Antoni Miralda
| Antoni Miralda | |
|---|---|
 Miralda al Bòlit Girona (2012) |
|
| Nom de naixement | Antoni Miralda i Bou |
| Naixement | 1942 Terrassa |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Art | multidisciplinar |
Antoni Miralda i Bou (Terrassa, 1942) és un artista multidisciplinari català. Des dels anys 60, ha experimentat amb la fotografia, el cinema, l'escultura, els collages, cartells, mobles, pintura mural...
Va estudiar a començaments dels anys seixanta a l'Escola d'Enginyeria de Terrassa i en el Centre d'Estudis Pedagògics de Sevres, París. El 1964 passa a l'Institute of Contemporary Art de Londres. Anys més tard va viatjar a París i Nova York. El 1978 se li concedeix una Beca «Juan March» per assistir al Center of Advanced Visual Studies i a l'Institute of Technology of Massachussets. El 1981, la Beca del Comitè Conjunt per a Assumptes Culturals, i el 1984, la Council on the Arts.[1]
Mitjançant la seva relació amb Montse Guillén, restauradora i gastrònoma, els seus objectius artístics deriven després cap a un "art comestible". El 1990 presenta en la Biennal de Venècia la seva Honey Moon Proyect, consistent en la posada en escena de l'enllaç simbòlic entre l'estàtua de Colom (Plaça del Portal de la Pau, Barcelona) i l'Estàtua de la Llibertat (Illa de Manhattan, Nova York). Aquest és probablement el seu muntatge més conegut.
Els seus projectes es desenvolupen al llarg d'extensos períodes de temps i requereixen l'assistència d'un grup nombrós de col·laboradors, així com, de vegades, la cooperació del propi espectador. Destaquen, entre d'altres, les seves exposicions individuals en la Galeria Joan Prats, (Barcelona, 1980), Nelson Art Gallery (Kansas City, 1981), South Campus Art Gallery (Miami, 1985), Fundació la Caixa (Barcelona, 1996), i la Galeria Senda (Barcelona, 2002).[1]
El 2010, amb el títol De gustibus non disputandum, es va inaugurar a Madrid una extensa exposició retrospectiva de l'artista, organitzada per el Museu Reina Sofia de la mencionada ciutat, al Palau de Velázquez del Parc del Retiro.[2] Al fulletó de l'exposició s'afirma:
| « | La seva obra, ancorada en un context social i polític, a manera de treball d'observació "sobre el terreny", que frega l'etnologia, és testimoni i eina al mateix temps de la deconstrucció de prejudicis i esquemes formals preexistents. Les activitats de Miralda —un dels primers artistes en fugir de l'espai opressiu de l'estudi i del museu— es desenvolupen al carrer i en espais aliens al "circuit de l'art". Les obres aquí exposades han de llegir-se com a punts de referència que jalonen un recorregut que explora els temes més complexos i vitals de la nostra societat per codificar-los en una iconografia singular, de vegades a escala colossal, a la trobada d'un llenguatge vibrant i participatiu, basat en la celebració dels sentits, del color, de la vida i de l'imaginari.[3] | » |
Per a la crític Ángeles García «la seva espectacular forma d'entendre l'art s'ha inspirat als carrers, però també a la música de John Cage o al videoart de Nam June Paik. Allò seu és pur conceptualisme mesclat amb el kitsch de pitjor gust; un combinat perfecte de provocació i complaença que l'ha col·locat al punt més alt de l'avantguarda artística durant les últimes dècades».[2]
Obres selectes [modifica]
- París. La cumparsita (film)
- Soldats soldés
- Dibujos geométricos
- Essai d'amélioration
- Toiles de Jouy
- Cenotafios
- Cendriers tombeaux
- Noir, mauve et barbe à papa
- Fest für Leda
- Charlie Taste Point
- Patriotic Banquet
- Texas TV Dinner
- Wheat & Steak
- Tri-Uni-Corn
- Santa Comida
- Honeymoon Project
- Sabores y lenguas
- FoodCulturaMuseum
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Revista Más de Arte». [Consulta: 6 de gener de 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Delirio imaginativo Antoni Miralda» (en castellà). Diario El País. [Consulta: 6 de gener de 2012].
- ↑ Folletó de l'exposició: De gustibus non disputandum. Museu Reina Sofía. Palacio de Velázquez. Parque del Retiro. 24 de junyo - 11 d'octubre 2010.
