Refrany
Un refrany (del llatí, refringere) és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta. La paremiologia és l'estudi dels refranys.
El refrany és una oració que es diu sempre igual, no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conté un ensenyament.
Sol utilitzar el recurs de la rima (permet memoritzar-lo millor) i de vegades conté metàfores, és a dir, té un sentit figurat, no pas literal.
Els refranys vénen de la tradició oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular. Alguns tenen validesa avui dia i d'altres són caducs i retrògrades en el fons.
Hi ha diversos reculls de refranys i normalment s'organitzen segons la temàtica.
[modifica] Refranys
|
|
Aquesta pàgina és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. La Viquipèdia no és un recopilador de cites o refranys. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. |
- Qui la fa, la paga.
- No es diu mal, que no en surti l'animal.
- Tots els camins porten a Roma.
- El més mal calçat és el sabater.
- Qui no corre, vola.
- Gallina vella, fa bon brou.
- Com més cosins més endins.
- Home de molts oficis, home de pocs beneficis.
- Per Nadal, cada ovella al seu corral.
- Ull per ull, dent per dent.
- Per Carnaval tot s'hi val.
- Al pot petit la bona confitura (resposta: I el verí més fort).
- Val més bona gana, que bona vianda.
- Sant Hilari, Breda, Arbúcies, 12 cases, 13 bruixes.
- De bones intencions, l'infern n'és ple.
- Millor sol que mal acompanyat.
- Una solitud, tres multituds.
- Afortunat en el joc, mal afortunat en amors.
- El que no mata engreixa (o també: El que no mata engreixa, i Si no fa creixa).
- Qui riu darrer, riu millor.
- Qui no plora, no mama.
- Una flor no fa estiu.
- Els testos se semblen a les olles.
- El vestit no fa el frare.
- A cavall regalat no li miris la boca.
- Val més tard que mai.
- Val més boig conegut, que savi per conèixer.
- Tal dit, tal fet.
- Quan vegis les barbes del veí afaitar, posa les teves a remullar.
- Val més prevenir que curar.
- Pardal que vola, a la cassola.
- Abril de gotes mil.
- Al maig, cada dia un raig.
- Pel juny, la falç al puny.
- Per Nadal pas de pardal, per Sant Esteve pas de llebre.
- A l'estiu, tot el món viu.
- A l'estiu tota cuca viu.
- Cel a borreguets, aigua a canterets.
- Cel rogenc o pluja o vent.
- Molt val i poc costa: a mal parlar bona resposta.
- Diu el mort al degollat -qui t'ha fet eixe forat?
- De xiquet se cria l'arbre dret.
- De fora vindran que de casa ens trauran.
- D'on no n'hi ha no se'n pot traure.
- D'on no n'hi ha no en raja.
- Com més sucre més dolç.
- Salut i força al canut.
- Valencià i home de bé, no pot ser.
- Entre col i col, lletuga.
- De mica en mica s'omple la pica.
- De gota en gota s'omple la bota.
- Qui no arrisca, no en pisca.
- No diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat.
- S'atrapa abans un mentider que un coix.
- Qui té boca s'equivoca.
- A Sant Joan bacores, verdes o madures, segures.
- Qui té boca s'equivoca i qui te nas es moca.
- Tal faràs, tal trobaràs.
- Plou poc, però per poc que plou, plou prou.
- Menja llenties i en cagaràs set dies.
- Arrencada de cavall, arribada d'ase.
- On no n'hi ha no en cerquis.
- Quan cou cura, quan pica madura.
- S'ase quan més té més brama.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Paremiologia catalana : Refranys, dites, frases fetes, proverbis…
- Recull de refranys, insults, dites, frases fetes en Català