Riu Xúquer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Xúquer (desambiguació)».
Xúquer
El Xúquer dos quilòmetres abans d'arribar a Millars
El Xúquer dos quilòmetres abans d'arribar a Millars
Cota del naixement 1.506 msnm
Naixement Ojuelos de Valdeminguete
Desembocadura Mediterrani
Longitud 500 km
Cabal mitjà 49 /s
Superfície de la conca 23.000 km²
Territoris de la conca Aragó, Castella-la Manxa i al País Valencià: Vall de Cofrents, Canal de Navarrés, Ribera Alta i Ribera Baixa
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Xúquer (en castellà Júcar; en aragonès Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la Península Ibèrica. Neix als Monts Universals a 1.506 m d'altitud, a la província de Conca (Castella – la Manxa), i desemboca a la mar Mediterrània a la població de Cullera (Ribera Baixa, País Valencià). Amb una longitud d'uns 500 km i una conca de 23.000 km2, és el riu més gran dels que passen pel País Valencià. Era conegut amb el nom de Sucro pels romans.

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Naixement[modifica | modifica el codi]

El naixement del Xúquer, a la vessant del turó de San Felipe (Monts Universals) en el paratge conegut com els Ojos de Valdeminguete i prop també del naixement dels rius Cuervo (conca del Tajo), Guadalaviar-Túria, Cabriol (conca del Xúquer) i del propi Tajo, en la Serralada Ibèrica. Pot dir-se que les principals serres de la zona limítrofa entre les províncies de Conca i Terol, especialment, els Monts Universals, constituïxen la principal divisòria d'aigües entre els rius del vessant atlàntic i els quals drenen cap al Mediterrani incloent, òbviament, a la conca del riu Ebre amb el naixement de riu Jiloca en el subsòl dels erms de Pozondón (al nord dels Monts Universals).

Conca alta[modifica | modifica el codi]

Riu Xúquer des del paratge del Ventano del Diablo, a la Serranía de Cuenca

En el curs alt, el Xúquer corre per la Serranía de Cuenca, una zona amb elevades precipitacions superiors als 800 mil·límetres anuals (mm/any) pel que a l'altura de la ciutat de Conca arriba a un cabal absolut d'11,25 m³/s, i als 11,43 l/s/k² de manera relativa.

El riu, que discorre entre una geologia calcària, dibuixa relleus càrstics on destaquen les gorges i goles escavades pel mateix riu, o coves, dolines i lapiassos. Alguns dels exemples d'aquest relleu singular són la Ciudad Encantada de Conca, los Callejones de las Majadas i en el mateix llit del riu i els seus afluents (riu Huécar amb les Cases Penjades de Conca).

L'altiplà rocós de la Serranía està format per estrats de margues, calcàries, cretes, guixos i altres minerals, que li confereixen un bell color maragda a les aigües fluvials de la regió, degut primordialment al contingut en sulfats (càlcic, especialment) i al contingut de magnesi en alguns silicats, com és el cas del talc. Aquesta zona on el riu va encaixat en terrenys calcaris no és contínua sinó escalonada i intercalada amb una espècie de replans sobre materials argilencs, on el riu va formant trams de valls àmplies i plans: tal és el cas, per exemple, de la zona que es presenta al sud-oest del Ventano del Diablo, a la sortida de la regió muntanyenca. L'origen d'aquesta disposició alternant entre rius encaixats i divagants es troba en la successió estratigràfica i en l'acumulació d'argiles de descalcificació de les margues en les parts deprimides, formant el que es coneix com dolines o planes argilenques. Abans d'arribar al Ventano del Diablo rep al seu afluent, el riu Uña, pel seu marge dreta, el qual forma una llacuna just abans de la confluència.

Conca mitjana[modifica | modifica el codi]

Meandres encaixats de las Hoces del Júcar, a la Manchuela.

Aquest tram del riu, entre el terreny muntanyós de la Serranía conquense i l'altiplà de la Manxa oriental, i la comarca valenciana de la Ribera del Xúquer present peculiaritats. Es tracta d'una conca mitjana abrupta on el riu discorre encaixat entre muntanyes. Per tant es considera que la conca mitjana va des de Villalba de la Sierra (Castella-la Manxa), ben a prop de Ventano del Diablo, i l'embassament de Tous (País Valencià).

Tot i això, aquesta gran part del riu no és completament uniforme. També presenta trams amb meandres divagants i altres de majors pendents, en els quals el Xúquer s'encaixa profundament, com a Alacón (Castella-la Manxa). És precisament ací on l'embassament del mateix nom acumula l'aigua al llarg de 40 quilòmetres el que ens dóna una idea de l'escasa pendent en aquest tram. L'encaixament del riu a partir d'Alarcón marca l'inici d'una zona de major pendent en el que el riu s'endinsa en la província d'Albacete en direcció a terres valencianes.

Aixó doncs, a la Manchuela el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, dibuixant nombrosos meandres encaixats (la Hoz del Júcar) amb talls d'uns 150 metres d'altura entre Jorquera i Alcalá del Júcar (Castella-la Manxa). Ací, el cabal absolut disminuïx a causa de la utilització de les seves aigües (abans ja s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc després torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nord a sud per on discorre la carretera N - 330 i a Cofrents (País Valencià), on s'ha situat una central termonuclear, rep les aigües del riu Cabriol (el seu afluent més important) i les seves aigües són embassades en l'embassament d'Embarcaderos, després de la qual, es torna a encaixar profundament en el massís del Caroig, al llarg d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de Cortes i del Albéitar.

L'aprofitament hidrològic s'accentua en aquest tram final valencià de la conca mitjana. El riu inicia un frenètic descens des dels 479 metres sobre el nivell de la mar de Balsa de Ves (Castella - la Manxa) fins als escassos 52 metres de la presa de Tous, a 56 quilòmetres en línia recta. Aquest diferencial ha estat utilitzat des de principis del segle XX per a la construcció d'una sèrie d'embassaments per a la producció d'energia hidràulica. Les centrals de Lucas Urquijo (en el Cabriol), de Millars (en dessús), la del Molinar o la de Cortes II són algun exemple.

Conca baixa[modifica | modifica el codi]

Sumacàrcer
Riu Xúquer, Sumacàrcer. Al fons, el mur de l'embassament de Tous
Antella
Assut d'Antella
Petrils del Xúquer al municipi valencià de Fortaleny.

Una vegada es Xúquer deixa la zona muntanyosa del Caroig i supera l'embassament de Tous, s'ndinsa a la Ribera del Xúquer o conca baixa. A Sumacàrcer (Ribera Alta), el Xúquer presenta el major cabal (49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²) i és ací on el riu s'obre a l'ampla planura al·luvial on el cabal disminuirà a mesura que el riu avance per les terres de regadius valenianes. Diverses canalitzacions deriven les aigües cap a les hortes del País Valencià, com és el cas del Canal Xúquer-Túria o el Canal de la Reva, que ixen del pantà de Tous, o la Séquia Reial del Xúquer que naix de l'Assut d'Antella.

El regadiu de la conca baixa del Xúquer esdevé una de les zones més importants econòmicament del País Valencià, amb major densitat de població de tota la conca. En aquest tram el Xúquer rep els importants aports dels rius Magre (per l'esquerra) i Albaida (per la dreta). Ací el riu descriu un recorregut sinuós amb meandres i situant-se en cotes més altes que les terres contigües, el que dificulta el drenatge durant les crescudes. És en la conca baixa un riu molt irregular i presenta crescudes a la tardor a causa de les pluges torrencials: les més fortes van ser la riuada de San Carles el 1864, amb 13.000 m3/s; la pantanada de Tous el 1982, amb 16.000 m3/s, i la riuada de novembre de 1987, amb 5.200 m3/s, totes referides a Alzira. El desastres humans aparellats a aquest successos han fet del Xúquer un riu molt temut pels veïns de la Ribera.És per això que s'han construït en alguns trams petrils o murs de protecció de la població contra les grans revingudes d'aigua.

El paisatge es completa amb les marjals de ribera, que s'inunden de manera esporàdica. També forma part del sistema del Xúquer l'Albufera de València, al nord de la desembocadura.

En el curs baix es troben algunes ciutats importants, com és el cas de Carcaixent, Alzira, situada originalment en un meandre del riu que envoltava completament a la ciutat (el nom d'Alzira significa "illa" en àrab), Algemesí (al costat del riu Magre, prop de la seua desembocadura en el Xúquer), Sueca i Cullera, ja en la desembocadura.

Desembocadura del Xúquer, des del Castell de Cullera.

Desembocadura[modifica | modifica el codi]

El Xúquer desemboca després d'un recorregut de 497,5 km desemboca a la localitat valenciana de Cullera (Ribera Baixa), entre marjals i terres de cultius.

Polèmica. El Manhattan de Cullera[modifica | modifica el codi]

La construcció d'un port esportiu i futur complex residencial conegut amb el nom del "Manhattan de Cullera" (en referència al model urbanístic d'aquesta ciutat nord-americana) ha artificialitzat el paratge natural de la desembocadura. Aquest pla, que contempla la construcció 33 torres de fins a 25 altures en 610.000 m2,[1] fou aprovat pel consistori de Cullera amb els vots de PP i UV.

Tot i comptar amb dos informes negatius per part del Govern espanyol,[2] un dels quals assenyala la impossibiliat d'abastiment d'aigua suficient en la zona, està previst que la seua construcció finalitze l'any 2011,[3] malgrat que actualment a causa de la crisi econòmica es troba paralitzat.[4]

Afluents[modifica | modifica el codi]

Castella - la Manxa
País Valencià

Embassaments[modifica | modifica el codi]

Imatge aèria del pantà de Tous
Castella - la Manxa
País Valencià

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Xúquer

Coord.: 39° 10′ 22.28″ N, 0° 17′ 41.07″ O / 39.1728556,-0.2947417