Arts and Crafts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El moviment Arts and Crafts va ser un moviment artístic lligat al disseny i les arts decoratives. Va néixer a Gran Bretanya al voltant de 1860 i es va desenvolupà fins a la I Guerra Mundial. Ja des del començament es va estendre a l'Europa continental i Nord-amèrica, arribant finalment a emergir al Japó com a moviment Mingei. Moviment amb una clara base ideològica va sorgir com a resposta als efectes de la expansió de la industrialització establerta a l’època Victoriana. Els seu màxim ideòleg va ser l’artista i escriptor William Morris (1834-1896) qui va beure de les idees del teòric de l’art John Ruskin (1819-1900) i de l’arquitecte Augustus Pugin (1812-1852). Va prendre el seu nom de la Arts and Crafts Exhibition Society, fundada a Londres al 1887.[1]

William Morris

Orígens[modifica | modifica el codi]

Base ideològica[modifica | modifica el codi]

El moviment es va fer ressò de la creixent oposició a la societat fortament industrialitzada que s’havia implant a Gran Bretanya durant l’època Victoriana al segle XVIII. El suposat progrés que la industrialització aportava a la societat va ser debatut per teòrics i pensadors que veien com la misèria creixia a les capes socials més baixes. A nivell artístic es criticava la fabricació mecanitzada dels objectes i la falta de dignitat en la vida laboral. Es defensava la idea de millorar la qualitat de vida guarnint la casa d’objectes fets amb cura, utilitzant materials nobles i dissenyats i fabricats amb mètodes propis de la perduda artesania tradicional. Artesania que es volia equiparar a les denominades arts majors: pintura, escultura i arquitectura. Els estudiosos d’aquest moviment coincideixen en afirmar que aquesta base ideològica és el que realment uneix a les diferents manifestacions artístiques que es van donar arreu del món encunyades com a seguidores del moviment Arts and Crafts. Així, les obres que es poden classificar como a pròpies del moviment són visualment molt diferents. Això es degut a l’adaptació de les característiques pròpies de cada regió i país on s’aplicaven aquests principis teòrics.[2]

Guia d'estil[modifica | modifica el codi]

  • Materials veritables: preservació i potenciació de les qualitats naturals dels materials emprats per fer objectes.
  • Formes simples: criticaven la decoració extravagant o allò que consideraven superflu.
  • Motius naturals: la natura va ser una important font d’inspiració per crear la decoració dels objectes.
  • Les tradicions locals: la imaginaria local i el paisatge rural característic de cada regió van convertirse en font d’inspiració del motius decoratius[3]

Principis del moviment[modifica | modifica el codi]

  • No es pot fer una distinció vàlida entre l’art pur i les arts aplicades o decoratives.
  • L’artesà ha de tenir el mateix plaer imaginatiu i la mateixa llibertat que els pintors, escultors i arquitectes.
  • La revolució industrial fou responsable tant de corrompre el gust popular com de destruir en gran mesura les tècniques artesanals tradicionals.
  • El disseny de mitjans del Segle XIX fou, en general, deplorable, així doncs els artistes, escultors, dissenyadors, teòrics e inclús el mateix públic hagueren de treballar junts per posar remei a aquesta situació.
  • L’ofici de l’artesà havia de ser apreciat.[4]

Es pot resumir com: La creeça de que un ambient ben dissenyat, dotat d'edificis, mobles, ceràmiques, tapissos, papers pintats... bells i ben realitzats, contrubueixen a millorar l'estructura social, tant per al productor com per al consumidor. A més el rsultat del procés del treball artesà ha de ser saisfactori, un procés en el que l'artesà es deleeixi en la senzilla creació manual sense veure's somés a pressió de l'alienant treball industral.[5]

Principals ideòlegs[modifica | modifica el codi]

Augustus Pugin[modifica | modifica el codi]

Imatge del Tractat Contrasts

Augustus Welby Northmore Pugin (1812-1852), arquitecte, dissenyador i crític; va ser un dels màxims representants de l'estil neogòtic establert a Anglaterra a finals del segle XVIII i XIX. Fill del també arquitecte Augustus Pugin es va educar en l’ interès per l’arquitectura gòtica essent el seu pare autor de tres volums de dibuixos arquitectònics dos dels quals eren gòtics: Specimens of Gothic Architecture i Examples of Gothic Architecture. Va defensar que la arquitectura i les arts aplicades eren expressions del temperament d'una nació, així va instigar als arquitectes i dissenyadors que deixessin de banda els models grecorromans i adoptessin l’estil gòtic de l’Edat Mitjana. Aquestes idees les va defensar als seus tractats com son: Contrasts i The True Principles of Pointed or Christian Arquitecture. A més del seu valor simbòlic, Pugin admirava la naturaleza funcional dels elements arquitectòniques del gòtic.        

John Ruskin[modifica | modifica el codi]

John Ruskin 1879

John Ruskin (1819-1900), escriptor, crític d'art i sociòleg va escriure nombrosos estudis implementant els principis que haurien de regir les obres d'art. Aquestes consideracions foren aplicades a un altre domini de l'art a Seven Lamps of Architecture (1849) i Stones of Venice (1851-1853)-, obres que analitzen la importància religiosa, moral, econòmica i política de l'arquitectura domèstica. Equiparava al igual que Pugin el caràcter d'una nació amb la seva arquitectura. Creia que la naturalesa de l'arquitectura britànica contemporània milloraria si fos dissenyada d'acord als principis exemplificats en els estils gòtic i romànic. A les obres esmentades definia aquests principis com: Sacrifici, Veritat, Bellesa, Vida, Memòria i Obediència, i explicava com cada un d'ells podia ser expressat mitjançant de la forma, la decoració o l'estructura. Igualment es demanava per la feina de l'artista, defensava que la idea que l'arquitectura havia de ser un reflex de la circunspecció i dels sentiments de cada individuu implicat a l'obra. Així a The Lamps Of Life es demana " ¿Se ha realitzat amb satisfacció ... se sentía feliç el talador mentre s'afanava a la seva tarea?". Entenia que mentre la divisió del treball degradés a l'operari assimilant-ho a la màquina, l'arquitectura mai aconseguiria els estàndards de la qualitat de l'Edat Mitjana. Ruskin proposava modificar el procés del disseny de tal manera que permetés *difrutar d'un ambient laboral "saludable i ennoblidor", i per aconseguir aquest ambient proposava "tres regles clares i senzilles" que tots els arquitectes, dissenyadors i fabricants havien d'aplicar.

  1. No promoure mai la fabricació d'un article que no fos absolutament necessari, i en l'elaboració del qual no tingués cabuda la invenció.
  2. No exigir mai un acabat perfecte si no és obeint a finalitats pràctiques o ennoblidores
  3. No encoratjar la imitació o còpia de cap classe, excepte preservar les grans obres.

Aquests preceptes van ser assimilats per els ideòlegs del moviment Arts and Crafts i van establir uns ideals a seguir durant les set dècades següents.[6]

William Morris[modifica | modifica el codi]

William Morris (1834-1896) va ser un dissenyador,pintor, poeta, escriptor i fundador del moviment Arts and Crafts. Als seus anys d'estudiant d'arquitectura a Oxford va desenvolupar un profund afecte per la cultura de l'Edat Mitjana, estimulat pel seu coneixement de les obres de Ruskin, de Pugin i pels seus viatges a França on va poder veure les grans catedrals gòtiques. Durant aquests anys va conèixer a una sèrie de personatges lligats amb l'art que foren de gran valor per el desenvolupament de l'estil Arts and Crafts i per la seva relació amb els Pre-Raphaelite Brotherhood . Personatges com: Edmund -Burne-Jones, Dante Gabriel Rossetti o Philip Webbs, els quals compartien la seva passió per la cultura de L'Edat Mitjana. Però no solament trobaven inspiració en la seva arquitectura, el seu art i artesania, sinó també en la cooperació artística que havia permès la creació d'aquelles obres

Red House[modifica | modifica el codi]

Red House, Bexleyheath

La Red House era la llar familiar dissenyat per Webb per a Morris i la seva dona Jane Burden. Aquesta reflectia tots els ideals que el grup defensava. Concebuda com un conjunt uniforme va ser realitzada tant en el seu exterior con la decoració interior com una obra artesana seguint els principis de l’estil.[7]

Morris & co.[modifica | modifica el codi]

Paper pintat dissenyat per William Morris

A 1861 es va crear la companyia Morris, Marshall, Faulkner & co: Fine Art and Workmen in Paintings, Carving, Furniture and The Metals.En certa manera, la companyia es va crear seguint l'exemple d'un gremi medieval; els seus membres desenvolupaven els seus dissenys que després executaven ells mateixos buscant la satisfacció en la labor realitzada. En 1875, Morris es va posar al capdavant de la companyia el nom de la qual substitueixo per Morris & *co. Aquesta empresa va fabricar una variada gamma d'objectes per a interiors: teixits, papers pintats per a paret i mobles. Tots ells seguint els principis del moviment Arts and Crafts. Morris com a dissenyador i artista buscava proporcionar una alternativa de bon gust als productes creats industrialment als quals titllava de "sòrdid munt de porqueries llardoses, adornades amb pretensiosos pedaços d'odiosa vulgaritat".[6]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. LIVINGNSTONE, KAREN. «Moviment Arts and Crafts». Victoria and Albert Museum. [Consulta: 7 maig 2014].
  2. LANDOW, GEORGE P. «The Arts and Crafts Movement: A Brief Introduction». [Consulta: 9 maig 2014].
  3. LIVINGSTONE, KAREN. «Style Guide». Victoria and Albert Museum. [Consulta: 9 maig 2014].
  4. LANDOW, J.P. «The Arts and Crafts Movement: a brief introduction». The victorian web. [Consulta: 8 maig 2014].
  5. KIGNSLEY, REBECCA (dir.). Movimiento Arts and Crafts: Vidrio y cerámica. Madrid: Edimat libros, 2000. ISBN 8484035441. 
  6. 6,0 6,1 KIGNSLEY, REBECCA (dir.). Movimiento Arts and Crafts: Textiles e Iteriores. Madrid: Edimat libros, 2000. ISBN 8484035433. 
  7. Error en el títol o la url.«». [Consulta: 9 maig 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

LIVINGNSTONE, KAREN;PERRY, LINDA. International Arts and Crafts. London: V & A Publications, 2005. 

KINGSLEY, REBECCA.,dir.. Movimiento Arts & Crafts:Textiles e Interiores. Madrid: Edimat Libros, 2000.

KINGSLEY, REBECCA.,dir. Movimiento Arts & Crafts: Mobiliario y Metalistería. Madrid: Edimat Libros, 2000.

KINGSLEY, REBECCA.,dir. Movimiento Arts & Crafts: Vidrio y Cerámica. Madrid: Edimat Libros, 2000. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arts and Crafts Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Gothic architecture selected from various ancient edifices in England, (1920)