República Socialista de Romania

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: República Popular de Romania)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republica Socialistă România¹
República Socialista de Romania

Estat satèl·lit
(Unió Soviètica)

Flag of Romania.svg
1947 – 1989 Romania flag 1989 revolution.svg
de}}}Romania de}}}Romania
Bandera Escut
Himne nacional: Zdrobite cătuşe (1947 - 1953)
Te slăvim Românie (1953 - 1968)
Trei Culori (1968-1989)
Ubicació de Romania
Capital Bucarest
Idioma oficial Romanès
Forma de govern Estat socialista
President
 • 1947 - 52 Constantin Parhon
 • 1952 - 58 Petru Groza
 • 1958 - 61 Ion Gheorghe Maurer
 • 1961 - 65 Gheorghe Gheorghiu-Dej
 • 1965 - 67 Chivu Stoica
 • 1967 - 1989 Nicolae Ceaușescu
Legislatura Marea Adunare Naţionalǎ
Període històric Guerra freda
 • Abdicació de Miquel I 30 de desembre de 1947
 • Revolució Romanesa 22 de desembre de 1989
Moneda Leu romanès
Membre de: Pacte de Varsòvia,ONU ,OSCE,COMECON
¹ Fins a 1965 el nom era Republica Populară Romînă (República Popular Romanesa).

La República Socialista de Romania (en romanès: Republica Socialistă România, RSR) fou un estat socialista que va existir entre el 30 de desembre de 1947 i 22 de desembre de 1989. Entre 1947 i 1965 se l'anomenà República Popular Romanesa (Republica Populară Romînă, RPR). La república fou un estat del Bloc de l'Est, aliat de la Unió Soviètica, governat pel Partit Comunista Romanès.

Història[modifica | modifica el codi]

A l'octubre de 1944 va constituir-se un govern de coalició on els comunistes controlaven els ministeris claus. Els anteriors governs de coalició havien caigut per la pressió dels soviètics. El 6 de març de 1945 Stalin va pressionar per què es constituís un nou govern liderat per Petru Groza que va convocar eleccions pel 1946. En aquest govern van quedar exclosos els partits tradicionals (PNL i PNT-CD).

EL 19 de novembre de 1946 es van celebrar les eleccions. Quan totes les estimacions donaven per guanyador al PNT-CD per una àmplia majoria, el govern, que es presentava al bloc dels partits democràtics (on els comunistes eren la força més important), va adulterar el resultat final, ja que els resultats demostraven la seva derrota i va declarar-se guanyador per una majoria del 70% dels vots emesos cap a la coalició comunista. El 30 de juliol de 1947 el líder del PNTCD, Vintilă Brătianu, va ser detingut i al novembre del mateix any va ser condemnat. En mig d'aquest ambient d'instauració d'una dictadura del proletariat, Miquel I va fer una crida inútil als Estats Units i el Regne Unit perquè actuessin i evitar el que ja era una realitat. El 30 de desembre el president del govern Petru Groza va obligar a Miquel I a signar la seva abdicació, obligant-lo a marxar a l'exili i instaurant-se la República Popular Romanesa.

El Partit Comunista Romanès (PCR), fins al final de la Segona Guerra Mundial no havia esdevingut cap formació política important dins de la vida política de Romania. Els comunistes aprofitant la presència de l'exèrcit soviètic en territori romanès van aconseguir fer-se amb els ministeris claus en els successius governs de concentració que es van constituir al final de la Segona Guerra Mundial per poder manipular les eleccions de novembre de 1946, forçar la caiguda del rei Miquel I de Romania i instaurar la República Popular Romanesa, que es col·locava dins de l'òrbita dels països satèl·lits de l'URSS.

El 1948 el conjunt de partits que es van presentar junts a les eleccions es van unificar en el Partit dels Treballadors i es va decretar la nacionalització dels bancs, les propietats agràries i, en general de tota propietat privada. També van començar les persecucions dins d'aquells elements socials acusats de burgesos. Molts ciutadans romanesos van ser empresonats a les nombroses presons que els comunistes van construir arreu del territori romanès. La majoria d'intel·lectuals, polítics i molts professionals i persones de gran vàlua van ser represaliats i perseguits, així com una bona part de la població romanesa, que va ser víctima de la violència física o psicològica que exerciren els comunistes per instaurar el seu règim. Aquesta persecució també va afectar a alguns líders comunistes com Ana Pauker, Lucreţiu Pătrăşcanu que van ser empresonats pel president del govern i home fort del règim, Gheorghe Gheorghiu-Dej, que seguia els dictats que es donaven des de Moscou. L'any 1958 les tropes soviètiques van abandonar territori romanès i l'any 1964 davant de les pressions exteriors es van tancar les presons i la major part dels presoners polítics van ser alliberats. L'any 1965 va morir Gheorghe Gheorghiu-Dej i va ser elegit Secretari General del PCR Nicolae Ceauşescu, un home amb molt poca cultura però que representava l'esperit de l'home comunista que sense una formació sòlida aconseguia arribar al més alt del sistema comunista.

Amb Ceauşescu s'encetava un nou període dins de la vida política romanesa. Ceauşescu va afavorir una política d'obertura de Romania als països capitalistes d'Europa i a altres països com Iugoslàvia i la Xina (enfrontats amb l'URSS). També va intentar guanyar una certa independència respecte a l'URSS no donant suport a la intervenció de les tropes del Pacte de Varsòvia a Txecoslovàquia, fet que li va reportar una certa fama a nivell internacional i li va permetre defensar una via nacional al socialisme, tot defugint a la tutela de l'URSS però sense trencar definitivament amb la potència comunista.

Al llarg de la segona meitat dels anys setanta i vuitanta Nicolae Ceauşescu i la seva dona van afavorir un règim despòtic basat en el culte a la seva persona i que va perdre tot contacte amb la realitat. La degradació de la vida a Romania, la corrupció, la caiguda del mur de Berlín i la descomposició del bloc comunista van crear el clima idoni perquè el 1989 Ceauşescu perdés el suport que tenia a l'exèrcit i dins del mateix PCR.

Revolució romanesa de 1989[modifica | modifica el codi]

Article principal: Revolució romanesa de 1989

Així el desembre del mateix any es va produir un moviment popular a Timisoara on es demanava la convocatòria d'eleccions generals i que es permetés el multipartidisme. Aquest moviment, no va ser sufocat i el 21 de desembre en una manifestació convocada pel mateix Ceauşescu a Bucarest es van produir uns aldarulls que van ser l'inici de la fi del règim comunista.[1]

La nit del 21 al 22 de desembre el cap de les Forces Armades va morir en estranyes circumstàncies. El 22 de desembre la població de Bucarest es va llençar al carrer davant de la passiva mirada de l'exèrcit que no va fer res per evitar la caiguda de Ceauşescu. Aquest va sortir de Bucarest seguint consells dels militars. Això va ser aprofitat per aquests per donar-li el poder al Front de Salvació Nacional (FSN) que liderat pel membre del PCR Ion Iliescu va declarar la fi del comunisme i va organitzar un govern de concentració. Ceauşescu va ser detingut a Targoviste, on va ser jutjat i executat el 25 de desembre de 1989, juntament amb la seva dona, Elena Ceauşescu.

Banderes, emblemes i escuts d'armes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sebestyen, Victor. Revolution 1989: The Fall Of The Soviet Empire. Hachette UK, 2009. ISBN 0297857886. 
Portal

Portal: Romania