Joana Raspall i Juanola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joana Raspall i Juanola
Joana Raspall i Juanola.jpg
Joana Raspall (2010)
Naixement 1 de juliol de 1913
Barcelona, Catalunya
Mort 4 de desembre de 2013 (als 100 anys)
Sant Feliu de Llobregat
Activitat Bibliotecària i escriptora
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Gèneres Poesia
Obres principals Petits poemes per a nois i noies (1981)
Diccionari de locucions i frases fetes (1984)
Premis Creu de Sant Jordi (2006)
Any Joana Raspall

Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013)[1][2] fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Estudià a l'Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol de biblioteconomia, i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on residí des d'aleshores. Durant la Guerra Civil Espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va fer classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana formà part de la ponència El llibre de teatre infantil, que comportà la creació de la col·lecció de teatre Edebé catalana.

Tot i que és més coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les.

Col·laborà habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. Fou medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993) i el 2008 se li posà el seu nom a un carrer. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al treball President Macià. Va ser sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 2013 Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya va ser declarat l'"Any Joana Raspall" i van celebrar el seu centenari en vida.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joana Raspall va néixer a la Barceloneta,[2] malgrat que la família vivia al Masnou, però ben aviat, a tres anys, es va instal·lar a Sant Feliu de Llobregat, on visqué sempre. A catorze anys, a l'època de la dictadura de Primo de Rivera, ja va iniciar l'activisme cultural: amb un grup de joves va reclamar des d'una revista local "Claror" la creació d'una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat. Durant la Guerra Civil Espanyola va treballar de bibliotecària i va contribuir a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Durant la dictadura de Franco va continuar escrivint i publicant on podia, ajudant tothom a estimar i utilitzar la llengua catalana.[3]

En els anys en què ensenyar el català era prohibit, Joana Raspall ho feia clandestinament i va començar a escriure les fitxes de sinònims, que anava guardant en capses de sabates i que serien l'origen dels seus treballs com a lexicògrafa. Aquesta tasca de dedicació al lèxic va culminar amb la publicació de tres diccionaris: el Diccionari de sinònims, el Diccionari de locucions i frases fetes (Premi Marià Aguiló de l'IEC) (1986) i el Diccionari d'homònims i parònims, obres en les quals resta ben reflectit el domini seu de la llengua.[3]

Joana Raspall participava en les revistes locals periòdicament des dels anys 20 i anava escrivint poemes, prosa i teatre que guardava en un calaix. Aquest material no el va publicar fins que va ser ja gran. El 1964 va guanyar el Premi Joan Santamaria, de teatre per a adults, amb L'ermita de Sant Miquel, una obra escrita totalment en vers, que constitueix el seu primer llibre publicat. Durant la dècada dels anys 70 va ser coneguda en el teatre independent per El pou (Premi Cavall Fort de 1969), obra a la qual seguirien dues més fent una trilogia. A partir dels anys 80 va començar a publicar poesia i narrativa infantil i juvenil i, fins als 90, no va tornar a publicar res per al públic adult.[3]

Com a escriptora fou una pionera a Catalunya de la poesia per a infants i joves. Aquest gènere el conreà amb la voluntat d'apropar nens i joves a la poesia i fer que l'estimessin. Defensà la poesia com a vehicle eficaç en l'educació dels sentiments, tot avançant-se així a les noves tendències de l'educació emocional. Afirmava que escrivia poesia «pel sol desig d'acostar, fer entendre a fons i fer estimar les petites coses que ens envolten i trobar un sentit a les coses que sempre hem mirat només de lluny». La seva poesia infantil es caracteritza per una gran capacitat d'observació, un equilibri exquisit i transparent, alhora en l'ús del llenguatge i en una delicada sensibilitat que encomana al lector. Visità moltes escoles i moltes altres la visitaren i li feren arribar treballs inspirats en la seva obra.[3]

El seu primer llibre de poesia infantil, Petits poemes per a nois i noies (1981), va rebre el Premi Crítica Serra d'Or, menció especial poesia del mateix any, i va aparèixer quan ja tenia 68 anys. Deu anys després, les seves publicacions poètiques s'intensifiquen: Bon dia, poesia (1996), Degotall de poemes (1997), Versos amics (1998),Pinzellades en vers,(1998), Com el plomissol (1998), Serpentines de versos (2000), Escaleta al vent (2002), Font de versos (2003), A compàs dels versos (2003), Concert de poesia (2004) i el recull de poemes infantils El meu món de poesia (2011) i "46 poemes i 2 contes" (2013). Molts dels poemes foren musicats. També escrigué contes com El mal vent (1994), Trampa a la urbanització K (2000) i dos reculls més de contes: Contes increïbles (1999) i Contes del si és no és (1994). I el volum de poesia per a jovent: Llum i gira-sols (1994).[3]

La poesia per a adults és la que ella sentia com a més íntima, més seva i fou publicada en aquests títols: Ales i camins (1991) , Arpegis i haikus (2004), Instants, haikus i tankes (2009). La darrera obra, que ella considerà el resum de la seva vida poètica, fou Jardí vivent (2010).[3]

També ha publicà una novel·la: Diamants i culs de got (2006), basada en vivències del temps de la guerra, i dos reculls de contes o relats també de caràcter realista: El cau de les heures (2008) i El calaix del mig i el vell rellotge (2010).[3]

Joana Raspall va participar activament en el Primer Congrés de Cultura Catalana amb la ponència El llibre de teatre infantil i va promoure, amb altres amants del teatre, la creació d'una col·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé. Ha estat la promotora del Premi Martí Dot de poesia per a joves de Sant Feliu de Llobregat i de la tertúlia literària del mateix nom. El 1993 li va ser concedida la Medalla d'Or de la Ciutat de Sant Feliu i el 2008 li van dedicar un carrer. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva continuada activitat a favor de la llengua i la cultura catalanes i el 2010, la Medalla al treball President Macià. El 26 de juliol de 2012, l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar el 2013 Any Joana Raspall, per commemorar-ne el centenari del naixement.[3] També el 2013 va rebre la medalla centenària de la Generalitat de Catalunya.[4] També la població de Gelida li dedica la placeta Joana Raspall.[5]

Activitat cívica a Sant Feliu de Llobregat[modifica | modifica el codi]

S'instal·là a tres anys a Sant Feliu, on ha residí des d'aleshores. Son pare era un petit exportador agrícola local i sa mare s'encarregava de portar la comptabilitat del negoci familiar. Va estudiar pocs anys a l'escola municipal de Sant Feliu, ja que als onze se'n va anar a estudiar a Perpinyà. Només hi va estudiar un any i mig fins que la mort de son pare li provocà el retorn a Sant Feliu de Llobregat, on, amb catorze anys, va començar l'activitat literària, sempre en català. També col·laborava amb revistes locals com El Eco de Llobregat, Camí i Claror, i participava en el grup de teatre i declamació. Als anys 30 del segle XX encapçalà una campanya per demanar una Biblioteca Infantil a Sant Feliu, segons una nota que es conserva al Fons Municipal de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Aquest fet la porta a accedir a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona.

Ja en el temps de la Guerra Civil va salvar un camió ple de llibres del fons de la Biblioteca de Vilafranca del Penedès i els originals del Calaix de Sastre (s. XVIII), propietat de la família benestant a la qual pertanyia el Palau Falguera, edifici emblemàtic de Sant Feliu de Llobregat. L'any 1942 es va casar amb el doctor Antoni Cauhé, metge i cap de Sanitat de Sant Feliu de Llobregat, amb qui va tenir tres filles i un fill. Des de llavors es va dedicar a ajudar-lo en el seu despatx, mentre reprenia la tasca literària escrivint i publicant obres en Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També feia classes particulars de català a qui en volia. Durant el període franquista va anar aprofitant totes les ocasions d'escriure en català al setmanari local Alba, a més de participar activament en la campanya Pro Altar de la Mare de Déu de Montserrat que s'havia de construir a la llavors parròquia, avui catedral, de Sant Llorenç, fent guions radiofònics de temes montserratins. També va escriure obres de teatre representades per grups locals al Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat i va fer classes de català semiclandestines, lectures de poemes en reunions literàries, etc.

El 1974 va promoure la creació del Premi Martí Dot de poesia, l'any 1976 presidí l'Associació de Veïns Can Nadal i el 1977 va ser presidenta del Centre Parroquial. L'any 1990 posà en marxa la Tertúlia Literària a Sant Feliu de Llobregat, i mai va deixar de participar en actes literaris, visites a escoles, xarrades. Així, a més dels homenatges institucionals, l'any 2004 l'Associació del Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat, va aprovar la creació del Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Llingüística[modifica | modifica el codi]

  • Diccionari de sinònims, amb Jaume Riera (1972)
  • Diccionari de locucions i frases fetes, amb Joan Martí i Pol (1984) Premi Marià Aguiló
  • Diccionari d'homònims i parònims, amb Joan Martí i Pol (1988)

Poesia infantil[modifica | modifica el codi]

  • Petits poemes per a nois i noies (1981) Premi Crítica Serra d'Or, menció especial poesia (1981)
  • Bon dia, poesia (1996)
  • Degotall de poemes (1997)
  • Com el plomissol (1998)
  • Pinzellades en vers (1998)
  • Versos amics (1998)
  • Escaleta al vent (2002)
  • Font de versos (2003)
  • Serpentines de versos (2000)
  • A compàs dels versos (2003)
  • Concert de poesia (2004)
  • El meu món de poesia (2011)
  • 46 poemes i dos contes (2013)
  • Joana de les paraules clares (2013)
  • Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'any (2013) 
  • Poemes per a tot l'any (2013)

Poesia per a adults[modifica | modifica el codi]

  • Ales i camins (1991)
  • Llum i gira-sols (1994)
  • Arpegis, haikús (2004)
  • Instants haikus i tankes (2009)
  • El jardí vivent (2010)
  • Batecs de paraules (El Cep i la Nansa, 2013) (recull de producció poètica completa)[6]

Teatre per a adults[modifica | modifica el codi]

  • L'ermita de Sant Miquel (1964). Premi Santamaria.

Teatre infantil[modifica | modifica el codi]

  • El pou (1969). Premi Cavall Fort.
  • L'invent (1978).
  • Kònsum, S.A,(1984).

Contes i novel·les (infantil-juvenil)[modifica | modifica el codi]

  • El mal vent (1994).
  • Contes del si és no és (1994).
  • La corona i l'àliga (1997).
  • Contes increïbles (1999).
  • La trampa de la urbanització K (2000).

Contes i novel·les (adult)[modifica | modifica el codi]

  • Diamants i cul de got (2007)
  • El cau de les heures (2008)
  • El calaix del mig i el vell rellotge (2010)

Obra en publicacions de la ciutat de Sant Feliu[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joana Raspall i Juanola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 juliol 2013].
  2. 2,0 2,1 «Mor Joana Raspall als 100 anys». Ara, 4 desembre 2013.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Joana Raspall i Juanola». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 20 maig 2013].
  4. «Joana Raspall rep la medalla centenària de la Generalitat». VilaWeb, 2 juliol 2013. [Consulta: 2 juliol 2013].
  5. «Placeta Joana Raspall a Gelida». Fet a Sant Feliu, 2 juny 2013.
  6. Abrams, Sam. «Febre celebratòria». El Punt Avui (Cultura), 31/1/2014 [Consulta: 1 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Joana Raspall i Juanola