Joana Raspall i Juanola

Joana Raspall
Joana Raspall
Naixement	1 de juliol de 1913 (1913-07-01) Barcelona
Ocupació	Bibliotecària i escriptora

Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913) és una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Estudià a l'Escola Superior de Bibliotecàries, on obtingué el títol de biblioteconomia, i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores. Durant la guerra civil espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va donar classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana formà part de la ponència El llibre de teatre infantil, que ocasionà la col·lecció de teatre Edebé catalana.

Tot i que és més coneguda per la seva obra poètica infantil, ha escrit també per adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes, o novel·les.

Ha col·laborat habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. És medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat (1993) i el 2008 se li va posar el seu nom a un carrer a la ciutat. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al treball President Macià. És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Biografia

Joana Raspall va néixer a Barcelona però ben aviat, als tres anys, es va instal·lar a Sant Feliu de Llobregat, on ha viscut sempre. Als catorze anys, a l'època de la dictadura de Primo de Rivera, ja va iniciar el seu activisme cultural: amb un grup de joves va reclamar des d'una revista local la creació d'una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat. Durant la guerra civil espanyola va treballar de bibliotecària i va contribuir a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Durant la dictadura de Franco va continuar escrivint i publicant on podia, ajudant tothom a estimar i utilitzar la llengua catalana.

En els anys en què el català era prohibit, Joana Raspall l'ensenyava clandestinament i va començar a escriure les fitxes de sinònims, que anava guardant en capses de sabates i que serien l'origen dels seus treballs com a lexicògrafa. En aquesta tasca de dedicació al lèxic, que va culminar amb la publicació de tres diccionaris: Diccionari de sinònims, Diccionari de locucions i frases fetes (Premi Marià Aguiló de l'IEC) (1986) i Diccionari d'homònims i parònims, queda ben reflectit el seu domini de la llengua.

Joana Raspall participava a les revistes locals periòdicament des dels anys 20 i anava escrivint poemes i prosa i teatre que guardava en un calaix, material que no va publicar fins que va ser ja gran. El 1964 va guanyar el Premi Joan Santamaria, de teatre per a adults, amb L'ermita de Sant Miquel, una obra escrita totalment en vers, que constitueix el primer llibre publicat. Durant la dècada dels anys 70 va ser coneguda en el teatre independent per El pou (Premi Cavall Fort, 1969), obra a la qual en seguirien dues més fent una trilogia. A partir dels anys 80 va començar a publicar poesia i narrativa infantil i juvenil i, fins als 90, no va tornar a publicat res per al públic adult.

Com a escriptora, és una pionera a Catalunya de la poesia per a infants i joves. Aquest gènere l'ha conreat amb la voluntat d'apropar nens i joves a la poesia i fer que l'estimessin. Ha defensat la poesia com a vehicle eficaç en l'educació del sentir, tot avançant-se així a les noves tendències de l'educació emocional. Afirma que escriu poesia «pel sol desig d'acostar, fer entendre a fons i fer estimar les petites coses que ens envolten i trobar un sentit a les coses que sempre hem mirat només de lluny». La seva poesia infantil es caracteritza per una gran capacitat d'observació, un equilibri exquisit i transparent alhora en l'ús del llenguatge i una delicada sensibilitat que encomana al lector. Ha visitat moltes escoles i moltes altres l'han visitada i li han fet arribar treballs inspirats en la seva obra.

El seu primer llibre de poesia infantil, Petits poemes per a nois i noies (1981), va rebre el Premi Crítica Serra d'Or, menció especial poesia del mateix any, i va aparèixer quan ja tenia 68 anys. Deu anys després, les seves publicacions poètiques s'intensifiquen: Bon dia, poesia (1996), Degotall de poemes (1997), Versos amics (1996), Com el plomissol (1998), Serpentines de versos (2000), Escaleta al vent (2002), Font de versos (2003), A compàs dels versos (2003), Concert de poesia (2004) i el recull de poemes infantils El meu món de poesia (2011). Molts dels poemes han estat musicats. També ha escrit contes com El mal vent (1994), Trampa a la urbanització K (2000) i dos reculls més de contes: Contes increïbles (1999) i Contes del si és no és (1994). I el volum de poesia per a jovent: Llum i gira-sols (1994).

La poesia per a adults és la que ella sent com a més íntima, més seva i està publicada a: Ales i camins (1991) , Arpegis i haikus (2004), Instants, haikus i tankes (2009) i el que ella considera l'últim, on resumeix la seva vida poètica: Jardí vivent (2010).

També ha publicat una novel·la: Diamants i culs de got (2006), basada en vivències del temps de la guerra i dos reculls de contes o relats també de caire realista: El cau de les heures (2008) i El calaix del mig i el vell rellotge (2010).

Joana Raspall va participar activament en el Primer Congrés de Cultura Catalana amb la ponència El llibre de teatre infantil i va promoure, amb altres amants del teatre, la creació d'una col·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé. Ha estat la promotora del Premi Martí Dot de poesia per a joves de Sant Feliu de Llobregat i de la tertúlia literària del mateix nom. El 1993 li va ser concedida la Medalla d'Or de la Ciutat de Sant Feliu i el 2008 li van dedicar un carrer. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva continuada activitat a favor de la llengua i la cultura catalanes i el 2010, la Medalla al treball Francesc Macià. El 26 de juliol de 2012, l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va declarar el 2013 Any Joana Raspall, per commemorar el centenari del seu naixement.

Obra publicada

Llingüística

• Diccionari de sinònims, amb Jaume Riera (1972)
• Diccionari de locucions i frases fetes, amb Joan Martí i Pol (1984) Premi Marià Aguiló
• Diccionari d'homònims i parònims, amb Joan Martí i Pol (1988)

Poesia infantil

• Petits poemes per a nois i noies (1981) Premi Crítica Serra d'Or, menció especial poesia (1981)
• Bon dia, poesia (1996)
• Degotall de poemes (1997)
• Com el plomissol (1998)
• Pinzellades en vers (1998)
• Versos amics (1998)
• Escaleta al vent (2002)
• Font de versos (2003)
• Serpentines de versos (2000)
• A compàs dels versos (2003)
• Concert de poesia (2004)
• El meu món de poesia (2011)

Poesia adult

• Ales i camins (1991)
• Llum i gira-sols (1994)
• Arpegis, haikús (2004)
• Instants haikus i tankes (2009)
• El jardí vivent (2010)

Teatre adult

• L'ermita de Sant Miquel (1964). Premi Santamaria.

Teatre infantil

• El pou (1969). Premi Cavall Fort.
• L'invent (1978).
• Kònsum, S.A,(1984).

Contes i novel·les (infantil-juvenil)

• El mal vent (1994).
• Contes del si és no és (1994).
• Contes increïbles (1999).
• La trampa de la urbanització K (2000).
• La corona i l'àliga (1997).

Contes i novel·les (adult)

• Diamants i cul de got (2007)
• El cau de les heures (2008)
• El calaix del mig i el vell rellotge (2010)

Enllaços externs

• «Joana Raspall i Juanola». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

• Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana
• Noms propis UOC
• Lletres i Memòria: Joana Raspall entrevista del projecte de Memoro - El Banc de la Memòria i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• http://joanaraspall.blogspot.com/