 1924 | Sankt-Moritz 1928 | Lake Placid 1932 | Garmisch-Partenkirchen 1936 | Sapporo 1940 | Cortina d'Ampezzo 1944 | Sankt-Moritz 1948 | Oslo 1952 | Cortina d'Ampezzo 1956 | Squaw Valley 1960 | Innsbruck 1964 | Grenoble 1968 | Sapporo 1972 | Innsbruck 1976 | Lake Placid 1980 | Sarajevo 1984 | Calgary 1988 | Albertville 1992 | Lillehammer 1994 | Nagano 1998 | Salt Lake City 2002 | Torí 2006 | Vancouver 2010 | Sotxi 2014 | Pyeongchang 2018 | 2022
Jocs Olímpics d'estiu de la Joventut
Singapur 2010 | Nanquín 2014 | 2018
Jocs Olímpics d'hivern de la Joventut
Innsbruck 2012 | 2016
(Atenes 1906): Jocs Intercalats | 1916, 1940, 1944: edicions cancel·lades

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües