Jocs Olímpics d'estiu de 1908
De Viquipèdia
| Jocs Olímpics de Londres 1908 | |
|
[[Imatge:|250px|center|Jocs Olímpics de Londres 1908]]IV Jocs Olímpics |
|
| Cerimònies - Obertura |
13 de juliol de 1908 |
| - Clausura | 31 d'octubre de 1908 |
| Comitès participants | 22 |
| Atletes participants | 2.008 |
| - Homes | 1.971 |
| - Dones | 37 |
| Esdeveniments | 111 de 22 esports |
| Inaugurats per | Eduard VII del Regne Unit |
| Jurament Olímpic - dels atletes |
- |
| - dels jutges | - |
| Flama Olímpica | - |
| Mascota | - |
| Estadi Olímpic | White City Stadium |
Els IV Jocs Olímpics d'Estiu es van celebrar a Londres, Anglaterra entre el 13 de juliol i el 31 d'octubre de 1908. Hi van participar 2.008 atletes, entre ells la presència de 37 dones, de 22 comitès.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Aquests Jocs havien de disputar-se originàriament a Roma. En aquells moments es va tractar dels 5ens Jocs Olímpics moderns. Posteriorment els Jocs d'Atenes de 1906 foren degradats i els de Londres es convertien en els quarts Jocs moderns.
Mentre les autoritats italianes estaven preparant els Jocs, es produí l'erupció del Vesuvi el 7 d'abril de 1906, devastant la ciutat de Nàpols. Molts fons econòmics van haver de ser dirigits a la reconstrucció de Nàpols, i la seu de la nova Olimpíada va haver de ser canviada. Londres fou escollida i els Jocs es disputaren a la zona de White City, al costat de l'exposició Franco-Britànica. Berlín i Milà foren les altres candidates no escollides.
El White City Stadium fou construït en un breu període de temps, i tenia una capacitat per a 68.000 espectadors. La pista tenia una corda de un terç de milla, diferent a l'estàndard actual de 400 metres, amb una piscina, plataformes per salts, lluita i gimnàstica al mig.[1]
[edita] Comitès participants
Els següents comitès nacionals competiren als Jocs Olímpics de Londres 1908. En total foren 22 nacions. Finlàndia, Turquia i Nova Zelanda (formant part d'Australàsia) debutaren a uns Jocs. Irlanda, Escòcia, Gal·les i Anglaterra participaren units. Per evitar el boicot dels irlandesos, l'equip participà amb el nom de Gran Bretanya/Irlanda, i en dos esports, hoquei i polo, Irlanda participà de forma separada, guanyant la medalla d'argent en ambdós. Esportistes participants entre parèntesi.
|
|
|
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
[edita] Esports disputats
Un total de 22 esports i 24 disciplines formaren part del programa dels Jocs Olímpics de 1908. En aquells temps, l'estira i afluixa era considerat una prova de l'atletisme i el futbol i el rugbi foren llistats junts, com un únic esport. Actualment el COI llista aquests esports com a separats. [4]
 |
Esports als Jocs Olímpics de Londres 1908 |
|
Atletisme | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Estira i afluixa | Futbol | Gimnàstica | Hoquei sobre herba | Jeu de paume | Lacrosse | Lluita | Motonàutica | Natació | Patinatge artístic | Polo | Rackets | Rem | Rugbi | Salts | Tennis | Tir | Tir amb arc | Vela | Waterpolo |
|
[edita] Fets destacats
Els Jocs van estar envoltats per la controvèrsia. El primer dia, seguint una pràctica introduïda dos anys abans a Atenes 1906, els equips desfilaren darrera la bandera nacional. No obstant això, aquest fet provocà alguns incidents:
- Els finlandesos havien de desfilar sota la bandera russa, car en aquells anys hi formaven part. Molts d'ells, però, decidiren desfilar darrera de cap bandera.
- La bandera sueca no havia estat col·locada sobre l'estadi, de manera que els membres de la delegació sueca decidiren no prendre part en la cerimònia.
Els Jocs de 1908 foren els primers que intentaren l'establiment d'unes regles estàndards per als esports i la selecció de jutges internacionals, en lloc de jutges només de la seu. Les decisions dels jutges eren molt subjectives en aquells anys. Un exemple fou la final de 400 metres. El vencedor americà fou acusat d'interferir en la cursa del corredor britànic. Part del problema radicava en la diferent forma d'interpretar la interferència segons les normes americanes i britàniques. Finalment s'ordenà repetir la cursa però els 3 americans refusaren prendre-hi part. El britànic Wyndham Halswelle guanyà la cursa corrent tot sol. Amb l'objectiu d'evitar fets semblants en el futur, els organitzadors decidiren delimitar la pista per colors i separar-la per cordes en el futur.[5]
L'incident més famós, però, succeí al final de la prova de marató. L'italià Dorando Pietri fou el primer en què entrà a l'estadi, però el seu estat físic era molt dolent i poc abans d'arribar a la meta dos oficials l'agafaren pels braços i l'ajudaren a creuar. Com a conseqüència fou desqualificat. La medalla d'or fou per l'americà Johnny Hayes que havia arribat segon, però la glòria fou per a Pietri. Com a reconeixement al mèrit de l'italià, la reina Alexandra de Dinamarca li va atorgar el dia següent una copa d'or. [6]
L'actual distància de la cursa de Marató fou establerta en aquests Jocs. La distància original de 25 milles fou augmentada a 26 per tal de fer coincidir la sortida de la prova en el Castell de Windsor i l'arribada a l'estadi. [7] Per assegurar que la prova finalitzés davant del rei, la línia d'arribada també es va moure, quedant establerta la distància oficial de la marató en els actuals 42,195 km (26 milles i 385 iardes). [8]
Foren els primers Jocs que van incloure esports d'hivern dins del programa. Es van disputar quatre proves de patinatge artístic sobre gel, tot i que es van disputar mesos després de les altres proves. L'hoquei sobre herba debutà en aquests Jocs.
En aquests Jocs fou quan es pronuncià la frase "el més important en un Jocs Olímpics no és guanyar sinó participar"per primer cop. Fou el bisbe de Pennsilvània a la Catedral de Saint Paul el 19 de juliol. Posteriorment, aquesta frase fou adoptada per nombroses personalitats.
El suec Oscar Swahn, que participà a la modalitat de tir, fou l'esportista de més edat que guanyà una medalla d'or. Swahn també competí i assolí medalles en 1912 a Estocolm i el 1920 a Anvers. En totes aquestes edicions competí amb ell el seu fill Alfred.[5].
John Taylor, un dels membres del relleu atlètic campió olímpic, fou el primer afroamericà que guanyà una medalla d'or.[9] A la prova els EEUU van guanyar amb un temps de 3:29.4, amb els següents parcials: William Hamilton-200 metres (22.0), Nathaniel Cartmell-200 metres (22.2), John Taylor-400 metres (49.8), i Melvin Sheppard-800 metres (1:55.4) [10]
Els esportistes més destacats dels Jocs foren l'americà Melvin Sheppard, guanyador de tres medalles d'or: 800m, 1500m i el relleu olímpic (200m + 200m + 400m + 800m). A la final de 800m, Sheppard va batre el rècord del món de la distància amb un temps de 1’52"8. El seu compatriota llançador de martell John Flanagan s'emportà la prova per tercer cop consecutiu. Ray Ewry[11] guanyà les seves setena i vuitena medalles individuals d'or.
| Esportista | País | Esport |  |
 |
 |
Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Melvin Sheppard |  Estats Units |
Atletisme | 3 | 0 | 0 | 3 |
| Henry Taylor | .svg){kind=small} Regne Unit |
Natació | 3 | 0 | 0 | 3 |
| Benjamin Jones | Regne Unit |
Ciclisme | 2 | 1 | 0 | 3 |
| Martin Sheridan | Estats Units |
Atletisme | 2 | 0 | 1 | 3 |
| Oscar Swahn |  Suècia |
Tir | 2 | 0 | 1 | 3 |
| Ray Ewry | Estats Units |
Atletisme | 2 | 0 | 0 | 2 |
[edita] Medaller
Deu nacions amb més medalles als Jocs del 1908. País amfitrió ressaltat.
| Jocs Olímpics d'estiu 1908 | |
||||
|---|---|---|---|---|---|
| Posició | País | |
|
|
Total |
| 1 | Regne Unit |
56 | 51 | 39 | 146 |
| 2 | Estats Units |
23 | 12 | 12 | 47 |
| 3 | Suècia |
8 | 6 | 11 | 25 |
| 4 |  França |
5 | 5 | 9 | 19 |
| 5 |  Imperi Alemany |
3 | 5 | 5 | 13 |
| 6 |  Hongria |
3 | 4 | 2 | 9 |
| 7 |  Canadà |
3 | 3 | 10 | 16 |
| 8 |  Noruega |
2 | 3 | 3 | 8 |
| 9 | .svg){kind=small} Itàlia |
2 | 2 | 0 | 4 |
| 10 | .svg){kind=small} Bèlgica |
1 | 5 | 2 | 8 |
[edita] Notes
- ↑ The 1908 Olympic Games : Results for All Competitors in All Events, With Commentary by Bill Mallon, Ian Buchanan, page 5 [1]
- ↑ Australàsia incloïa Austràlia i Nova Zelanda.
- ↑ El Gran Ducat de Finlàndia formava part de l'imperi Rus en aquells anys, però competí de forma separada.
- ↑ Olympic Sports of the Past
- ↑ 5,0 5,1 Henri Charpentier - Euloge Boissonnade : 100 ans de Jeux Olympiques : Athènes 1896-Atlanta 1996, Éditions France Empire, 1996, ISBN 2-7048-0792-2
- ↑ Dorando Pietri l'homme qu'une défaite rendit célèbre, site du CIO
- ↑ CBC Sports. «CBC Olympics». [Consulta: 2008-06-30].
- ↑ http://www.aph.gov.au/library/pubs/RP/2007-08/08rp32.pdf page 9
- ↑ John Baxter Taylor (1882-1908), University of Pennsylvania Archives
- ↑ LA84 Foundation - official olympic reports
- ↑ Biografia de Ray Ewry, al CIO
[edita] Referències
- Cook, Theodore Andrea. The Fourth Olympiad London 1908 Official Report (PDF). London: British Olympic Association, May 1909 [Consulta: 2008-05-08].
- «London 1908». International Olympic Committee. [Consulta: 2008-05-08].
- Mallon, Bill; Buchanan, Ian. «Background», The 1908 Olympic Games: Results for All Competitors in All Events, with Commentary (PDF). McFarland, 2000. ISBN 978-0786405985 [Consulta: 2008-05-08].
- Jenkins, Rebecca. The First London Olympics: 1908. Piatkus Books, 2008. ISBN 978-0749951689.
[edita] Enllaços externs
