Taha Hussein

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taha Hussein (طه حُسين)
TahaHussein.jpg
Taha Hussein
Naixement 15 de novembre de 1889
Magaga, Menia, Egipte
Mort 28 d'octubre de 1973 (als 83 anys)
Cairo, Egipte
Activitat literatura, política, filosofia
Nacionalitat Egipci
Gèneres Literatura modernista, Àrab clàssic Literatura àrab, Al-Nahda

Influències

Ha influït

Taha Hussein (àrab طه حسين) (Magaga, Menia, Egipte, 14 de novembre de 1889 - 28 d'octubre de 1973) fou un escriptor egipci.

Va ser una de les grans influències dels escriptors i intel·lectuals egipcis i una de les grans figures de la renaixença àrab i dels moviments culturals del món àrab. El seu sobrenom és “El degà de la literatura àrab” o “Qahir al- Zalam” (en català: el conquistador de la foscor). Va néixer a Magaga, Menia. Com que eren molts germans, ell no va gaudir de la atencio suficient que necessita un nen i això va provocar una prematura serietat i existència plena de pors i d'inseguretats. Es va aïllar en el món interior, fins al punt d'evitar menjar i beure en públic, costum que conservaria fins que es va casar. Va quedar cec als cinc anys a conseqüència d’un tracoma mal curat, tot i això va seguir amb els seus estudis i va anar a la Universitat al- Azhar de El Cairo, on va estudiar Religió i Literatura. Posteriorment va anar a la Universitat Egípcia (quan a Al-Azhar es van negar a entregar-li el diploma) i allà es va convertir en el primer estudiant a obtenir un doctorat. Més tard va continuar els seus estudis a la Sorbona a Paris, on es va especialitzar en història antiga, grec, llatí i filosofia, i allà també va aconseguir un doctorat. A França va conèixer la que seria la seva dona. Va tornar a Egipte el 1918 i va fer de professor d’història antiga i de literatura clàssica i a més va fer publicacions sobre la poesia preislàmica, on expressava els seus dubtes sobre l'autenticitat d'aquesta i alguns capítols de l'Alcorà, el que li va comportar crítiques i rebuig, per els quals més tard perdria el seu lloc de treball. A partir d’aquest moment es dedicà al periodisme i amb l’arribada al poder de Wafd recuperà el seu càrrec universitari. Posteriorment va ser anomenat rector de la Universitat del Cairo, membre de l'Acadèmia de la Llengua Àrab i ministre d'educació a Egipte, des d’on va aconseguir que l'educació bàsica es convertís en obligatòria i gratuïta. La seva obra se centra a analitzar la Literatura àrab, la història de l'islam, encara que també va escriure sobre aspectes socials i politics. Entre altres coses, també va traduir a l'àrab diverses obres de la literatura occidental europea. El 1973, va rebre el Premi de Drets Humans otorgat per l'ONU com a reconeixament a les persones i organitzacions que haguessin realitzat aportacions significatives a “la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals”. A més a més, va ser guardonat per les més importants institucions àrabs i internacionals.

Va ser autor d’una enorme producció que inclou assaig, ficció i crítica amb una mordacitat magistral. Destaquen obres com Mustaqbil al-thaqafa fi Misr (El futuro de la educación en Egipto) publicada el 1938 i una de les seves obres més conegudes, Els dies, Darrere el riu i L'Islam dins d'un mirall, entre d'altres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Taha Hussein va néixer a Izbet el Kilo, un poble de la Governació de Minva al centre de l'Egipte superior. Va anar a un Kuttab, i després d’això va ser admés a la Universitat Al-Azhar, on va estudiar religió i literatura àrab. Des de ben petit va ser refractari a rebre una educació tradicional. Hussein és el setè de tretze germans, nascut en una família de classe mitjana – baixa. Als tres anys es va tornar cec, per el resultat de un tractament mèdic defectuós una condició que li causà una gran angustia durant tota la seva vida. Hussein es va casar amb Suzanne Bresseau mentre assistia a la Universitat de Montpellier a França. Ella era coneguda com “la veu dolça”. Aquest nom li ve per la seva habilitat de llegir-li mentre ell intentava millorar la seva comprensió del francès. Suzanne es va convertir en la seva dona, la seva millor amiga, la mare dels seus dos fills i va ser la seva mentora al llarg de la seva vida. La seva filla, Amina i el seu germà petit Moenis, són dues figures importants a Egipte. Amina, qui va morir a l’edat de 70 anys, està entre les primeres dones a graduar-se a la Universitat del Cairo. Ella i el seu germà, Moenis, van traduir Adib (l'Intel·lectual) al francès. Això va ser molt important pel seu pare, qui va ser un egipci que es va traslladar a França i va aprendre l’idioma. Encara més important, el personatge de Adib és un home jove que, com Taha Hussein, ha de bregar entre el xoc cultural de ser un estudiant egipci i viure a França.

Carrera acadèmica[modifica | modifica el codi]

Quan la Universitat laica del Cairo va ser fundada el 1908, ell estava entusiasmat perquè l’admetessin i a tot i ser sec i pobre va guanyar una plaça. El 1914, ell es va convertir en el primer graduat a rebre el doctorat amb la seva tesi del poeta escèptic i filòsof Abu- Alala’ Al- Ma’ari i després es va convertir en professor de literatura àrab allà. El 1919, va ser nomenat professor d'història a la Universitat del Caire. A més, ell va ser el Rector fundador de la Universitat d’Alexandria. Encara que va escriure moltes novel·les i assajos, ell és conegut per la seva autobiografia (Els dies). Però va ser el seu llibre de crítica literària en poesia preislàmica del 1926, el que el va portar a tenir certa notorietat en el món àrab. En aquest llibre, ell expresa el dubte sobre l'autenticitat de molta poesia àrab primerenca, al·legant que va ser falsificada durant l’antiguitat degut a l’orgull tribal i la rivalitat entre tribus. Ell insinuava indirectament que l'Alorà no ha de ser pres com una font objectiva de la historia, per tant, el llibre va despertar una intensa ira i hostilitat per part dels estudiosos de la religió del Al-Azhar i molts altres tradicionalistes, i va ser acusat d’haver insultat a l’islam. Però el fiscal va declarar que el que Taha Hussein havia dit era una opinió d’un investigador acadèmic i no es va prendre cap acció legal contra ell, encara que va perdre el seu lloc de treball a la Universitat del Cairo el 1931. El seu llibre va ser prohibit però va ser re publicat l’any següent amb unes lleus modificacions sota el títol de a la literatura preislàmica. Taha Hussein va ser un intel·lectual de la Renaixença egípcia i defensor de la ideologia del nacionalisme egipci al llarg de lo que ell anomena Faraonisme, ell creia que la civilització egípcia era totalment oposada a la civilització àrab, i que Egipte només podrà progresar recuperant les seves arrels pre-islàmiques. Després que Hussein obtingués el seu MA de la Universitat de Montpellier, va continuar els seus estudis i va rebre un altre Ph. D. De la Sorbonne. Després d’aconseguir- lo, va ser el primer egipci a rebre el MA i el doctorat (Ph. D) de França. A la seva tesi doctoral, escrita el 1917, Hussein va escriure sobre Ibn Khaldun, un historiador tunisià, considerat er alguns el fundador de la sociologia. Dos anys després, el 1919, Hussein va tornar a Egipte des d França amb la seva dona, Suzanne, i va ser anomenat professor d’història a la Universitat del Cairo. El 1950, Hussein va ser anomenat ministre d’educació, i va poder posar en pràctica el seu lema “L’educació és com l’aire que respirem i l’aigua que bevem”. Sense Taha Hussein i la seva passió per promoure l’educació, milions d’egipcis mai haurien pogut estar alfabetitzats.

Càrrec polític i tasques[modifica | modifica el codi]

Taha Hussein ha tingut moltes posicions a la vida pública. Va ser professor de Historia, Grec i Literatura Romana a la Universitat del Cairo després de la seva tornada de França. També va ser professor de literatura àrab a la Facultat d'Arts. El 1930, va ser acomiadat de la universitat després de la publicació, el 1926, del seu polèmic llibre “A la poesia preislàmica” o “En la poesia de l’època de la ignorància”, però es va unir al personal del American University in Cairo i el 1942 es va convertir en assessor del Ministeri d’Educació i director de la Universitat d’Alexandria fins que es va retirar el 16 d’octubre de 1944.

El 1950, va ser anomenat ninistre del Coneixement (ministre d’Educació en l'actualitat) des d’on va fer una crida a l'educació gratuïta i el dret de tothom a rebre educació. A més, va ser un gran detractor a l’educació només per a rics. Per això, ell deia “L’educació és l'aigua i l’aire, el dret de tots els essers humans”. Per tant, a les seves mans, l’educació es va convertir en gratuïta i els egipcis van començar a poder gaudir-la. A part, ell també va convertir moltes de les Escoles coràniques en escoles primàries i va tranformar algunes escoles secundàries en escoles de postgrau de medicina i agricultura. També se li atribueix la creació d’una sèrie de noves universitats.

Taha Hussein va ocupar el càrrec de cap de redacció de diversos diaris i va escriure innumerables articles. També va ser membre de diverses acadèmies científiques a Egipte i a tot el món.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • انظر أيضا
    • مجدي يعقوب
    • أحمد زويل
    • فاروق الباز
    • محمد عبد السلام
    • سليم الحساني
    • على مصطفى مشرفة
    • فاروق حسني
    • معرفة
    • جودة
    • ملحق: قائمة باسماء الكتاب العرب
    • ملحق: قائمة الروائيين حسب الجنسية
  • مراجع
    • الفتنة الكبرى عثمان
    • الفتنة الكبرى علي وبنوه.
    • في الشعر الجاهلي .
    • الأيام. traducció al castellà: Los Días
    • دعاء الكروان.
    • شجرة البؤس.
    • المعذبون في الأرض.
    • على هامش السيرة.
    • حديث الأربعاء.
    • من حديث الشعر و النثر.
    • مستقبل الثقافة في مصر.
    • أديب.
    • مرأة الإسلام.
    • الشيخان.
    • الوعد الحق.
    • جنة الشوك.
    • مع أبي العلاء في سجنه.
    • في تجديد ذكرى أبي العلاء.
    • في مرأة الصحفي.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Llibres de l'autor a les Biblioteques de Barcelona

Referències[modifica | modifica el codi]