Dahomey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regne de Dahomey

Regne

Bandera
c. 1600 – 1900 Bandera
Capital Abomey
Idioma oficial Fon
Religió Vodun
Forma de govern Monarquia
Ahosu (rei)
 • cap a 1600-cap a 1625 Do-Aklin
 • 1894–1900 Agoli-agbo
 • Dakodonu començà les conquestes de l'altiplà Abomey c. 1620
 • rei Agaja conqueri Allada i Whydah 1724-1727
 • King Ghezo defeats the Oyo empire and ends tributary status 1823 de {{{any_esdeveniment3}}}
 • Dahomey conquerit en la Segona Guerra Franco-Dahomeiana 1894 de {{{any_esdeveniment4}}}
 • Els francesos aboleixen el Regne de Dahomey 1900
Superfície
 • 1700[1] 10.000 km2
Població
 • 1700[1] est. 350.000 

Dahomey va ser un regne africà situat en la que avui és la República de Benín. Dahomey va durar des de 1600 fins al 1900. El regne de Daomey es va desenvolupar en l'altiplà d'Abomey a principi dels anys 1600s i va esdevenir un poder regional en els anys 1700s conquerint ciutats clau de la costa Atlàntica. Durant gran part dels segles XVIII i XIX el regne de Dahomey va ser un estat regional clau, finalment sent tributari de l'Imperi Oyo i sent un lloc important del comerç d'esclaus atlàntic, possiblement subministrava fins al 20% dels esclaus a Europa i Amèrica.[1] El 1894, aquest regne va esdevenir part de l'Àfrica Occidental Francesa com a part del territori del DahomeyFrancès (el qual també incloïa Porto-Novo i una gran zona al nord de Dahomey). Els francesos governaren fins a 1960 quan el país independent va prendre el nom de República de Dahomey, que es va canviar a Benín el 1975.

A més de l'organització econòmica i política del regne de Dahomey va ser molt notable el nivell de l'artesania, les dones militars conegudes com a Amazones de Dahomey, i les pràctiques religioses de vudun.

Nom[modifica | modifica el codi]

El regne de Dahomey va ser anomenat amb molts diferents noms incloent els de Danxome, Danhome, i Fon. El nom de Fon es relaciona amb el grup ètnic dominanat i el grup d'idiomes, els Fons de la família reial i va ser amb aquest nom com primer els van conèixer els europeus.[2] Els noms Dahomey, Danxome, i Danhometots ells tenen un origen familiar i responen a una falsa etimologia d'un incident legendari[3]

Història[modifica | modifica el codi]

El regne de Dahomey va ser fundat cap a 1600 per l'ètnia Fon recents establerts a la zona o potser per intercasaments entre els Ajas i els locals Gedevi. El rei fundacional sovint es considera que és Houegbadja (cap a 1645-1685) qui construí els Palaus Reials d'Abomey i començà a conquerir poblacions de l'altiplà d'Abomey.[4][3]

Govern d'Agaja (1718-1740)[modifica | modifica el codi]

El rei Agaja, nét d'Houegbadja, pujà al tron el 1718 i va expandir significativament el regne de Dahomey. El 1724, Agaja conquerí Allada i el 1727 conquerí el Regne de Whydah. Va entrar en guerra constant amb l'Imperi Oyo de 1728 fins a 1740.[5]

Poder regional (1740-1880s)[modifica | modifica el codi]

Dahomey passà a ser un poder principal en el tràfic d'esclaus i se subministraven esclaus amb raids de les zones dels voltants.[6] El rei Adandozan (1797-1818) va ser substitu<ít pel seu germà rei Ghezo (1818-1858) per un traficant d'esclaus brasiler Francisco Félix de Sousa.[7] Sota Ghezo l'imperi arribà al seu punt més alt i va vèncer, l'any 1823, a l'Imperi Oyo acabant amb l'estatus de tributari que tenia Dahomey.[2]

Estàtua de Béhanzin a Abomey

Tanamteix, cap a 1850 gran part dels canvis originats per Abeokuta (una ciutat dedicada a protegir la població dels raids esclavistes de Dahomey)[6] en la regió i la imposició d'uun bloqueig naval pels britànics el 1851 i 1852 per aturar el tràfic d'esclaus[7] van forçar Ghezo a aturar els raids esclavistes i acordar parar el tràfic d'esclaus.[6]

Colonialisme francès[modifica | modifica el codi]

La zona litoral va començar a ser controlada pels francesos en els anys 1870s i 1880s arribant a un acord per fer del port de Cotonou un protectorat francès el 1878 i fent acords amb els líders rivals de Porto-Novo el 1883 per convertir el port en un protectorat. Quan el rei Béhanzin (1889-1894) pujà al tron, començà atacant els protectorats francesos.[8] Els francesos respongueren amb la Segona Guerra Franco-Dahomeiana de 1890 fins a 1894 amb el resultat de la conquesta francesa del regne de Dahomey i nombrant el rei Agoli-agbo com nou rei. Quan Agoli-agbo resistí els intents d'impostos dels francesos, aquest dissoleren el Regne i enviaren Agoli-agbo a l'exili.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Heywood, Linda M.; John K. Thornton. «Kongo and Dahomey, 1660-1815». A: Bailyn, Bernard & Patricia L. Denault. Soundings in Atlantic history: latent structures and intellectual currents, 1500–1830. Cambridge, MA: Harvard University Press, 2009. 
  2. 2,0 2,1 Law, Robin. «Dahomey and the Slave Trade: Reflections on the Historiography of the Rise of Dahomey». The Journal of African History, vol. 27, 2, 1986, pàg. 237–267.
  3. 3,0 3,1 Bay, Edna. Wives of the Leopard: Gender, Politics, and Culture in the Kingdom of Dahomey. University of Virigina Press, 1998. 
  4. Halcrow, Elizabeth M. Canes and Chains: A Study of Sugar and Slavery. Oxford: Heinemann Educational Publishing, 1982. 
  5. Alpern, Stanley B.. «On the Origins of the Amazons of Dahomey». History in Africa, vol. 25, 1998, pàg. 9-25.
  6. 6,0 6,1 6,2 Yoder, John C.. «Fly and Elephant Parties: Political Polarization in Dahomey, 1840-1870». The Journal of African History, vol. 15, 3, 1974, pàg. 417-432.
  7. 7,0 7,1 Law, Robin. «The Politics of Commercial Transition: Factional Conflict in Dahomey in the Context of the Ending of the Atlantic Slave Trade». The Journal of African History, vol. 38, 2, 1997, pàg. 213-233.
  8. 8,0 8,1 Newbury, C.W.. «A Note on the Abomey Protectorat». Africa: Journal of the International African Institute, vol. 29, 2, 1959, pàg. 146-155.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Bailyn, Bernard & Patricia L. Denault. Soundings in Atlantic history: latent structures and intellectual currents, 1500–1830. Harvard: Harvard University Press, 2009, p. 622 pages. ISBN 0-674-03276-4. 
  • Alpern, Stanley B.. Amazons of Black Sparta: The Women Warriors of Dahomey. New York: New York University Press, 1999, p. 288 pages. ISBN 0-8147-0678-9. 
  • Willett, Frank, African Art, Thames & Hudson, World of Art series, 1971, ISBN 9780500203644

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edna G. Bay, Wives of the Leopard, University of Virginia Press, 1998, p. 376.
  • A. B. Ellis, The Ewe-Speaking Peoples of the Slave Coast of West Africa, Benin Press, 1965, pp. 177–238.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 7° 11′ 08″ N, 1° 59′ 17″ E / 7.18556°N,1.98806°E / 7.18556; 1.98806