Jaume Plensa i Suñé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaume Plensa i Suñé

House of Knowledge, Borås, Suècia
Nom de naixement Jaume Plensa
Naixement 1 de gener de 1955 (1955-01-01) (59 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Art Escultura
Premis 2012- Creu de Sant Jordi
1997- Premi Nacional d'Arts Plàstiques
Premio Velázquez de Artes Plásticas (2013)[1]
Lloc web www.jaumeplensa.com

Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1 de gener de 1955) és un escultor català, tot i que també ha col·laborat en projectes de teatre i òpera amb el disseny del vestuari i l'escenografia.[2] L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2012 rebé la Creu de Sant Jordi. Actualment viu entre Barcelona i París,[3][4] tot i que té el taller a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). És conegut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa altres materials com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l'alabastre o la fusta.[5] En reconeixement a la seva trajectòria, l'any 2013 fou guardonat amb el Premio Velázquez de Artes Plásticas.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jaume Plensa va estudiar art a l'Escola de la Llotja de Barcelona i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

El 1980 va realitzar la seva primera exposició individual a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró de Barcelona, on va començar la seva investigació sobre volums i tensions que, caracteritzada als seus inicis pel treball amb el ferro, el duria de la figuració a l'abstracció en formats cada vegada més monumentals i amb la incorporació d'elements multimèdia.[6]

D'ençà 1980, després de la seva primera exposició a Barcelona, l'artista va viure i treballar a diverses capitals europees com ara Berlín, Brussel·les i París. També va residir un temps a Anglaterra convidat per l'Institut Henry Moore.[7] Va treballar a l'Escola Nacional de Belles Arts de París entre 1992 i 1993 on ensenyà escultura, i més tard del novembre de 2009 al maig de 2010 als Estats Units a l'Escola de l'Institut d'Art de Chicago.[8]

Obra[modifica | modifica el codi]

En una primera etapa la seva obra reflecteix l'interès per qüestions relacionades amb el volum, l'espai i la tensió. Entre 1983 i 1984 començà a modelar el ferro amb la tècnica de la fosa i desenvolupà un concepte escultòric de formes zoomòrfiques. El 1986 va començar a treballar amb ferro colat, i després va utilitzar cristall, resina, llums i sons.[9]

Des de 1996 s'ha dedicat també a crear elements i decorats per a muntatges d'òpera i teatre, principalment en col·laboració amb la companyia La Fura dels Baus. Entre 1999 i 2003 Jaume Plensa es va transformar en un dels pilars de l'escenografia mundial, en reinterpretar, al costat de la La Fura dels Baus, quatre òperes clàssiques: Atlàntida, de Manuel de Falla, El martiri de Sant Sebastià, de Debussy, La damnation de Faust, de Berlioz, i La flauta màgica, de Mozart.[10]

El 2008 va realitzar l'escultura anomenada Alma del Ebro a Saragossa (Aragó) amb motiu de l'Exposició Internacional de l'Aigua. Aquesta escultura té 11 metres d'alçada i està situada davant del Palau de Congressos, a la vora del riu Ebre. Les lletres representen cèl·lules del cos humà, el qual està compost per més del 60% d'aigua. Les seves lletres blanques i l'estructura buida conviden a l'espectador a mirar dins i reflexionar sobre la relació entre els éssers humans i l'aigua.

Una de les seves obres més destacades, Crown Fountain, està situada al Millennium Park de la ciutat de Chicago (Estats Units d'Amèrica).[11]

L'any 2012 va fer el cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona.[12]

El 2014 es va inaugurar l'obra 7 poetes a la plaça Lídia Armengol d'Andorra la Vella.


Exposicions rellevants[modifica | modifica el codi]

La Font Crown (Crown Fountain) a Chicago

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Cia, Blanca. «Poesía en escultura: Jaume Plensa, Premio Velázquez 2013». El País, 25 novembre 2013 [Consulta: 14 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Jaume Plensa, Premio Velázquez 2013 a La Vanguardia, 25/11/2013 (castellà)
  3. Biofrafia de Jaume Plensa al Círculo de Bellas Artes (castellà)
  4. Jaume Plensa a Art Discover (castellà)
  5. 5,0 5,1 Poesía en escultura: Jaume Plensa, Premio Velázquez 2013 a El País, per Blanca Cia, 25/11/2013 (castellà)
  6. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a ed. (en català, castellà i anglès). Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  7. Pàgina web My contemporary.com amb una biografia en francès de l'escultor
  8. Currículum amb els cursos de Jaume Plensa
  9. Planas, Ricard. «Jaume Plensa: Refiguració i homogeneïtzació». Bonart [Girona], núm. 115, maig 2009, p.71. ISSN: 1885-4389.
  10. Biografia de Jaume Plensa a Publispain.com (castellà)
  11. «Jaume Plensa i Suñé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. Jaume Plensa firma el cartell de la Mercè a El Periódico, per Helena López, 27 de juliol del 2012
  13. «Découvrez les sculptures monumentales de Plensa à Bordeaux» (en francès). France 3, 21/6/2013. [Consulta: 9/7/2013].
  14. «Memòria del Departament de Cultura 1997» pp. 42 – 43. Generalitat de Catalunya.
  15. El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi
  16. Jaume Plensa, Premio Velázquez de Artes Plásticas 2013 a El Mundo, 25/11/2013 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Plensa i Suñé