Aeròdrom de la Cerdanya

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Aeròdrom de la Cerdanya
  • OACI: LECD Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Vista aèria de l'aeròdrom
Dades
TipusAeroport i aeròdrom Modifica el valor a Wikidata
Construcció1973 Modifica el valor a Wikidata
Úsesports aeris Modifica el valor a Wikidata
Dona servei aPuigcerdà Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície66,79 ha Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.092 m Modifica el valor a Wikidata
Pista d'aterratge
Material de construcció
07/251.150 m, 3.773 ft23 m, 75 ftasfalt Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDas (Baixa Cerdanya) i Fontanals de Cerdanya (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 23′ 11″ N, 1° 52′ 00″ E / 42.38639°N,1.86667°E / 42.38639; 1.86667
Activitat
Propietat deGeneralitat de Catalunya
Consell Comarcal de la Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorAeroports de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaeroclub.es… Modifica el valor a Wikidata

L'Aeròdrom de la Cerdanya és a la comarca de la Cerdanya, a 9 quilòmetres al sud-oest de Puigcerdà, entre els municipis de Das i Fontanals de Cerdanya. El seu codi i classificació OACI és LECD i 2C respectivament. Es tracta d'un aeròdrom de nivell III (aviació esportiva) en règim de cotitularitat entre el Consell Comarcal de la Cerdanya i la Generalitat de Catalunya. Els principals operadors són l'Aero Club Barcelona-Sabadell, Heliswiss i Globus Pirineus.

Una avioneta i un planejador a l'aeròdrom de Cerdanya.

És un aeròdrom on es practica el vol a vela, si bé també es presten serveis com són vols per a la fumigació de boscos, de fotografia aèria i vols publicitaris Entre el 2004 i el 2009 la Generalitat ha efectuat diverses inversions en el marc del Pla Director de l'Aeròdrom de la Cerdanya que han permès ampliar l'àrea d'estacionaments i hangars, incorporar una estació meteorològica automàtica a la terminal i construir una estació de subministrament de combustible.

Característiques[modifica]

La superfície del sistema aeroportuari és de 66,79 ha. Disposa d'una pista de denominació 07-25 que té 1.150 metres de llargada i 23 d'amplada, i una pista auxiliar d'herba de 800 m de longitud i 40 d'amplada no operativa. La pista principal està asfaltada i té senyalització horitzontal i radiobalisa NDR. Disposa també d'un carrer de rodada que connecta la pista amb la plataforma d'estacionament d'aeronaus de 7.000 m². Així mateix disposa d'una petita terminal aeroportuària per acollir passatgers, amb un bar i un restaurant anomenat "Restaurant-Sidreria Urvati".

L'aeròdrom està dotat d'una helipista amb una pista rectangular de 20 m de costat en l'àrea de contacte i 40 m en aproximació. La seva gestió recau en una UTE anomenada Gestió Aeronàutica Ceretana, S.L., formada per l'Aero Club Barcelona-Sabadell i CAT Helicòpters. Forma part de la xarxa bàsica d'heliports de Catalunya del DPTOP d'ús públic en la conurbació dels Pirineus conjuntament amb els heliports de Vielha, Trívia, Tremp i l'Aeroport de la Seu d'Urgell.

Història[modifica]

L'any 1937 ja s'hi havia construït, al municipi de Bolvir (La Corona), un petit aeròdrom per a vols esportius després d'aplanar un petit turó a la solana. Aquest aeròdrom es va usar molt poc; eren els darrers temps de la República. Durant la Guerra Civil espanyola es va voler destinar a activitats militars, sense que s'arribés a tal fi. Segons un document del 3 de desembre de 1937, de la 2a Brigada de l'Aire de l'Exèrcit espanyol, titulat "Aeródromos enemigos en Cataluña" [1] se cita l'aeròdrom afegint que no s'hi detecta activitat. En un altre document del mateix arxiu, de data 26 de novembre del 37, es dona notícia d'un aeròdrom clandestí a la regió francesa de Puimorens, on es detecten 7 avions republicans de caça que feien missions contra territori controlat per les tropes comanades pel general Franco.

A començaments de la dècada de 1970 la idea de crear un aeroclub i tenir un aeròdrom esportiu en activitat a la Cerdanya va prendre forma. El 5 de gener de l'any 1973 la Subsecretaria d'Aviació Civil del Ministeri de l'Aire autoritzà el funcionament del camp d'aviació de la Cerdanya com a aeròdrom privat i s'acordava que fos inaugurat per Setmana Santa.[2][3]

Referències[modifica]

  1. Ceretània, Volum 2. Quaderns d'estudis ceretans, Arxiu històric comarcal de Puigcerdà
  2. «Proyecto para un futuro aeroclub en el Valle de la Cerdaña» p. 25. La Vanguardia, 02-09-1971. [Consulta: 12 novembre 2020].
  3. «Gerona: El funcionamiento del campo de aviación de la Cerdaña, autorizado» p. 3. La Vanguardia, 06-01-1973. [Consulta: 12 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]