Anna Murià i Romaní
Anna Murià i Romaní (Barcelona 1904 - Terrassa 2002) fou una escriptora catalana. Filla del periodista Magí Murià i Torner i germana de Josep Maria Murià i Romaní. Va estudiar comerç, comptabilitat i anglès a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1918-24) i va fer uns cursos nocturns a l'Ateneu Enciclopèdic Popular (1932-36). També fou força activa políticament, ja que va militar a Acció Catalana, des d'on participà en les campanyes per l'alliberament dels implicats en el Complot de Garraf. El 1932 es passà a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la qual participà en la recollida de signatures a favor de l'aprovació de l'Estatut de Núria i per l'alliberament dels implicats en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1932, també organitzà i forma part del "Front Únic Femení Esquerrista", junt amb altres dones destacades del seu temps, com ara la Rosa Maria Arquimbau.[1] El 1936 formà part del comitè central d'Estat Català.
Durant la guerra civil espanyola fou funcionària de la Generalitat de Catalunya, que la nomenà secretària de la Institució de les Lletres Catalanes; col·laborà a publicacions com La Dona Catalana, La Rambla, La Nau, Meridià i Diari de Catalunya. També fou membre de la Unió de Dones de Catalunya i cofundadora del Grup Sindical d'Escriptors Catalans.
En acabar la guerra s'exilià amb la seva família a França, on conegué el seu futur company sentimental, el poeta Agustí Bartra. El 1941, després de viatjar per Cuba i la República Dominicana, s'establí amb Bartra a Mèxic, on treballà com a traductora d'anglès i de francès al castellà, i on col·laborà en les revistes Catalunya, Germanor, Lletres, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1970 tornà a Catalunya, on publicà l'obra d'Agustí Bartra i va col·laborar a les revistes infantils Cavall Fort i Tretzevents. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 va cedir l'arxiu del seu marit a la ciutat de Terrassa. Ha estat sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Taula de continguts |
[modifica] Obres
- Joana Mas (1933)
- La peixera (1938)
- La revolució moral (1934)
- El 6 d'octubre i el 19 de juliol (1937)
- Via de l'est (1946)
- El nen blanc i el nen negre (1947)
- Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967)
- L'obra de Bartra (1975)
- El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974, premi Josep Maria Folch i Torres)
- A Becerola fan ballades (1978)
- Pinya de contes (1982)
- El país de les fonts (1980)
- El llibre d'Eli (1982)
- Res no és veritat, Alícia (1984)
- Cartes a l'Anna Murià (1985), correspondència amb Mercè Rodoreda
- Aquest serà el principi (1986).
- Quatre contes d'exili (2002)
- Reflexions de la vellesa (2003)
[modifica] Bibliografia
- Joaquim Espinós. Anna Murià,in memoriam. Sabadell: 2002. Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 138, pàgines 21-22.
[modifica] Referències
- ↑ "Frente único femenino izquierdista", notícia que apareix a La Vanguardia del dissabte, 4 de juny de 1932, sobra una de les primeres assemblees del "Front únic femení esquerrista", que fou presidida per la seva Comissió organitzadora formada per la Rosa Maria Arquimbau, Maria Dolors Bargalló, Anna Murià, Núria Montserrat Oromí i Teresa Isern, i on van votar pel Comitè Central. Quedaren elegides: Rosa María Arquimbau com a presidenta; Àngela Graupera com a vicepresidenta primera; Anna Murià com a vicepresidenta segona; Maria Dolors Bargalló com a secretària; Maria Enriqueta Montoro com a vicesecretaria; Núria M. Oromí com a tresorera; i Amanda Llebot com a "comptadora".
